Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Objectes valuosos

Crítica a 'El barret prodigiós i la barraca de monstres / Les aventures d'en Pinotxo'

Una il·lustració d’'El barret prodigiós i la barraca de monstres'.
Una il·lustració d’'El barret prodigiós i la barraca de monstres'.

El mercat del llibre per a infants s’ha capgirat com un mitjó. Actualment, els llocs de privilegi són ocupats per sèries protagonitzades per un personatge captivador, per novel·les per a joves que poden llegir també els adults, i pels àlbums il·lustrats, cosa impensable fa només deu anys. Enmig d’aquest ventall, hi ha molts exemplars que destaquen per una edició acurada, que busquen el públic de llibreria —i no d’escola, com estàvem acostumats— i volen convertir-se en objectes de regal valuosos. Sovint, la matèria primera són els clàssics, els autors consagrats, a qui els lectors o no lectors ja coneixen, o bé, simplement, associen el títol o el nom a un segell de qualitat.

Aquests és el cas de dos exemples paradigmàtics: El barret prodigiós i la barraca de monstres, de Pere Calders, i el Pinotxo de Collodi, editat ara per Combel.

EL BARRET PRODIGIÓS I LA BARRACA DE MONSTRES / LES AVENTURES D’EN PINOTXO

Pere Calders / Carlos Collodi
Il·lustracions: Pep Boatella / Pep Montserrat
Traducció: Anna Casassas
Comanegra / Combel
52 / 198 pàgines. 18 / 19,90 euros

El de Calders és el primer conte que va escriure per a infants, present al seu primer recull, El primer arlequí, i un dels pocs que encara no s’havia extret del seu hàbitat natural per publicar-lo en solitari, acompanyat d’il·lustracions, el famós Raspall, Els nens voladors o La lluna a casa.

El llibre aconsegueix l’objectiu d’esdevenir un d’aquells regals únics, del qual no deixaries de palpar la coberta i el paper, no pararies d’observar cada detall de les il·lustracions de Pep Boatella. Aquestes destaquen per la seva exuberància i la seva força, pel fet d’afegir més enginy, màgia i acció a un conte que ja conté tot plegat, i especialment pel tractament original i divers que l’il·lustrador aplica a cada doble pàgina. Un embolcall primmirat per a un conte d’amor, èpic i màgic, entre els personatges de dues cartes, un d’una baralla espanyola, i l’altra, d’una de francesa.

Del llibre, l’element que genera més discussió és la inclusió del text en la seva integritat. L’editorial Comanegra, a qui el tema també devia generar un ric debat, opta, i així ho aclareix al web, per oferir-lo tal qual als lectors, per posar la prosa de Calders —el millor autor de contes en català del segle passat— directament a l’abast dels nostres dits. Això fa que, en algun passatge, els fragments de text de cada doble pàgina siguin un pel extensos pel tipus de llibre que s’ofereix.

Cal no oblidar que Calders va pensar els seus meravellosos contes sense imatge, com a part integrant d’un recull, entre d’altres coses perquè en aquell temps els àlbums il·lustrats no existien. Quan hom opta per aïllar un conte i convertir-lo en àlbum, sorgeix inevitablement aquest debat, entre tot just il·lustrar-lo, o bé aprofitar els avantatges que ofereix un tipus d’obra en la qual la imatge i el text van de bracet per explicar la història i, per tant, sintetitzar el text perquè la imatge ja fa explícit molt del que conté, encara que el llenguatge esdevingui una mica més pla.

Val a dir que una de les qualitats del gènere del conte és que no admet elements superflus, però en afegir-hi la imatge, alguns dels que no ho eren se’n tornen. Sintetitzar el text perquè la imatge ja li dóna volada fa que la suma dels dos augmenti el poder del relat i la capacitat d’arribar al lector, amb un força grandiosa. Aquí, la suma entre text i imatge, entre Calders i Boatella, ja és enorme, però ho podria ser encara una mica més.

Les aventures de Pinotxo, de Carlo Collodi (Combel), representa una nova mirada, de les moltes que s’han fet al llarg dels anys, a un dels grans clàssics de la literatura infantil. Ho presenta amb una traducció precisa i actual d’Anna Casassas, i amb les il·lustracions de Pep Montserrat, una de les trajectòries més brillants dels il·lustradors catalans. Montserrat dota d’energia i vivacitat el titella de fusta, i de realisme, a vegades despullat, directe i cru, les seves populars vicissituds.