_
_
_
_
_

La lluita per la sobirania arriba a la taula

Navàs, governat per la CUP, dissenya un pla per promoure el menjar sa, de proximitat i que revifi l'agricultura

Camilo S. Baquero

El discurs polític de la CUP parla de sobiranies. Amb la nacional sine die —a tocar o empantanada, segons a qui li ho preguntin—, els esforços dels anticapitalistes es reparteixen a assegurar altres independències. A Navàs (Bages), un poble de 6.100 habitants, 80 quilòmetres quadrats i on els cupers governen amb majoria absoluta, s'han pres seriosament la lluita per la sobirania alimentària. La setmana passada van presentar un pla pioner que vincula estímuls a l'agricultura, alimentació sana i generació d'ocupació.

Un dels dos horts ciutadans de Navàs.
Un dels dos horts ciutadans de Navàs.ALBERT GARCIA

Navàs Sobirania Alimentària, nom que rep la iniciativa, està coordinat per la tècnica municipal en Sobiranies de l'Ajuntament, una plaça creada després de l'arribada de la CUP i que també busca solucions per a l'autosuficiència energètica del municipi. Amb una partida de 50.000 euros, menys de l'1% del pressupost municipal, el nou pla pretén connectar la promoció econòmica i la millora en la qualitat de l'alimentació que s'ofereix en els equipaments municipals, però també intentar que restauradors i productors locals s'hi impliquin. De moment es mostren receptius amb la idea encara que plantegen dubtes. Des del Consistori insisteixen que el pla és realista. “Volem aconseguir resultats reals en l'economia local”, assegura Jaume Casals, alcalde la població.

La lluita per la sobirania alimentària comença a la taula. L'Ajuntament pretén estimular que els veïns consumeixin aliments ecològics i de proximitat. Per aconseguir-ho ha començat amb un llistat de més de 250 productors i elaboradors situats en un radi de 100 quilòmetres. Aquest contacte persegueix a més limitar l'existència d'intermediaris que acabin per encarir els aliments.

Els productes d'aquest tipus tindran un distintiu especial per facilitar la seva identificació al mercat i les botigues, i es busca que els restauradors els utilitzin a les seves cuines. Una de les metes és que el proper any les racions que se serveixen als quatre centres educatius del municipi i la residència de gent gran siguin elaborades almenys en un 50% amb ingredients de proximitat “sense un increment en el cost”, asseguren des del Consistori. La proporció d'aliments de quilòmetre zero en aquests menús és ara del 20%.

El programa també vol que els veïns s'impliquin en els propis cultius. A més de l'hort social de Mujal, el Consistori treballa en la construcció d'un altre de nou, d'1.600 metres quadrats. L'Ajuntament engegarà un banc de llavors autòctones que asseguri la qualitat dels cultius, com ja es fa amb els de la vinya i l'olivera, els més estesos a la zona. “Declararem el municipi lliure de transgènics i blindarem urbanísticament una zona en la qual no es puguin utilitzar herbicides”, agrega Josep Casafont, el regidor d'Urbanisme.

L'Ajuntament crearà un banc de llavors i el 50% del menjar escolar serà de proximitat

El Govern de Navàs també veu en la sobirania alimentària una manera de generar ocupació. Per a això crearà un “banc de terres”, que en la pràctica serà una posada en contacte entre persones en atur amb propietaris de terres agrícoles sense ús que les vulguin cedir per poder desenvolupar-hi projectes productius, que serien assessorats per l'oficina d'emprenedoria.

“M'agrada la iniciativa, però resulta difícil d'implementar en el meu negoci”, assegura Josep Lluís, un dels restauradors que es va acostar a escoltar l'exposició pública del projecte. Amb la seva dona tenen dos negocis de menjar preparat. “Fer pollastres a la brasa només ecològics no surt rendible. I no pots barrejar dues classes. Les normes de manipulació d'aliments són estrictes”, explica. De moment es planteja usar productes de proximitat en els acompanyants, un granet de sorra per a la sobirania alimentària.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_