Selecciona Edició
Connecta’t

La lentitud judicial evitarà que Serra acabi a la presó si és condemnat

La Fiscalia apreciarà dilacions indegudes i podrà demanar una pena inferior als dos anys

Narcís Serra (d) i Adolf Todó, al 2010.
Narcís Serra (d) i Adolf Todó, al 2010.

L’expresident de Caixa Catalunya, Narcís Serra, no ingressarà a la presó encara que sigui condemnat. L’exministre de Defensa anirà a judici per aprovar augments de sou per als directius quan l’entitat travessava una situació financera crítica. La Fiscalia Anticorrupció presentarà en els propers dies l’escrit d’acusació per un delicte d’administració deslleial. El fiscal, no obstant això, haurà de preveure una circumstància atenuant que afavoreix Serra: dilacions indegudes. Aquesta circumstància, provocada per la lentitud judicial, farà que la pena sol·licitada sigui inferior a dos anys i farà que Serra eviti, amb tota probabilitat, la presó.

La setmana passada, la secció 21a de l’Audiència de Barcelona va resoldre, per fi, el recurs que Serra i altres acusats van presentar per evitar anar a judici. Els magistrats han confirmat la resolució de l’instructor, que al desembre del 2014 va tancar el cas i va veure indicis de delicte per obrir vista oral contra Serra; contra l’ex-director general, Adolf Todó, i contra 39 directius de la caixa d’estalvis, absorbida per BBVA.

El problema és que la secció 21a ha tingut sobre la seva taula el recurs, pendent de resoldre, des de març del 2015. El fiscal Fernando Maldonado va recordar fa uns mesos als magistrats que havien de resoldre, en un sentit o un altre, el recurs. El mateix va fer la CUP –que exerceix l’acusació popular– a principis d’aquest mes. Al final, la causa judicial ha romàs un any i set mesos sense cap activitat. Un temps suficient per apreciar l’atenuant de “dilacions indegudes”. El Codi Penal preveu aplicar aquesta circumstància atenuant per a aquelles causes en les quals hi ha un retard extraordinari sense un motiu justificat, sempre que aquesta demora no es pugui atribuir a l’acusat.

Quan van ocórrer els fets, el delicte d’administració deslleial es castigava amb penes de sis mesos a quatre anys de presó. Aquesta és la tipificació que s’aplicarà a Serra i a la resta de directius, ja que és més favorable que l’actual. Com que s’han d’apreciar les dilacions indegudes, la pena sol·licitada només pot ser-ho en el grau inferior; en aquest cas, oscil·larà entre els sis mesos i l’any i quatre mesos de presó. Com que Serra no té antecedents –i per altres característiques particulars del cas– totes les fonts judicials consultades coincideixen que l’exministre, fins i tot en cas de ser condemnat, no trepitjaria la presó.

L’acusació pot ser encara més favorable per a l’ex-president de Caixa Catalunya si les dilacions indegudes s’aprecien com a “molt qualificades”. Fonts properes a la defensa dels directius assenyalen que el procediment va sofrir també una aturada durant la investigació –per la substitució del magistrat– que ha de comptabilitzar-se. En tal cas, la pena que s’hauria d’imposar a Serra seria d’un màxim de sis mesos.

A l’espera del judici, la Fiscalia i el jutge coincideixen que els membres del Consell d’Administració van aprovar el 2010 augments de sou “amb abús de càrrec” i “en perjudici” de l’entitat, que havia sol·licitat un préstec de 1.250 milions al FROB i aprovat un ERE de 1.300 persones.