Selecciona Edició
Connecta’t

Alta cirurgia per a la portalada de Ripoll

Eliminar la resina ennegrida d'una intervenció anterior, principal escull de la restauració d'aquesta obra del segle XII

Una de les tècniques que treballen a la portalada de Ripoll utilitzant el làser.
Una de les tècniques que treballen a la portalada de Ripoll utilitzant el làser.

Restaurar un bé patrimonial és el més semblant a una intervenció quirúrgica. Els tècnics no només es vesteixen amb bata, guants i màscara i fan servir instruments mèdics com bisturís i cotons, a més de ginys com aspiradors o aparells de rajos làser (no X), sinó que se'ls demana tanta precisió i destresa com als millors cirurgians. No es tracta d'intervenir a vida o mort, però gairebé, ja que un mal diagnòstic i una mala execució pot ser letal per al futur del bé patrimonial i acabar destruint-lo. En el cas d'obres d'excepcional rellevància aquesta responsabilitat és màxima.

És el que passa a les tasques de conservació i restauració que es duen a terme des del setembre a la portalada romànica del monestir de Santa Maria de Ripoll del segle XII —entre la conquesta de Lleida, el 1148, i la mort de Ramon Berenguer IV, l'any 1164—, un gran arc triomfal d'onze metres de llarg per set d'alt totalment esculpit amb imatges religioses; una autèntica “Bíblia en pedra”, considerada com l'escultura romànica més important de Catalunya, per la qual cosa totes les precaucions adoptades són poques. Per això, abans d'intervenir s'han fet estudis intensos per saber com actuar que inclouen un mapatge per determinar totes i cadascuna de les alteracions que al llarg dels segles han patit les 310 peces de gres tallades que formen part d'aquesta famosa façana. Les anàlisis dutes a terme per l'empresa Patrimoni 2.0 de la Universitat de Barcelona han permès conèixer els diferents tipus de pedra utilitzats i com han evolucionat al llarg dels segles. Per exemple, els més argilencs s'han degradat més.

Colors del segle XII i barrocs

La intervenció més complicada de tota la portalada té a veure amb la seva figura més important: el Crist que la presideix al centre de l'estructura. Segons els estudis preliminars s'ha pogut comprovar que sota la crosta negra hi ha restes de policromia de diferents èpoques, l'original del segle XII (quan tota la portalada estava pintada de colors virolats) i restes d'una altra posterior d'època barroca, molt més fosca. A la barba i la corona de la figura de Crist, a més, s'han localitzat dos tipus de daurats diferents. El dilema és si cal eliminar la resina i la capa barroca per recuperar el color romànic. El tema és delicat: “Ho decidirà una comissió d'experts perquè hi hagi consens”, explica Solé.

A tothom li impressiona estar prop d'algú famós. Estar a deu centímetres del rostre del Crist en majestat que corona aquesta enorme obra, també. Des de dalt de la bastida és difícil contenir les ganes de tocar el rostre d'aquesta figura de mirada tranquil·la que vigila tothom qui accedeix al temple. Està a l'espera que arribi el seu torn per passar per quiròfan i veure què amaga sota la seva capa de crosta negra fruit de l'envelliment de la resina acrílica que es va aplicar a tota la portalada en l'última restauració del 1964 duta a terme per l'Institut Central de Conservació i Restauració de Madrid, considerada llavors la millor solució. “És fàcil jutjar a posteriori, però en aquell moment era la millor opció”, explica Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat que supervisa els treballs (130.100 euros) realitzats per l'empresa Arcovaleno SL que assenyala que se'n van aplicar 14 capes per protegir la superfície i que no l'han deixada respirar. “S'eliminaran totes excepte la més profunda per no deixar desprotegida la pedra”, assegura.

Després de conèixer les alteracions i patologies els treballs van començar al setembre i està previst que acabin al desembre. Fins ara s'ha actuat en un quart dels 80 metres quadrats de la superfície esculturada, en la qual és evident la diferència entre l'abans i el després, sobretot en les escultures superiors, les més llunyanes a l'acció humana i més protegides de la climatologia, com les vestidures dels 24 ancians de l'Apocalipsi que es dirigeixen cap a Jesucrist.

La portada de Ripoll al setembre, pocs dies abans de col·locar la bastida per començar a restaurar-la.
La portada de Ripoll al setembre, pocs dies abans de col·locar la bastida per començar a restaurar-la.

Les cinc persones que coneixen més bé cadascun dels racons d'aquesta obra s'esmercen amb el bisturí per eliminar la resina ennegrida després d'estovar-la aplicant hisops amb acetona (que no aporta humitat a la pedra per la seva alta volatilitat). Abans han dessalat la pedra amb apòsits de cel·lulosa impregnats amb aigua desionitzada. Després ve la maquinària dura: el raig làser que a força de feixos de llum aconsegueix eliminar, després de fixar la intensitat, qualsevol rastre de brutícia.

Hi haurà un tercer tractament. El microabrasímetre que llançarà grans de sorra a pressió sobre la zona de les arquivoltes de la portalada, la zona en la qual les escultures estan més ben conservades i on és possible llegir les inscripcions que parlen dels personatges i les escenes representades. “La neteja està generant un resultat espectacular, estan aflorant detalls que la brutícia ha ocultat per la qual cosa al desembre serà possible fer una nova lectura de la portalada”, rebla Solé. El proper projecte: una reproducció en 3D feta amb drons que permetrà conèixer l'obra des d'una nova perspectiva.