Selecciona Edició
Connecta’t

Desnonament a Pedralbes

“Al barri hi ha gent que passa gana”, diu la dona que ha pogut quedar-se a casa

Victoria Bonet al menjador de casa seva.
Victoria Bonet al menjador de casa seva.

L'escena, l'habitual. A l'exterior i de dia. L'afectada, angoixada i feta un sac de nervis, activistes de la PAH a la porta, veïns curiosos, treballadores de l'Ajuntament de Barcelona… i la temuda arribada del taxi amb els representants del jutjat per procedir a executar el desnonament. El que ha estat estrany, en el cas d'aquest dimarts, era el barri: Pedralbes.

Si no ha estat el primer desnonament al barri, sí que ha sigut el primer que transcendeix en aquesta zona: el cas de Victoria Bonet i el seu pis de gairebé 300 metres quadrats en un edifici a quatre vents amb piscina que va dissenyar el seu pare. Perquè Bonet, de 60 anys, és filla del conegut arquitecte Antoni Bonet Castellana, autor de l'edifici del Tribunal Constitucional que hi ha a Madrid, o, a Barcelona, del Canòdrom i de l'edifici Urquinaona.

Completaven l'escena sis advocats —representants de la propietat, de la comunitat de propietaris— i un administrador de finques. Vestits i corbates en una xifra que tampoc és l'habitual en desnonaments en altres barris. El desnonament s'ha suspès per la presència dels activistes. Una trentena, que han barrat el pas a la comitiva judicial amb el crit de “Sí que es pot!”, que la Plataforma estrenava en un dels barris més rics de Barcelona.

El cas de Victoria Bonet, amb tot, està ple de llacunes que impedeixen contrastar algunes dades. Diverses fonts asseguren que va demanar entre 400.000 euros i 1,5 milions d'euros a un prestador. Amb l'argument que no vol parlar de la seva vida privada, la protagonista no explica quan, ni per quant es va endeutar, ni per quin motiu, ni a quant va arribar a pujar el deute. Sí que admet que en algun moment va signar un paper en el qual posava el seu pis com a aval. El pis que havia estat l'estudi del seu pare i en el qual, explica, hi ha un important arxiu de documentació, així com obres de cert valor, com mobles o quadres, entre ells litografies del poeta Rafael Alberti.

“Tinc deutes, i què?, els pagaré tot i que ara no puc, però només demano que o no m'acorralin, que no em deixin sense llum, ni gas, ni internet”, lamentava aquest matí. Fa mesos que té els subministraments tallats. Bona part de les persianes estan abaixades, perquè funcionen amb electricitat. El pis està brut, sobretot la cuina. De subministraments, només té aigua. I no té ingressos. Ni res cotitzat per tenir dret a alguna pensió. Ni per demanar finançament a un banc quan el va necessitar. “No vaig acabar la carrera d'Arquitectura”, admet sense aclarir tampoc de què ha treballat, més enllà d'impartir conferències sobre l'obra del seu pare. Explica que viu “de la pensió” del seu "company de pis, un noi de 23 anys i amb un 85% de discapacitat”. Critica la burocràcia i el “trencaclosques summe” dels serveis socials de l'Ajuntament. I assegura que el seu no és l'únic cas en un barri de classe alta. “En aquest barri hi ha gent que passa gana i va a Càritas a la nit d'amagat o lloga habitacions", diu.

La tècnica d'Habitatge de l'Ajuntament li oferia dues nits en una pensió i ha pres nota de tot el seu historial mèdic. “Lumbàlgia, atacs d'angoixa, agorafòbia”, relata Bonet. Al voltant de les 11 del matí han començat a arribar els advocats, que no han volgut identificar-se, més enllà de qui deia que és “representant de la comunitat de propietaris” i uns altres que asseguraven que venien de part “del nou propietari”. Però, de nou, zero dades, ni quants diners ha de tornar, ni per quant es van adjudicar el pis en una subhasta que no li va ser notificada. Ni de qui és ara. Sí que asseguren que la dona i persones del seu entorn fa anys  que causen molèsties a la finca. “Al desembre farà quaranta anys que visc aquí. Ara sóc pobre i com que sóc pobre sóc una rata. No em volen aquí”, conclou.

MÉS INFORMACIÓ