El lloguer a Barcelona ja és un 15% més car que en el rècord del 2007

A la fi de l'any passat, el preu del lloguer a Barcelona superava el que semblava insuperable, el màxim registrat abans de l'explosió de la bombolla del maó el 2007 (15,1 euros el metre quadrat). Doncs bé, els preus han seguit pujant a un ritme tan ràpid que les rendes a la capital catalana ja estan un 15% per sobre d'aquell pic històric, segons les xifres del portal immobiliari Idealista: 17,4 euros el metre quadrat. L'ascens és de tal calibre que a les assemblees de la PAH arriben inquilins que no poden pagar els augments que els demanen quan se'ls acaba el contracte, malgrat tenir ocupació.

Amb aquest panorama, primer l'Ajuntament i ara també la Generalitat estudien fórmules per limitar els preus o les seves pujades; l'alcaldessa Ada Colau elaborarà un registre de preus de referència a la ciutat i des de les entitats vinculades al dret a l'habitatge s'impulsa la creació d'un sindicat d'inquilins. A Barcelona els pisos de lloguer són només el 30% del parc i amb prou feines l'1,5% són públics. Per aquest motiu una altra de les obsessions dels responsables d'habitatge és ara augmentar el parc públic. A Barcelona el pla d'habitatge en parla de 8.000 fins al 2020: promovent pisos, comprant-los, cedint solars a cooperatives, signant convenis amb entitats bancàries o fins i tot creant una empresa pública amb capital privat o reciclant locals comercials.

Per barris, els preus més alts de Barcelona els registra Ciutat Vella, amb 19 euros el metre. Això significa que un pis de 50 metres quadrats costa gairebé mil euros al mes. Per sobre dels 19 euros el metre també hi ha els pisos de l'Eixample, Sarrià Sant Gervari, Sant Martí i Gràcia.

Precisament Ciutat Vella és el districte que el portaveu de la PAH, Carlos Macías, cita quan relata “la quantitat de gent amb ocupació a la qual s'acaba el contracte” que arriba a la plataforma procedent del districte més cèntric i pressionat pel turisme: “És gent que viu en pisos que estan en condicions molt justes pagant 400 euros i els demanen el doble o el triple, fins a 1.200. No poden pagar-ho, i on vas amb 400 euros a llogar?”. Entre el 80% i el 90% dels desnonaments que es produeixen a Barcelona són per lloguer, però fins ara en la majoria dels casos eren de famílies que no podien pagar per falta d'ocupació.

També hi ha casos semblants, d'inquilins amb ingressos però que no poden afrontar les pujades, a Sants o Poble Sec, diu el portaveu de la PAH. Si aquests pisos pertanyen a grans propietaris, es pot negociar, explica. Però si són de particulars és molt difícil arribar al propietari, perquè sol haver-hi un administrador al mig. A més, “últimament sembla que s'hagin posat d'acord”, subratlla. “Tots diuen que necessiten fer fora els inquilins perquè la seva filla es casa i està dormint en el sofà”.

Idealista explica en el seu últim informe, d'octubre, que els municipis més propers a Barcelona, com Badalona o L’Hospitalet, també estan registrant increments significatius. La mitjana de la província és de 14,3 euros el metre. No tan brutals com el 7,7% d'increment en un sol trimestre a la capital, on els preus dels pisos de compra creixen, però no tant, un 3,8% en els últims tres mesos. I contra més creixen les rendes mensuals, més creixen les rendibilitats que obtenen els inversors: un 5,7%.

El cap d'estudis d'Idealista, Fernando Encinar, argumenta la creixent pressió sobre el lloguer: “Les dades posen cara a una situació ben coneguda per totes les persones que estan buscant una llar de lloguer a Barcelona o Madrid. La reactivació gradual de l'economia està generant que la demanda d'habitatge segueixi creixent a les ciutats que més ocupació generen, però les condicions hipotecàries encara fan complex que aquesta es dirigeixi cap al mercat de compra, per la qual cosa la pressió que s'exerceix sobre el lloguer és cada vegada major”.