Selecciona Edició
Connecta’t
LLIGA SANTANDER | FC BARCELONA

Opositar a Iniesta

Luis Enrique pensa diferents recursos per cobrir durant gairebé dos mesos la baixa del migcampista i capità blaugrana

Rafinha celebra un gol en el partit contra el Deportivo. Ampliar foto
Rafinha celebra un gol en el partit contra el Deportivo. EFE

Ni tan sols nou jugadors per a tres llocs, l’overbooking del FC Barcelona a la medul·lar d’aquest curs, sembla excessiu ara que Andrés Iniesta està lesionat de sis a vuit setmanes pel trencament parcial del lligament lateral extern del genoll dret. Definit per Luis Enrique com a “patrimoni de la humanitat”, al tècnic només li queda improvisar a corre-cuita perquè ja no es tracta de donar-li un relleu puntual per tenir-lo sempre a punt sinó que és un canvi exigit. I opositar a Iniesta, present en tots els duels cabdals, com els esdevenidors davant el Manchester City, contra el Sevilla al Pizjuán i fins i tot contra el Madrid al Camp Nou, no és senzill. Però queda un ventall de recursos per molt que les lesions castiguin l’equip, atès que en aquesta temporada només set de 22 (Busquets, Denis, Luis Suárez, Neymar, Alcácer, Digne i Masip) no han passat per la infermeria.

No hi ha una línia que roti més que la del centre del camp blaugrana, encara que es doni per sabut que Busquets és l’eix i la palanca de l’equip al mateix temps que Rakitic i Iniesta actuen de volants. Imprescindible el croat per compondre i completar el triangle amb Sergi Roberto i Messi per la dreta, perquè cobreix en la transició rival defensa atac els espais que genera Leo, a més de les esquenes del lateral, cal veure qui pren el relleu del 8, del capità. Entre altres coses perquè Iniesta és el desequilibri amb la pilota entre els peus, també qui enllaça amb la davantera pels seus moviments d’entre línies i les seves passades definitives, a més d’un treballador incansable que es va adaptar des de l’inici al manament de Luis Enrique de ser mitjos d’àrea a àrea, lliurats a les anades i tornades. Descomptat Sergi Roberto perquè s’ha fet fort al darrere i ha guanyat la partida a Aleix Vidal, són quatre jugadors els qui es postulen per a l’interior esquerre: Arda Turan, Denis Suárez, André Gomes i Rafinha.

Deia l’anterior director esportiu, Andoni Zubizarreta, que no es tractava de clonar Xavi o Iniesta perquè era una tasca impossible, que la transformació consistia a evolucionar la idea aprofitant les característiques dels qui arribessin amb la idea de ser recognoscibles en el joc i saltar el llistó. Però no queda un altre guardià de l’estil blaugrana més evident que el 8 i Luis Enrique ho té clar: “Andrés és un jugador únic, que té ulls al clatell i que posa la qualitat al servei de l’equip”. I sense ell, toca el canvi. Alguna cosa que ja podia intuir el FC Barcelona, que en els dos últims estius s’ha gastat 72,5 milions a reforçar el centre del camp (34 per Arda, 35 per André Gomes, i 3,25 per Denis Suárez), i que cuidava Luis Enrique perquè va reservar Iniesta durant el curs anterior en els partits menors i en aquest, superada la seva primera lesió –també al genoll dret–, repetia amb fermesa l’equació davant la inconformitat esportiva del jugador de mantenir el tipus i el futbol sobre la gespa.

Sembla el moment per Arda Turan, futbolista que es va encallar en la temporada anterior però que en aquesta va amb el turbo, almenys a prop de l’àrea contrària perquè suma cinc punts i quatre assistències. Al mig, en qualsevol cas, posa més pausa que agitació i li costa córrer cap enrere, necessitat d’un FC Barcelona que pressiona a dalt i que, de ser superada la primera línia de l’assetjament, ha de tancar línies i posar-se al més aviat possible entre la pilota i la porteria de Ter Stegen. Un altre candidat és André Gomes, que va ser el primer a agafar el relleu a la Supercopa d’Espanya, futbolista amb recorregut per més que el seu ritme no sigui gaire alt. Fa els lliuraments fàcils, preocupat a definir-se pel joc de possessió i no per una mala passada, circumstància que també l’avala com a migcampista ocasional quan a Busquets li toca descans.