_
_
_
_
_
INFINIT PARTICULAR
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

La increïble vida de Xavier Cugat

Va caure en l'oblit i els més joves probablement no el coneixen, però el músic és l'únic espanyol amb quatre estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood

Xavier Cugat, en una imatge del documental.
Xavier Cugat, en una imatge del documental.

Va caure en l'oblit. I els més joves probablement no hagin ni sentit el seu nom. Però Xavier Cugat és l'únic espanyol amb quatre estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood. Un 27 d'octubre es va apagar la vida del violinista d'orquestra simfònica que tocava Bach i es va acabar convertint en un dels reis de la rumba. Es deia llavors que la música clàssica va perdre un virtuós i la música popular va guanyar un showman.

Xavier Cugat i Mingall havia nascut amb el segle XX, l'1 de gener del 1900, a Girona, fill d'un republicà i una modista que van haver d'emigrar a Cuba. Va créixer a la part vella de l'Havana Vieja, davant del taller d'un valencià constructor de violins i guitarres. A Jo, Cugat, les seves memòries prologades per Frank Sinatra, va dir que si el senyor Iglesias hagués fet botifarres, potser ell hauria estat botifarrer.

No només va ser testimoni privilegiat de la irrupció dels ritmes llatins als Estats Units, sinó que en va ser un dels protagonistes. I el millor relacions públiques del seu personatge. En la biografia d'aquest català universal, que va haver de dormir alguna nit en un banc del Central Park de Nova York, apareixen els temps daurats de les grans orquestres i la ràdio, els estudis de Hollywood i els casinos de Las Vegas. Va conèixer Enrico Caruso –que el va sentir tocar el violí amb pantalons curts al Teatro Nacional de l'Havana i el va animar a anar a Nova York– i Rodolfo Valentino durant el rodatge d'Els quatre genets de l'apocalipsi. Va participar en pel·lícules com Escuela de sirenas, va treballar amb Carmen Miranda i Chaplin, i va vendre milions de discos. La seva actuació diària en un club de Chicago l'hi pagava el mateix Al Capone –que l'anomenava Cugie– els dissabtes amb un taló.

A Tijuana va conèixer una ballarina joveníssima que volia triomfar al cinema. Assegurava que ell li havia suggerit a la senyoreta Cansino que es canviés el nom pel de Rita Hayworth. Durant anys va animar els selectes balls de l'hotel Waldorf Astoria de Nova York. En l'orquestra de Xavier Cugat, que va estar casat amb Rita Montaner, van cantar Miguelito Valdés i Tito Rodríguez, abans que les solistes fossin Abbe Lane o la murciana Charo Baeza, la seva cinquena dona, que arribaria a aparèixer en un episodi dels Simpson.

Tenia habitació al Ritz de Barcelona, com altres celebritats que van ocupar de forma permanent suites de grans hotels. Allà es va allotjar al final de la seva vida. Sempre somrient, amb una pipa als llavis –apagada, ja que no fumava–, el perruquí ben col·locat i un gosset chihuahua als braços. Dibuixant alguna d'aquestes caricatures d'actors, músics i polítics per les quals el va contractar Los Angeles Times. A Dies de ràdio, Woody Allen va trucar a Tito Puente perquè fes de Cugat, amb la batuta i el chihuahua inclosos. Almodóvar va utilitzar la seva gravació de La cumparsita Kika i Wong Kar-wai les de Siboney i Perfídia a 2046. Al cementiri de Girona, a la seva tomba es pot llegir “Cugat, que va viure”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_