Selecciona Edició
Connecta’t

I Gabriel Rufián es va passar de frenada

La intervenció del polític d'ERC uneix els socialistes en la seva indignació

El diputat d'ERC, Gabriel Rufián, dissabte a la tribuna del Congrés. Quality

La intervenció des de la tribuna de Gabriel Rufián, l'heterodox dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, va aconseguir el que semblava impossible. Tots els diputats del grup socialista —acompanyats dels diputats populars— es van llançar a aplaudir les paraules de Antonio Hernando en defensa de l'honor trepitjat del PSOE.

L'allau de desqualificacions abocades per Rufián contra els socialistes va ser la fotografia, feta caricatura, d'un ple en el qual l'autodenominada nova esquerra va intentar saldar els comptes pendents amb la socialdemocràcia que arrossegaven durant dècades. 

"Hi ha una nova Espanya", va repetir Pablo Iglesias des de la tribuna, de la qual el líder de Podemos es va atribuir la seva representació gairebé en exclusiva. Va deixar clar que considera el temps que està per venir una pròrroga en el seu objectiu d'assaltar el cel, i que qualsevol acord que es forgi al Congrés difícilment comptarà amb la col·laboració dels seus diputats. "Les elits", deia Iglesias, han aconseguit el seu objectiu, i la vella política, segons la seva pròpia visió, segueix al capdavant de les institucions, però per poc temps. Ell intentarà ser el mestre de cerimònies d'aquesta nova realitat, repartint abraçades entre els seus —que s'estiren des dels seus escons per buscar-los— i donant aprovacions a altres forces minoritàries: aplaudiments i encaixada a Rufián, en el seu retorn parsimoniós a l'escó, i copet a l'esquena al representant de Bildu, que fins i tot va retreure als socialistes les seves decisions al congrés de Suresnes.

Va intentar el portaveu socialista marcar diferències en el seu discurs. La seva abstenció, va tornar a explicar, té l'únic propòsit d'evitar eleccions. A partir del primer minut, el PSOE complirà el seu paper d'oposició. Però ho farà, va dir, d'una manera seriosa. I això significa, va intentar explicar, que el seu grup parlamentari prendrà en consideració les propostes que es posin sobre la taula per calibrar la seva utilitat o necessitat. Es va acabar el no és no.

"Ha arribat el temps de treballar", va dir Albert Rivera. I es va dirigir expressament a Podemos. Però el missatge no era per a ells, sinó per a les úniques dues formacions de les quals espera alguna voluntat d'acordar i reformar, el PP i el PSOE.

L'última sessió d'investidura de Rajoy ha estat com la contraportada d'un llibre que s'ha escrit durant deu mesos, i que explica la història d'un Partit Popular poc inclinat al canvi i que pretén governar per dret propi, d'un PSOE a la recerca del paper de la socialdemocràcia al segle XXI, d'una formació populista que assegura representar una nova veu procedent del carrer però que té com a bandera les obsessions pendents d'aquells que van considerar des d'un principi que la Transició va ser un frau, i un partit que reclama el centre i la figura de Suárez en un moment en què, almenys en una considerable proporció de la Cambra les renúncies ja no s'entenen com a trets de generositat sinó com a traïcions.

MÉS INFORMACIÓ