_
_
_
_
_

Dos terços dels serveis socials recorren al fons de pobresa energètica

La Generalitat espera saldar el deute del 2015 que té amb les empreses subministradores, però no en revela la suma

Una família de Nou Barris amb dificultats econòmiques per pagar la llum i altres serveis bàsics.
Una família de Nou Barris amb dificultats econòmiques per pagar la llum i altres serveis bàsics.Consuelo Bautista

Un total de 31 municipis de més de 20.000 habitants, 29 consells comarcals i tres entitats mixtes s’han acollit al pla de la Generalitat per amortitzar el deute del 2015 dels pobres energètics amb les empreses subministradores. L’Executiu dóna així ús als 3,8 milions d’euros que no havia gastat del fons que va crear per sufragar les factures impagades. En resum, ha participat en un 65% de les unitats de serveis socials que podien optar a l’ajuda.

El programa va sorgir d’un acord signat el juliol passat entre la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. La data límit perquè les entitats municipalistes s’adherissin va vèncer el 15 d’octubre passat però la poca resposta dels municipis va portar al fet que el Departament d’Empresa plantegés allargar el termini un mes més. La pròrroga finalment no va ser necessària perquè a última hora va arribar una allau de peticions, segons va confirmar ahir un portaveu d’empresa.

Els diners corresponen al romanent que la Generalitat no va gastar amb el seu esquema anterior d’ajuda contra la pobresa energètica. Aquesta fórmula fixava que les empreses subministradores passessin al Departament d’Empresa les factures acumulades d’aquelles famílies que tenien un informe dels serveis socials bàsics certificant la seva vulnerabilitat i amb el qual impedien el tall. Només es van gastar 1,1 milions d’euros de la partida disponible, de cinc milions (el 22%).

Per evitar repetir aquest fiasco, l’Executiu va decidir derivar als municipis la gestió del fons. Els serveis socials bàsics estan dividits en 108 unitats que abasten tot el territori català. D’aquestes, 71 van decidir acollir-se a l’acord. Els municipis de més de 20.000 habitants tenen estructura pròpia però en els de menor població se sol vehicular a través dels consells comarcals. Han participat en el programa el 70% d’aquestes entitats, així com el Consorci de Serveis Socials de Barcelona o municipis com el Prat de Llobregat o Montcada, van explicar ahir fonts properes al programa.

Mitjançant aquest acord les entitats municipalistes podran recuperar les partides pròpies que ja havien destinat a pagar factures o per pagar rebuts encara sense cancel·lar. L’import màxim per a cada ens era de 300.000 euros, si bé Empresa encara no ha decidit quants diners donarà a cada ajuntament o consell comarcal. La Generalitat mai ha especificat a quant ascendeix el deute amb les empreses, especialment les elèctriques, ni quantes factures té encara pendents de cancel·lar.

Amb aquesta ajuda, va dir en el seu moment la consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, s’esperava posar “el comptador a zero” amb les subministradores. Al juliol, el conseller d’Empresa, Jordi Baiget, va explicar que s’havia impedit el tall a 33.000 famílies entre el 2015 i el 2016.

La llei contra els desnonaments i la pobresa energètica planteja que s’arribi a convenis amb les empreses perquè donin ajudes a fons perdut. Aquests convenis, no obstant això, només són voluntaris.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_