Selecciona Edició
Connecta’t
TRIBUNA

Pensions, feina i reptes

Rajoy ens ha dit que Espanya és el país que més creix en ocupació. Des de Catalunya ens preguntem: Com creix? Quantitat és qualitat?

Ara que ja sabem que el Sr. Mariano Rajoy tornarà a ser cap de govern del regne d’Espanya, després de més de 300 dies en funcions, ens podem plantejar com aniran els propers temps.

Una vegada més, a l’inici de la seva intervenció en el discurs d'investidura, ens deia que Espanya és el país que més creix en ocupació.

Des de Catalunya ens preguntem: Com creix? Quantitat és qualitat?

Ara se’ns presenten moltes incògnites. Les relacions laborals es mantindran sota la reforma laboral aprovada pel PP? Continuaran amb les mesures de retallades en polítiques actives d’ocupació? Continuaran amb les minses aportacions als treballadors de centres de treball especial, a les quals fem front la Generalitat per dignitat de país?

Podríem fer-ne una llarga llista, més enllà de les que ja sabem, del que alguns anomenen la "unidad indivisible y constitucional" .

Però hi ha quelcom que em preocupa molt i és l’anunci de la ministra en funcions, la Sra. Báñez, de compaginar la pensió de jubilació amb el salari.

Les pensions de jubilació són, i ho han estat al llarg del temps, un dels pilars bàsics del benestar. Han servit de base per a moltes famílies en època de dificultats i per mantenir el cost de vida de molts treballadors i treballadores que han lluitat més de 35 anys, dia rere dia, en feines més o menys dures.

I parlem de gent gran, que es mereix un envelliment actiu, però també de respecte, de dignitat, i una vellesa tranquil·la i sàvia, intel·lectualment i físicament. Però parlem també del mercat laboral, d’empreses que necessiten rejovenir les plantilles, les quals han d’innovar amb noves estratègies, i parlem sobretot d’un gran nombre d’aturats del qual una gran part són joves.

Tots sabem que les pensions es cobren amb els diners de les cotitzacions dels assalariats i autònoms i no només cal més feina, sinó que ens cal feina de qualitat més remunerada, que implica cotitzacions més altes, i això va lligat amb el que apostem des del govern de la Generalitat: un salari mínim de 1.000 €.

Necessitem polítiques de treball pròpies. Des de Catalunya cooperem amb els agents econòmics i socials per avançar en la línia de consens social, de creure en la feina digna com a aposta de política social.

L’agència de protecció social que anem desenvolupant ens permetrà tenir les prestacions que en cada moment necessita qualsevol persona ciutadana, sigui en l’àmbit social o sigui per jubilació.

Fent números, és senzill. Tenim més població activa i més població ocupada, tenim més feina digna i remunerada que en altres comunitats i tenim més intencionalitat positiva de futur.

Cobrarem pensions segures si podem disposar de polítiques pròpies i no tenim un govern, com ara, a molts quilòmetres, que gasti el fons de reserva de la seguretat social per salvar bancs o per pagar salaris, sinó que serveixi realment pel que es va crear: per garantir pensions en cas de necessitat.

Tal com fem des del govern de la Generalitat, ens mantenim ferms en procurar un millor salari mínim, una indústria desenvolupada, més inversió i un acord social que beneficiï la classe treballadora i l’empresarial.

Només així tindrem una societat més igualitària, més cohesionada i més lliure.

Tenim molts reptes per a la propera República Catalana!

Dolors Bassa i Coll, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies