El Suprem anul·la la tarifa social elèctrica per als més desfavorits
La sentència exigeix que s'indemnitzi les elèctriques en considerar que va en contra de les normes comunitàries
El Tribunal Suprem ha anul·lat l'anomenat bo social elèctric, la tarifa subvencionada que s'aplica als consumidors amb baixos ingressos, en entendre que va en contra de les normes comunitàries per al mercat interior de l'electricitat. La sentència considera que el cost d'aquest descompte es carrega de forma discriminatòria a les companyies elèctriques que el financen i que l'Administració no ha justificat els criteris amb què distribueix el cost de la subvenció.
En dues sentències, la Sala contenciosa administrativa declara inaplicable el règim de finançament del bo social establert el 2013 i els principals articles de la reforma del 2014 que desenvolupaven la citada llei, estimant els recursos interposats per EON Espanya i Endesa.
L'Estat haurà d'indemnitzar les elèctriques més de 500 milions, segons el sector
Així mateix, reconeix el dret de les elèctriques demandants a cobrar una indemnització per les quantitats abonades en concepte de bo social en aplicació del Reial decret 968/2014 impugnat fins a la data d'execució de la sentència, de manera que es retornin totes les quantitats que hagin abonat per aquest concepte, més els interessos legals corresponents computats des de la data en què es va fer el pagament fins a la data del seu reintegrament. En el cas que l'Estat reintegri a totes les companyies que sufraguen el bo social -i no només a les demandants- les quantitats pagades des del 2014, la indemnització superaria els 500 milions d'euros, segons fonts del sector.
Què és i qui en pot ser beneficiari?
És una tarifa amb un descompte del 25% fixat pel govern central sobre el Preu Voluntari Petit Consumidor (PVPC), la nova denominació de la Tarifa d'Últim Recurs, que pretén protegir a les llars amb menys possibilitats econòmiques.
S'aplica automàticament a totes aquelles llars habituals amb una potència contractada inferior a tres quilowatts. Addicionalment, es pot sol·licitar en aquelles amb una potència contractada inferior a 10 quilowatts sempre que compleixin amb uns requisits.
Així, els consumidors que tenen dret a aquest descompte són: persones físiques amb potència contractada de més de tres quilowatts en el seu habitatge habitual; pensionistes amb 60 o més anys que percebin pensió mínima per jubilació, incapacitat permanent o viduïtat; famílies nombroses i famílies amb tots els seus membres sense feina.
El bo social és un descompte del 25% en la factura de la llum al que tenen dret alguns col·lectius considerats vulnerables, que arriba a uns 2,4 milions de clients, i que suposa un cost d'uns 200 milions d'euros anuals, que paguen les companyies elèctriques. Aquestes han reclamat sempre que aquesta subvenció ha d'assumir-la l'Administració i van portar l'assumpte als tribunals.
Pel Tribunal Suprem, el règim de finançament del bo social incompleix l'exigència establerta en la Directiva del 2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juliol del 2009, sobre normes comunes per al mercat interior de l'electricitat, que estableix que "les obligacions de servei públic hauran de definir-se clarament, ser transparents, no discriminatòries i controlables, i garantir a les empreses elèctriques de la Comunitat l'accés, en igualtat de condicions, als consumidors nacionals".
També considera que vulnera el principi de proporcionalitat, "en tant que fa recaure la càrrega de finançament sobre determinats agents del sistema elèctric, a exclusió d'uns altres, de manera indefinida i sense cap tipus de mesura compensatòria".
En definitiva, conclou la Sala, no ha quedat degudament justificat en les normes impugnades, i tampoc en les explicacions donades per l'Administració de l'Estat, que el finançament del bo social es faci recaure sobre determinats agents del sistema elèctric, alguns d'ells amb escàs pes específic en el conjunt del sector, eximint d'aquesta càrrega a altres entitats o grups empresarials que poden estar en millors condicions per assumir aquell cost, sigui pel seu volum de negocis, per la seva importància relativa en alguns dels sectors d'activitat o perquè desenvolupen simultàniament i de forma integrada dues d'aquelles activitats.
La Sala Tercera destaca que per resoldre aquesta qüestió ha estat determinant la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TSJUE), recollida en sentència de 7 de setembre del 2016 sobre normes comunes per al mercat interior del gas natural.
Afirma que, a causa de les coincidències del que es disposa en l'article 3.2 d'ambdues directives, les consideracions d'aquesta sentència del TSJUE en relació amb la intervenció estatal en els preus del gas són traslladables al sector elèctric pel que fa a la necessària observació del principi de proporcionalitat com les relatives a l'exigència que les obligacions de servei públic siguin clarament definides, transparents, no discriminatòries i controlables.
Aquesta és la segona vegada que el Suprem declara inaplicable el bo social, mesura que contempla que cinc empreses del sector han de finançar en un 99% aquesta ajuda. Al novembre del 2013 va anul·lar el mètode de finançament aplicat des del 2009 fins a aquesta data i va demanar que s'indemnitzés a Iberdrola, Endesa, Gas Natural, EDP y E.On, les cinc companyies que ho financen. El Govern central va modificar la llei per adaptar-se a la sentència i l'Alt Tribunal l'ha tornat a anul·lar.
El Ministeri d'Indústria va fixar el passat 10 de setembre al Butlletí Oficial de l'Estat les aportacions que han de realitzar les empreses elèctriques per pagar el bo social el 2016, el total del qual ascendeix a 190 milions d'euros. La norma estableix aquest repartiment sobre la base del nombre de clients de les empreses comercialitzadores i el nombre de subministraments connectats a les xarxes de distribució de les empreses distribuïdores. D'acord amb aquest criteri, dels gairebé 190 milions d'euros a pagar en 2016 pel bo, Endesa ha d'aportar 77 milions, Iberdrola 71 i Gas Natural gairebé 28 milions.
Vot particular
Les dues sentències compten amb el vot particular d'un dels vuit magistrats que les subscriuen, José Manuel Bandrés, que considera que la mesura adoptada pel legislador espanyol en el no s'oposa a la directiva comunitària "quan respecta els requisits de certesa normativa, transparència, no discriminació i ser controlable, i és proporcionada per raó de les circumstàncies exposades".
Sobre la firma
