Els agricultors acudeixen a Àsia per esquivar el veto rus als seus productes

Quan, l’agost del 2014, el Kremlin va tancar l’aixeta a la importació d’aliments europeus frescs, el món agroalimentari català es va posar les mans al cap. Rússia s’havia convertit en un mercat preferent per a l’exportació de carn de porc i de fruites com el préssec. Encara que el pes del veto rus se segueix notant, més de dos anys després i amb molts esforços, la indústria ha aconseguit que els mercats asiàtics (la Xina, els Emirats Àrabs, Corea del Sud) absorbeixin la seva producció.

El veto de Rússia va arribar en resposta a les sancions comercials imposades per la Unió Europea (UE) després del conflicte a Ucraïna. L’afectació no va ser uniforme, ja que productes com l’oli i el vi no van tenir restriccions. La Generalitat va calcular l’impacte per l’agroindústria catalana en 110 milions d’euros durant el primer any, més d’un terç del total que es preveia per al conjunt espanyol. “Va ser un gerro d’aigua freda. Rússia s’havia convertit en El Dorado per al sector”, explica Josep Collado, secretari general de la Federació Catalana d’Indústries de la Carn (FECIC), que agrupa 180 empreses.

Segons dades de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), el 2012 les exportacions càrnies al país dels tsars van arribar als 155 milions anuals. Un fet similar passava amb les fruites, en què aquest mateix any es van enviar productes per valor de 72,5 milions. Aquestes magnituds van descendir, en només un any, a zero. “Ens havia costat deu anys aconseguir madurar el mercat rus”, recorda Manel Simon, director general de l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat).

Tant Collado com Simon reconeixen la celeritat amb què les administracions van intentar buscar solucions per mitigar els efectes del veto. Des d’ACCIÓ consideren que la decisió del Kremlin “no ha tingut gaires efectes” , ja que es va aconseguir d’una manera relativament ràpida augmentar els enviaments a altres mercats que estaven en procés de maduració. El mercat de creixement més notori en la carn, segons l’agència, és la Xina. El 2013, les exportacions cap al gegant asiàtic van ascendir a 69,9 milions d’euros anuals i, l’any passat, van arribar a 158 milions, la qual cosa suposa un augment del 126%.

“No hi ha hagut una reculada en cap de les dues indústries”, defensen des d’ACCIÓ. En el cas de Corea del Sud, per exemple, en els últims tres anys els enviaments de carn s’han triplicat fins a arribar als 80 milions el 2015. Al Japó, per la seva banda, es va passar de 80 milions d’euros el 2013 a 165 milions l’any passat. En el cas de la fruita, principalment els Estats Units i els Emirats Àrabs han absorbit el volum de les exportacions, sobretot de préssecs, nectarines i fruites d’os. L’any passat, al país nord-americà les vendes van arribar a 25 milions d’euros, tres vegades més que el 2013. A la nació àrab es va passar de cinc milions a onze en el mateix període de temps.

Fiasco a l’Àfrica

“Un mercat no es busca i no es madura en dos anys, encara estem treballant en això”, alerta Simon. Un principi que també aplica pels productes carnis. Collado explica com al principi es va intentar arribar a alguns països africans com Guinea o Angola, però les seves estructures logístiques, per exemple les cadenes de fred, van fer molt difícil consolidar una relació. Els ponts que s’havien començat a bastir amb la Xina van acabar accelerant-se i ara s’ha convertit en el mercat clau. “Ha estat un boom”, accepta el directiu de FECIC.

Collado creu que el sector va sortir “ben parat” malgrat el sot dels primers moments del veto. També els va ajudar la caiguda en els preus d’elements clau en la producció, com el pinso. “Amb el veto, Rússia està desenvolupant una oferta interna, per la qual cosa serà un mercat difícil de recuperar”, explica. La Xina i els mercats del sud-est asiàtic, no obstant això, han permès donar sortida a productes com les vísceres o les orelles amb la qual cosa quan s’obre un porc tot pot ser utilitzat. “Es tracta de parts que ara has de tractar amb més cura, això ha implicat canvis interiors a les empreses”, explica.

L’11% de la producció de préssecs i nectarines catalanes acabava a les taules russes. Com que és un producte més delicat, buscar mercats supletoris va necessitar més feina. Però l’efecte del veto és més dur amb les peres i pomes del camp de Catalunya, productes que no s’envien a Rússia però sí a Europa, expliquen des d’Afrucat. Bèlgica, per exemple, enviava el 39% de la seva producció de peres a Rússia, i el 51% es quedava a la UE. L’any passat la UE se’n va quedar el 88%. “Hi ha massa saturació al mercat europeu”, alerta Simon.