Selecciona Edició
Connecta’t

Un decret més mediàtic que efectiu

L'Ajuntament de Barcelona continuarà treballant amb grups que operen en regions fiscalment opaques malgrat el compromís de ser “ciutat lliure de paradisos fiscals”

Francesc Mateu i Pisarello, requadrats.
Francesc Mateu i Pisarello, requadrats.

L’Ajuntament de Barcelona ha declarat la capital catalana “ciutat lliure de paradisos fiscals”. Un decret d’alcaldia que va entrar en vigor l’1 de juny introdueix una clàusula al sistema de contractació municipal que impedeix adjudicar licitacions a empreses –tant si són elles mateixes com si es tracta de societats que hi estan vinculades– que operen il·legalment en països considerats paradisos fiscals “per les institucions europees o, en el seu defecte, l'Estat espanyol”. El decret també obliga que les companyies que presenten una oferta i que operen legalment en paradisos, ho han de precisar en el seu perfil de la base de dades catalana de contractació pública.

El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ho ha definit com “un primer pas” per restringir la competència de grans grups que es beneficien d'una enginyeria fiscal global i afavorir així petites i mitjanes empreses. Pisarello també ha admès l'escàs marge de maniobra municipal: el marc legal de contractació pública a Espanya no permet que una administració limiti les opcions d’una empresa d’obtenir un contracte pel fet de tenir vincles amb paradisos fiscals.

Pisarello va comparèixer dimarts amb Intermón Oxfam per formalitzar la participació de Barcelona en la xarxa de “ciutats lliures de paradisos fiscals” que promou aquesta ONG. Barcelona és la primera ciutat que ha inclòs les propostes d'Intermón, a les quals s'han sumat 24 ajuntaments més, entre ells Madrid i Sevilla i municipis catalans com Sabadell, Mataró o Terrassa. La declaració d'Intermón “reclama als Ajuntaments que contractin empreses que no operin en paradisos fiscals”. Pisarello va assegurar que “hem anat fins al màxim que ens permet la llei”.

El text del decret de l’Ajuntament de Barcelona també s’imposa altres limitacions. El document, per exemple, no inclou restriccions en els acords per conveni. El Consistori va renovar aquest juliol amb el Banco Santander l’acord de patrocini del triatló de Barcelona. El Santander assegurava en la seva memòria del 2015 que operava en cinc territoris off shore que Espanya i la Comissió Europea ja no considera paradisos fiscals, tot i que el banc té filials a les Illes Caiman i l'Agència Tributària continua considerant les Caiman un paradís fiscal. El Santander s'escuda en un acord bilateral entre les Caiman i Espanya, encara no aplicat, per no considerar-lo paradís fiscal. Jordi Ayala, gerent de Presidència i d'Economia de l'Ajuntament, apunta que el decret se centra en la llista de paradisos fiscals del Govern espanyol mentre no n'hi hagi una d'unificada per la Unió Europea o l'ONU. La llista espanyola actualment inclou 33 països opacs en informació fiscal.

Dos casos afectats pel decret

Des de l’entrada en vigor del decret, l'1 de juny, l’Ajuntament ha concedit com a mínim dos contractes que la normativa afectaria. BBVA Autorenting, filial del grup BBVA –igual que el Santander, el BBVA té societats obertes a les Caiman–, va guanyar el concurs per subministrar la Guàrdia Urbana amb 40 vehicles nous. L’altre cas és el de l’empresa Clear Channel España, que al juliol es va adjudicar la gestió de publicitat a la via pública. Clear Channel España és filial de Clear Channel Outdoor; per la seva banda, aquesta és una societat del grup iHeart Media, que està controlat accionarialment pel fons d’inversió Bain Capital. Aquest fons opera a les Caiman, segons l'agència tributària dels Estats Units.

Francisco Blanco, director de Coordinació de Contractació Administrativa de l’Ajuntament, confirma que en els casos de BBVA Autorenting i Clear Channel España haurien de fer constar en el seu perfil de contractant municipal que tenen vincles amb societats que operen en paradisos fiscals. Blanco concedeix que és probable que BBVA Autorenting i Clear Channel España encara no declarin al seu perfil la informació referent a paradisos fiscals perquè la tramitació de les adjudicacions va començar abans de l’1 de juny.

Pressió mediàtica

Ayala explica que “la primera victòria” del decret és que “a les empreses que els incomodi parlar del tema, que no puguin demostrar transparència, no operaran amb l'Ajuntament perquè els sortirà malament la jugada”. Ayala assegura que en cas d'una condemna per frau des de paradisos fiscals per part d'un contractat, “el contracte es rescindirà automàticament”. Blanco no ho té tan clar: “El procés d’expulsar per activitat il·legal no serà fàcil, serà llarg, però l'activarem. El que és important és que aquestes mesures creen un clima mediàtic i de pressió sobre les empreses perquè actuïn legalment”. Ayala també subratlla la importància pública del decret: “Fem publicitat. La llista de grups amb vincles a paradisos fiscals la posarem a disposició de tothom en un perfil públic”.

El govern municipal va rebre crítiques de la CUP pel patrocini de les festes de la Mercè per part d’Estrella Damm. Els principals accionistes del grup cerveser, la família Carceller, van ser condemnats al setembre per evadir impostos des de paradisos fiscals. L'Ajuntament va advertir que no era un contracte, sinó un acord de patrocini. Barcelona en Comú va emetre una nota assegurant que el cas de Damm no incomplia el decret de paradisos fiscals. “No consta cap comportament empresarial irregular sobre l'empresa Damm [...] Els condemnats per frau fiscal són els Carceller, que formen part del consell administratiu de l'empresa”. Els Carceller operaven des de les Antilles Holandeses, Luxemburg i Panamà, tres espais que Espanya ja no considera paradisos fiscals.