Selecciona Edició
Connecta’t

La Síndica demana que els vigilants dels aparcaments siguin autoritat

El 2014 el 41% d’aquests professionals va patir agressions al carrer

Un vigilant d'un parquímetre a Barcelona.
Un vigilant d'un parquímetre a Barcelona.

La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona que els treballadors que vigilen l’àrea verda i blava d’aparcament de la ciutat siguin considerats agents de l’autoritat per protegir-los contra les agressions que pateixen. La publicació de la petició arriba després que aquest diari publiqués que el 2014, el 41% dels treballadors (134 de 329 persones) d’aquest servei va notificar als seus superiors que va patir una situació de violència al carrer. Situacions que van des d’insults fins a indicis d’atropellament o trets amb una escopeta d’aire comprimit.

En la seva resolució, Vilà reclama al Consistori que elabori un informe jurídic per valorar aquesta recomanació i la possibilitat d’incorporar aquest reconeixement a la Carta Municipal, ja que, en la seva opinió, aquest cos hauria de ser titular de “la protecció penal especial en exercici de les seves funcions públiques”, com és el cas de la seguretat privada al Metro i el personal interventor de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

La Síndica va rebre el 2014 una queixa del sindicat CCOO de l’empresa municipal B:SM per les agressions, insults i amenaces que pateixen aquests treballadors. Vilà reporta les dades d’un informe tècnic encarregat per B:SM el 2015, segons el qual el nombre d’agressions notificades, entre verbals i físiques, entre els anys 2009 i 2014 a aquest col·lectiu van ser: 159 (2009); 104 (2010); 98 (2011); 85 (2012); 126 (2013), i 134 (2014), la qual cosa es tradueix que en aquest últim any el 41% de la plantilla va notificar agressions –entre 2009 i 2014 la plantilla va oscil·lar entre els 329 i 346 empleats–.

La Síndica recorda que perquè un treballador sigui considerat agent de l’autoritat ha de complir dos requisits: que participi en l’exercici de funcions públiques i que sigui personal funcionarial per disposició legal, elecció o nomenament d’autoritat, per la qual cosa seria aquest últim requisit el que impediria a aquest col·lectiu beneficiar-se de la protecció especifica. En aquest sentit, Vilà subratlla que “reiterada jurisprudència” manté que el concepte de funcionari públic contingut pel Codi Penal és més ampli que el que es deriva del dret administratiu, i que una via per obtenir aquesta condició seria pel reconeixement a través d’una llei.

MÉS INFORMACIÓ