Selecciona Edició
Connecta’t

El laberint de l’explotació laboral xinesa

El taller de roba, amb jornades de 16 hores i set dies a la setmana, és la porta d’entrada per a moltes dones del país asiàtic. Algunes acaben en salons de massatges

Entrada d'un dels salons de massatges de Barcelona.
Entrada d'un dels salons de massatges de Barcelona.

L'habitació de la Mimi fa olor d'oli de bebè i està il·luminada amb una llum rosa. A la lleixa hi té un rotllo de paper industrial que estén sobre la llitera i un parell de tovalloles que reutilitza amb cada client: uns cinc al dia. Els 15 euros del massatge són per a la seva cap, ella es queda amb la propina del que pugui venir després. Uns 10 euros depenent de com ho faci. Però li fa pànic que li enganxin res, explica en un precari espanyol mentre recorre el llarg passadís amb habitacions a una banda i a l’altra. Treballa en un dels més de 100 salons de massatge xinesos amb possible final sexual de Barcelona, segons els Mossos d'Esquadra. El seu és a prop de Sants i també ofereix estètica d'ungles i perruqueria. No li agrada, explica, però ara té contracte i horari. El camí fins aquí ha estat molt llarg.

La Mimi (el seu nom per als clients), com les altres quatre dones entrevistades per a aquest reportatge, va arribar a Barcelona a través d’un cap de serp, l'individu que dirigeix una organització per transportar immigrants des de la Xina. Va ser fa tres anys i sabia que treballaria en un taller de roba. “Vaig aprendre a cosir a la Xina”, recorda. Treballar molt no era cap problema, ho feia abans, i la part positiva és que guanyaria més diners. Però durant dos anys va estar pràcticament tancada en un local del barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, on viu una extensa comunitat del seu país (a Catalunya hi ha registrats 47.973 xinesos) i on van a parar molts nouvinguts. “El taller és la porta d'entrada al món laboral aquí”, assenyalen fonts policials. Treballava 16 hores al dia i set dies a la setmana. Menjava (sempre arròs i fideus) i dormia a l'interior del pis amb 30 persones més. Cobrava entre 800 i 1.000 euros al mes. Li va servir per estalviar. I també per pagar el deute del viatge.

Interior d'un dels tallers de roba il·legals que la policia va escorcollar el 2009.
Interior d'un dels tallers de roba il·legals que la policia va escorcollar el 2009.

Els Mossos d'Esquadra van fer el 2009 una macrobatuda contra 40 tallers il·legals a Mataró. Van detenir 77 persones i van alliberar 450 ciutadans d'origen xinès (la majoria, dones) que treballaven en condicions de semiesclavatge, segons consta en el sumari. El cas Wei va destapar també que gran part de la roba que es fabricava en alguns d'aquells tallers –molts eren legals, però els seus treballadors, no– acabava als aparadors de grans marques com Zara, El Corte Inglés, Desigual o Cortefiel. Com ja passava en alguns llocs d'Itàlia, aquells tallers eren tan barats i eficients que als intermediaris –les marques ho ignoraven– els sortia més a compte fer-ho aquí que fabricar la roba a la Xina o Tailàndia.

La Mimi va passar de treballar 16 hores al dia en un taller de costura a treballar en un dels més de 100 salons de massatges que hi ha a Barcelona

Va ser gairebé impossible obtenir declaracions en contra dels caps. Ningú va afirmar sentir-se explotat. Al contrari, la majoria es van indignar quan es van quedar al carrer i es van manifestar per tornar a treballar. “En part té a veure amb la cultura de treball xinesa”, assenyalen fonts de la Fiscalia que van participar en l'operació, liquidada amb només tres condemnats per explotació laboral. “No són organitzacions estanques. El que està explotat pot ser l'explotador l'endemà. Prosperen dins de l'estructura. I així és difícil que declarin”. Un fet que confirmen els sindicats. “És una comunitat molt opaca i molt tancada”, assenyala Carlos Chicano, responsable del sector tèxtil de Comissions Obreres a Catalunya. “Vénen aquí en condicions molt precàries i la conseqüència és l'explotació. Però ells moltes vegades no senten que estan explotats perquè aquí tenen millors condicions que al seu país d'origen”.

L’Estefania (nom espanyol i fals que demana) és un exemple d'aquest fenomen. Avui té el seu negoci de massatges a l'Eixample, amb tres noies que treballen per a ella. Però fa 12 anys va creuar l’Àsia i Europa des de Pequín. El viatge va durar un mes, parant i canviant de vehicle en diferents països. Ho va fer amb uns amics, explica, encara que els Mossos no dubten que sempre és un cap de serp. Només arribar es va posar a treballar en un taller de Badalona. Va començar la mateixa rutina que totes les altres entrevistades: 16 hores al dia, menjar i dormir al mateix lloc… Tampoc hi havia res estrany en aquesta situació, recorda, només molta feina. Ara està la recepció del seu saló de bellesa, però quan no hi ha cap altra noia disponible, decideix prestar ella el servei.

L’Estefania va trigar un mes a creuar l'Àsia i Europa amb cotxe per acabar treballant en un taller de costura de Badalona

El seu cas es troba en el tercer nivell de deute, segons explica el cap de l'àrea de crim organitzat dels Mossos d'Esquadra, Antonio Rodríguez. Es tracta del moment en què té papers, ha saldat el seu crèdit pel viatge i treballa per compte propi, però utilitzant recursos de l'estructura, principalment la mà d'obra i un nou préstec, ja que gairebé mai acudeixen a bancs.

Si la noia és bonica, en treuen més rendiment al saló de massatges que fent samarretes”, explica un policia que va intervenir un dels locals

Model d'èxit

“Es nodreixen del mateix sistema i passen d'explotats a explotadors. D’altres prosperen i obren el seu negoci, és un model d'èxit reconegut”, explica Rodríguez. Cada vegada que hi ha hagut un cop policial als tallers de costura, moltes dones s'han buscat la vida o han estat recol·locades en altres negocis. Algunes han tingut l'opció d'acabar en salons de massatges, explica un policia: “Si la noia és bonica, en treuen més rendiment aquí que fent samarretes”. L’Anna (dóna aquest nom als seus clients) ho és, i va venir a Espanya fa quatre anys amb avió amb una documentació falsa. En fa dos que fa massatges en un saló de l’Eixample. El lloc té bona higiene i, com tots, és una planta baixa comercial amb sortida al carrer. Després de concertar una cita, explica que va estar dos anys treballant en un taller de Badalona sense papers i que va utilitzar durant molt temps el passaport d'una amiga. Els espanyols les confonem, diu. Una cosa que, amb matisos, confirmen totes les fonts consultades.

Però la documentació falsa també és un altre recurs. El 2011, en el transcurs de l’operació Turandot, els Mossos d'Esquadra van desarticular un laboratori de passaports xinesos a Santa Coloma. La qualitat era tan perfecta que l’FBI es va endur part de l'equip confiscat als EUA. “Les marques d'aigua eren d'altíssima qualitat, les microfibres eren boníssimes… en fi, els documents eren gairebé autèntics”, recorda Antonio Rodríguez. Però van quedar absolts.

El rastre dels diners de l'organització es perdia a Prato, una ciutat de la Toscana (Itàlia), on la comunitat xinesa (un de cada cinc habitants) controla el tradicional negoci del tèxtil. És també el lloc on els experts consideren que aquestes estructures tenen la caserna general a Europa, un dels escenaris descrits per Roberto Saviano a Gomorra i el fosc record que queda de l'incendi del 2013 en un d'aquests tallers, on van morir set treballadors xinesos.

MÉS INFORMACIÓ