Selecciona Edició
Connecta’t

L’IEC defensa els “retocs” ortogràfics per facilitar el català als nouvinguts

L’acadèmia catalana aprova al final una polèmica llista de 15 diacrítics

Maria Teresa Cabré, Joandomènec Ros i Vicent Pitarch.
Maria Teresa Cabré, Joandomènec Ros i Vicent Pitarch.

“Es tracta de facilitar l’estudi del català a aquells que no el tenen com a llengua materna, ni familiar, ni al barri i que s’han d’incorporar per força a la llengua catalana atès el nostre model d’immersió lingüística; en un context multicultural i multilingüístic, es tracta de posar-ho fàcil als nous aprenents per anar-los incorporant”. Amb aquest argumentari i que “tota llengua evoluciona i es mou amb la seva societat”, la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, va justificar ahir la nova versió de l’Ortografia de la Llengua Catalana, que el ple de l’IEC va ratificar dilluns a la tarda amb una sola abstenció. El plenari només va introduir dos canvis en relació amb la proposta aprovada ja per la secció: en el punt que ha aixecat més polseguera, la reducció de la llista de mots amb accent diacrític, es va decidir no eliminar l’accent del monosíl·lab sòl/sol, d’una banda, i, de l’altra, el mot erumpent es mantindrà amb una sola erra.

En una presentació pública molt a la defensiva per les crítiques rebudes per aquestes noves versions (especialment per la supressió de diacrítics), el president de l'IEC, Joandomènec Ros, ha dit que “s’ha fet un gra massa de tot plegat: les llengües evolucionen, si no encara estaríem parlant llatí o etrusc”, ha recordat que en les diverses comissions i seccions han participat “escriptors, periodistes o traductors, o sigui que no és un tema només d’acadèmics, com s’ha dit” i que no hi ha hagut precipitació perquè “es treballa en aquest aspecte i en la Gramàtica des de fa més de 20 anys”.

Paraules que conserven l'accent diacrític

Bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos′

En una línia d’actitud prudent tant en les decisions lingüístiques preses (sempre molt properes a les que va proposar de manera fundacional Pompeu Fabra) com en les formes de plantejar-ho, molt marca de la casa, Cabré ha insistit també a rebaixar la nova versió ortogràfica: “No és una reforma ortogràfica, sinó retocs d’alguns punts, en molts casos aprofitant suggeriments de col·lectius professionals com els dels mitjans de comunicació i l’educatiu, i s’ha actuat a partir d’una demanda acumulada en aquests anys a les oficines filològiques de l’IEC”.

L’ortografia, que havia de ser un gran capítol de la Gramàtica aprovada fa un mes i que sortirà impresa el 23 de novembre, pràcticament no s’havia tocat des que Fabra va llançar les Normes ortogràfiques el 1913, a banda de les tres edicions del Diccionari ortogràfic (dels anys 1917, 1923 i 1931), així com el que va comportar la Gramàtica catalana de 1918. Ara, s’ha volgut aplegar l’ortografia fundacional, amb les rectificacions fetes pel mateix Fabra i les introduïdes després de la seva mort, i l’ortografia que ha anat actualitzant gradualment la Secció Filològica des de 1984.

“L’ortografia no és intocable si partim de la base que la llengua és viva, llevat que pensem que només és llengua literària i culta”, ha deixat caure Cabré en resposta indirecta a les queixes del Grup Vallcorba, que amb 1.500 signatures ha demanat que es desdís de la reforma dels diacrítics. Cabré ha insistit que, contràriament també al que s’ha fet córrer, els “retocs” són “fruit d’un consens i d’un treball que ha comportat 57 reunions del grup de treball de l’Ortografia i 15 reunions més de la mateixa Secció Filològica”. Aquesta, en el seu moment, només va recollir tres abstencions, segons ha dit Cabré.

El coordinador del grup de treball, Vicent Pitarch, també ha parlat de “retocs” i ha recordat que, més enllà de la polèmica dels diacrítics, hi ha altres canvis significatius, que en bona part “es concentren en aspectes per revitalitzar la llengua en els nous temps”, com ara la formació de compostos i els préstecs d’altres llengües, l’ús dels guionets en mots compostos i prefixats (ara s’escriurà ex-directora general en lloc d’exdirectora general), l’escriptura de la doble erra quan el so aparegui entre vocals precedit d’un prefix o un radical (d’arítmia es passarà a arrítmia) o se suprimirà la dièresi en els derivats cultes acabats en el sufix –al. Sobre l’accentuació d’homògrafs, Pitarch ha estat contundent: “Ens hem limitat a simplificar els criteris fabrians, per això hem decidit que no calen accents diacrítics en paraules d’escassa freqüència ni en els pol·lisílabs; a més, en tots els derivats de paraules, l’accent desapareixerà… Que hi pot haver confusió en alguns casos? Potser sí, però seran ben pocs: el context desfà l’ambigüitat ràpidament”. En aquesta línia, ha qualificat de “parides” els casos de possibles confusions que han aparegut aquests dies per part dels contraris a la llista, tot justificant les decisions presses a partir de l’ús real que se’n fa. “Al corpus textual del català contemporani, amb 52 milions de referències, només s’ha trobat en 12 casos la seqüència dona/dóna; i la de bens/béns, ni una sola vegada”. En la línia de buscar la pau gramatical, Cabré ha recordat que el plenari de l’IEC ha reforçat el caràcter discrecional del diacrític “en totes aquelles ocasions que sigui necessari”.

L’aplicació de l’Ortografia, que es penjarà abans de final d’any a la xarxa de l’IEC i sortirà en paper el 2017, està previst que tingui un període de transitorietat de quatre anys, si bé aquest lapse “no està tancat del tot: volem arribar a acords amb Ensenyament i amb l’Administració en general; els editors s’hi afegiran segons la data del sistema educatiu”. I també admet que s’està negociant amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: “L’han rebuda i l’estan considerant; tenim una llengua compartida i hem d’arribar a acords de manera paulatina”. I no s’ha pogut estar d’afegir una recomanació: “Ara, estiguem tranquil·lets quatre anys i llavors tornarem a valorar la situació”. “Si unes modificacions generen tot això, ara que estem en camí de fer un Estat propi no sé com encaixarem tots els canvis, o potser només volem canviar de paraula?”, ha deixat caure Ros.