Tres hores amotinats al CIE de Barcelona

Un motí aquesta nit al CIE de la Zona Franca de Barcelona ha acabat després de tres hores de tensió. Unes setanta persones han participat en l'algarada, que tenia com a objectiu sortir en llibertat. La protesta s'ha iniciat a dos quarts de nou del vespre, quan entre 35 i 40 persones han protagonitzat un intent de fugida i posteriorment s'han amotinat. Diversos interns han intentat fugir per la cuina, armats amb taulells i barres de ferro fruit d'algunes destrosses que han ocasionat, segons fonts policials.

Els antidisturbis, que es trobaven a la part posterior de l'edifici, han frustrat la fugida, segons aquestes mateixes fonts. Posteriorment, diversos interns s'han sumat a la protesta. En total, unes 70 persones de les 138 que hi ha al CIE s'han instal·lat el pati amb taules i cadires. El director del centre ha estat negociant amb ells, i finalment els agents antiavalots han entrat a les instal·lacions i han posat fi a la situació de manera pacífica a dos quarts de dotze de la nit, segons fonts policials.

“No hi ha hagut motí, ha estat un intent de fugida”, ha assegurat inicialment un portaveu de la Policia, que ha indicat que en cap moment hi ha hagut enfrontament amb els interns ni hi ha persones ferides. Altres fonts, però, indiquen que la situació és tensa i el diàleg està sent poc fructífer.

El mes d'octubre ha estat complicat al CIE de la Zona Franca. El dia 22 d'aquest mes, 69 interns van iniciar una vaga de fam, que van deixar al cap de 24 hores. Demanaven la llibertat. Abans, va haver-hi un altre intent de fugida el 16 d'octubre, a través d'una allau, però diversos agents antidisturbis que es trobaven a la part posterior de l'edifici la van contenir. El dia 7, va haver-hi també un altre conat al pati de les instal·lacions, on algunes persones van fer una crida a amotinar-se, tot i que van tenir poc seguiment.

Fonts policials es queixen de manca de mitjans humans i materials i que el CIE viu en una situació poc clara, que limita els drets tant dels interns com de les persones que hi treballen. El CIE de la Zona Franca tanca persones en situació irregular abans d'expulsar-les al seu país d'origen, i té capacitat per a 220 interns, tot i que la xifra de persones fluctua constantment per les constants entrades i sortides. Interior al·lega que la majoria tenen antecedents policials o judicials.

L'Ajuntament de Barcelona manté una batalla amb el Ministeri de l'Interior per intentar tancar el centre, que va estar vuit mesos en obres. Valent-se d'aquest interval de temps, el Consistori va aprofitar que el CIE no tenia llicència d'activitat adequada per ordenar-ne el tancament. El ministeri, que encara no havia engegat les instal·lacions, va respondre reobrint precipitadament el centre el 7 de juliol.

Des de llavors, hi han anat ingressant gradualment persones en situació irregular. Però la conflictivitat es va accentuar a l'octubre quan, segons fonts policials, van començar a arribar al CIE persones d'origen algerià que havien arribat a la península pel sud, en pastera. Fins ara, la majoria dels incidents han estat protagonitzats per persones d'aquesta nacionalitat, igual que va passar al CIE d'Aluche, a Madrid.

Fonts policials asseguren que un dels problemes afegits és que per poder documentar aquestes persones i expulsar-les, ha de visitar-los el cònsol d'Algèria, que és el que veu els interns de tots els CIE d'Espanya. Les seves visites, insisteixen aquestes mateixes fonts, són cada 40-45 dies, cosa que retarda el procés d'expulsió o fa que moltes persones tornin a sortir en llibertat en complir-se el termini màxim de 60 dies de tancament que permet la llei.