Selecciona Edició
Connecta’t

Interior planeja integrar mossos i locals en una “policia de Catalunya”

Jané proposa "més tutela" i coordinació dels cossos policials municipals

El conseller Jordi Jané, amb Josep Rull i Santi Vila.
El conseller Jordi Jané, amb Josep Rull i Santi Vila.

El conseller d'Interior, Jordi Jané, va avançar ahir en la seva idea de la "Policia de Catalunya", que implica exercir "més tutela" sobre els cossos policials municipals i incorporar el número de placa de tots els agents locals al llistat dels Mossos d'Esquadra. Jané va proposar una uniformitat, un règim sancionador, uns sous i uns criteris de coordinació similars en tots els policies locals. Conscient de les picabaralles que això pot suposar amb alguns alcaldes, el conseller va assegurar que la nova llei que permetrà aquests canvis es redactarà amb el consens dels municipis i del Parlament.

En cap cas es tractaria d'una fusió o absorció per part dels Mossos, va aclarir Jané en un esmorzar organitzat per la Cambra de Comerç. "Un policia local seguirà sent d'àmbit local, tindrà comandament municipal i dependrà de l'alcalde", va afirmar, en declaracions recollides per l'agència Efe. Encara que sí que existeix la voluntat d'un control "més efectiu" sobre aquests policies per part de la Generalitat. La futura policia de Catalunya tindria 28.000 efectius, com a resultat de sumar els 17.000 de Mossos i els 11.000 de les 213 policies locals. El conseller va suggerir també la possibilitat que la uniformitat portés impresa el nom de Policia de Catalunya.

"Alguns alcaldes ens ho demanen", va al·legar el conseller sobre aquesta tutela sobre els agents per part de la Generalitat que, va assegurar, els atorga l'Estatut. "No se senten amb suficient capacitat", va afegir, en referència segurament a aquells municipis més petits que un dia van optar per tenir una policia local.

El conseller no va detallar gaire més la proposta, que encara s'està elaborant, segons va dir. Però es va referir, per exemple, a límits de sou en funció de la població, o períodes mínims de permanència en la policia local perquè una vegada formats pels consistoris, els agents no vagin a altres cossos.

Interior preveu tenir a punt el primer esborrany de la llei entre el gener i el febrer. Aquest es debatrà en ponències amb tots els sectors afectats, entre ells els alcaldes, i posteriorment haurà de ser aprovada pel Parlament. Tenint en compte la turbulència parlamentària catalana, és poc probable que la Llei de la Policia de Catalunya vegi la llum aquesta legislatura.

Al maig Jané ja va expressar la seva voluntat de millorar la coordinació de les policies locals i els Mossos, sota el comandament de la Generalitat. "La Policia de Catalunya són els Mossos d'Esquadra i les policies locals", va dir en la inauguració de la comissaria de la Policia Local de Lloret de Mar.

Les principals resistències al projecte d'Interior poden venir per part de ciutats com Barcelona, l'Hospitalet, Sabadell o Badalona, amb plantilles nombroses de policies. Una portaveu de l'Ajuntament de Barcelona, que disposa de 3.000 agents, va assegurar que el Consistori segueix amb "molt interès" la proposta per "actualitzar la legislació vigent de policies locals, que és del 1991". I va defensar la seva participació "activa" en el procés de reforma, tenint en compte el "pes específic en el sistema" de la Guàrdia Urbana de Barcelona. "Des de l'autonomia local, però amb lleialtat institucional, l'Ajuntament voldrà estar present en el procés", va concloure.

L’Hospitalet demana comandar tots els cossos

Mentre la Generalitat pensa en una Llei de Policia de Catalunya que li permeti tutelar i coordinar les policies municipals, l'alcaldessa de l'Hospitalet, la segona ciutat més poblada de Catalunya, Nuria Marín (PSC), demana més competències. Marín va recordar ahir, a través d'una portaveu, que la voluntat del Consistori implica tenir més autoritat en totes les policies que operen a la ciutat. L'objectiu és que l'alcaldessa pugui donar ordres directes a tots els policies, incloent-hi els locals, mossos i policia nacional, que actuen al territori. Es tracta d'una demanda històrica, que Marín ja va fer al conseller Felip Puig el 2011, quan dirigia Interior. Va demanar que els alcaldes, com que són els qui coneixen el territori, puguin "comandar" i no només presidir de manera simbòlica les juntes locals de seguretat.