Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont vol veure Rajoy per negociar el referèndum

La Generalitat no creu que el nou Govern del PP sigui més dialogant que l'anterior

Carles Puigdemont, junt amb Oriol Junqueras, en el ParlamentParlament
Carles Puigdemont, junt amb Oriol Junqueras, en el Parlament/Parlament

Carles Puigdemont, trucarà “en els propers dies” Mariano Rajoy per sol·licitar una reunió i plantejar-li una negociació sobre el referèndum d'independència, però no acudirà a la propera cimera de presidents autonòmics encara no convocada. Ho ha anunciat aquest dilluns la portaveu de la Generalitat, Neus Munté, qui ha admès a TV3 que el seu govern està “molt lluny” del PP i ha criticat que “només es pot parlar del que ells volen”.

La trucada de Puigdemont a Rajoy es produirà a finals d'aquesta setmana o principis de la propera, i servirà per tornar a plantejar a Rajoy les 46 peticions que ja li va lliurar el president català el passat 20 d'abril en la seva visita a La Moncloa.

Munté també ha assegurat que “per la mala experiència acumulada”, el Govern català tampoc es posarà al capdavant de la negociació per renovar el sistema de finançament caducat des de fa tres anys. La Generalitat es mostra molt recelosa que un canvi de cares del Govern del PP pugui canviar la dinàmica actual perquè “fins ara no ha donat cap possibilitat d'entesa”. Neus Munté ha considerat que l'elecció de Rajoy com a president és “una mala notícia”.

Així les coses i amb el diàleg institucional trencat, el nou Govern del PP haurà d'afrontar un any que amenaça amb causar el definitiu xoc de trens entre la Generalitat i l'Estat. Mariano Rajoy va anunciar en el debat d'investidura que es negava a participar en cap “contracte d'adhesió”, mentre que Carles Puigdemont manté el seu pla de convocar un referèndum sobre la secessió el proper mes de setembre, sigui o no pactat.

La més que imprevisible marxa enrere dels judicis oberts a l'expresident Artur Mas –i a tres consellers del seu Govern– i la situació en la qual es troben les acusacions de la fiscalia a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, fiten els marges per reconstruir ponts. L'espiral de tensió previsiblement s'intensificarà amb el desenvolupament parlamentari de les tres denominades “lleis de desconnexió”. La seva repercussió, pel seu rang precisament de llei, és incomparable amb les resolucions independentistes aprovades fins ara per Junts pel Sí i la CUP.

La pressió de la CUP i l'amenaça del PP

Després d'un any de contínues topades, Junts pel Sí inicia ara el gran desafiament. Puigdemont ha patit continus desvergonyiments dels anticapitalistes. Més de cent votacions parlamentàries en les quals la CUP li ha negat el seu suport i una, la dels Pressupostos del 2016, vetats, que a punt va estar de costar-li la legislatura.

El PDECat no està en condicions d'acudir a unes noves eleccions autonòmiques i s’ho tornarà a jugar tot en les properes setmanes amb la negociació dels comptes autonòmics del 2017. La CUP mostra voluntat d'aprovar-los però amb la condició que s'incloguin, a més de mesures de caire social, una partida per convocar el referèndum d'independència al setembre del 2017. El PP català ja ha anunciat que si és així, els portarà al Tribunal Constitucional.

La judicialització del procés és un dels principals esculls amb els quals toparà qualsevol intent de reconduir les relacions. L’Executiu català acusa el del PP d'haver iniciat aquesta via als tribunals per acoquinar els càrrecs electes independentistes i evitar la fórmula del diàleg i la negociació. Els populars s'escuden en el respecte de la llei i critiquen els continus desafiaments del front independentista al Tribunal Constitucional. Des de la Generalitat es reitera que es tornarà a fer el mateix plantejament de la consulta pactada i que es posaran sobre la taula la llista de 46 reivindicacions (de més inversions i respecte a les lleis catalanes) per facilitar el dia a dia de l’Executiu autonòmic. El Govern català es nega a assumir com a solució una millora del sistema de finançament.

Després del no de Rajoy, sembla descartat que, com va insinuar Puigdemont, es pugui obrir una negociació sobre quina ha de ser la data d'una consulta pactada i permesa, sobre la pregunta i sobre una proposta alternativa que plantegi el Govern central.

El conflicte es podria suavitzar de la mà del Congrés si aquest s'obre a constituir una comissió per debatre l'encaix de Catalunya a Espanya. CDC —ara denominada Partit Demòcrata Europeu Català (PDECAT)— va acudir a les generals amb aquesta demanda al seu programa electoral. Malgrat les crítiques d'ERC, que ho contempla com una fórmula de moderar i contemporitzar el “full de ruta” de Junts pel Sí a Catalunya, el seu candidat, Francesc Homs, només demanava una taula de diàleg en la qual cada partit pogués expressar la seva opinió sobre el tema.

Negada la major, el dijous el PSOE va proposar crear una subcomissió per debatre sobre la futura “vertebració” d'Espanya, la proposta que més s'assemblaria a la llançada pels sobiranistes, ara convertits en una força condemnada al Grup Mixt. Rajoy va respondre que “alguna cosa caldrà fer”, però no va donar més pistes de per on pot anar la seva estratègia.

MÉS INFORMACIÓ