Selecciona Edició
Connecta’t

El crim organitzat es bolca en la marihuana

Grups de l'Est aprofiten les rutes del tràfic d'heroïna i cocaïna per exportar aquesta droga

El crim organitzat ha posat els ulls en la marihuana. Aquells que fins al moment centraven els seus esforços a traficar amb cocaïna i heroïna, aprofiten les seves infraestructures per vendre, distribuir i exportar aquesta planta. “Comença a ser un negoci seductor, tant per la rendibilitat econòmica com per la penal, amb penes baixes”, explica l’intendent dels Mossos d’Esquadra Xavier Porcuna. La policia catalana ha detectat en l’últim any “estructures delictives més desenvolupades, una venda que es fa pensant en el mercat europeu”. En els primers vuit mesos del 2016, els Mossos han intervingut 8,38 tones de marihuana, la qual cosa suposa un increment del 50% en relació amb el 2015 (5,5 tones).

Una bona part dels qui es dediquen a exportar marihuana de Catalunya a Europa, sobretot a França i a Itàlia, són d’Europa de l’Est, segons fonts policials. Ells tenen els diners i la infraestructura per moure la droga, que compren a conreadors locals, la immensa majoria espanyols, que solen tenir petites plantacions, esquitxades per tot el territori. Entre abril i setembre, la Guàrdia Civil i els Mossos van detenir 52 persones d’una organització liderada per lituans acusats d’assortir Europa de marihuana i armes.

Girona té un paper clau en l’entramat per la seva localització, a la frontera amb França. La majoria de detencions (192 dels 698 detinguts el 2016) i de localització de plantacions (40 de les 128) han estat en aquesta la província. Habitualment, els conreadors porten la mercaderia fins a la frontera. Allà es guarda en pisos o magatzems fins que algú de l’organització la recull, i passa la frontera, assumint el risc de ser detectat a França, on les penes pel tràfic de marihuana són molt més severes, segons aquestes mateixes fonts. Altres vegades, la droga passa amagada en camions de mercaderies, o qualsevol cotxe que copia el model go fast, popularitzat pels traficants d’haixix: conduir sense parar fins a la frontera a gran velocitat.

En els últims anys, Catalunya, i la resta de l’Estat, s’ha convertit en el viver de marihuana d’Europa. Algunes fonts ho atribueixen a certa tradició en el cultiu de la planta. Altres, al preu de la droga: un gram a Espanya costa 5,52 euros mentre que la mitjana europea és als 11,85 euros, segons els informes anuals de l’ONU sobre drogues que maneja la policia catalana. En alguns països, el gram pot arribar els 23 euros.

Els Mossos, no obstant això, no han detectat baralles entre organitzacions criminals pel control de la marihuana, encara que sí que hi ha més violència a petita escala. “Els robatoris violents i les agressions estan a l’alça”, explica l’intendent Porcuna, que ho atribueix a discussions pel preu, a baralles entre conreador, traficant i comprador… “Una miscel·lània”, resumeix. A Girona en els últims tres anys, cinc persones han mort en disputes pel cultiu de la droga; al setembre, dos homes es van matar a ganivetades per una plantació casolana a Santa Coloma de Gramenet; a Masquefa, la policia investiga l’assassinat d’una dona de 37 anys relacionat possiblement amb el cultiu de marihuana.

Fonts de diferents cossos policials coincideixen que la violència es deu en part al fet que delinqüents que fins ara es dedicaven a atracaments, a robatoris violents o a estirades, veuen en la marihuana una sortida fàcil, poc castigada i que a més no es denuncia (un conreador de marihuana no anirà a la policia si li roben). De nou a Girona, el tràfic de marihuana va ocasionar un tiroteig al barri de Sant Joan de Figueres a l’abril. Diversos ciutadans francesos es van enfrontar a trets amb gitanos per una partida de marihuana que no estava clar qui havia de pagar, segons altres fonts. Miraculosament, ningú va resultar ferit, però l’incident va requerir un fort desplegament policial durant diversos dies.

Una altra de les claus de l’auge de la marihuana és que no es depèn de tercers. Així com amb la cocaïna i l’heroïna el proveïdor és fora, és un mercat tancat i franquiciat, on és complicadíssim fer-se un lloc, la marihuana la pot conrear qualsevol i comprant legalment les llavors, fertilitzants, una presa de llum, un llum de sodi, extractors, un sistema d’humidificació, un regadiu… “No és complex d’aconseguir”, constata Porcuna, que assenyala a més que ja no hi ha una estacionalitat: la marihuana es conrea tot l’any.

I es fa en qualsevol lloc: des d’un soterrani amagat amb 1.000 plantes, al qual s’accedeix per una escala secreta dins d’un armari, com va passar en una operació a Canyelles, fins a una plantació oculta enmig d’un bosc que cal esbrossar per trobar-la. Moltes vegades, l’olor és el principal delator dels traficants; altres, és l’helicòpter dels Mossos, que detecta la plantació, amagada entre altres tipus de cultiu. Així va passar a Rasquera, on els agents investiguen l’exalcalde Bernat Pellisa per un camp amb 200 plantes. Quan era alcalde, Pellisa va proposar crear una gran plantació legal per proveir els clubs cannàbics.

Un altre indicador clar és el consum desorbitat de llum. Només a Girona, Endesa ha tallat el subministrament a més de mig centenar de pisos amb preses il·legals, alguns d’ells al barri de la Font de la Pólvora. Altres vegades, la policia descobreix a posteriori la plantació, quan intervé per exemple en un incendi. “Després resulta que ha estat un calefactor o un llum que ha fet un mal contacte”, resumeix Porcuna. El 7 d’octubre, dos homes van fer saltar enlaire un pis a l’Hospitalet de Llobregat quan intentaven transformar marihuana en resina d’haixix, un procés perillós per la volatilitat de les substàncies inflamables. Un d’ells va resultar ferit de gravetat.

La solució a aquest “intens” increment del cultiu i del tràfic de marihuana, en paraules de l’intendent dels Mossos, és complicada. L’explicació fonamental per a la policia és que penalment, com que la marihuana està considerada una droga que no perjudica greument la salut, té un càstig gairebé simbòlic per als traficants. És d’un a tres anys de presó, però si les parts pacten i es conformen, acaba quedant en mesos, es queixen fonts policials. Potser elevar les penes, suggereixen, canviaria el panorama. L’opció contrària seria la de la legalització. “És una cosa que no em correspon a mi valorar”, afirma Porcuna.

Amb informació de Marc Rovira i Marta Rodríguez

Un limb de guanys milionaris

Si algú preguntés en una sala repleta de gent sincera qui ha conreat alguna vegada marihuana, segurament s'aixecaria més d'una i més de dues mans. El més freqüent que es troba la policia són petits traficants, persones que munten una plantació al pati de la seva casa o en els baixos del seu pis. O en un terreny erm fins ara abandonat. És una ajuda a l'economia familiar. “En algunes intervencions no et trobes a un narcotraficant, et trobes a una mare de família cuidant les plantes”, explica l'intendent dels Mossos Xavier Porcuna. Aquestes persones moltes vegades ni tan sols tenen la sensació de que cometin un delicte.

Com amb la prostitució, Espanya navega sense singladura amb la marihuana. Els clubs cannábicos són legals, però el tràfic està prohibit. De les més de 600 associacions que existeixen a Catalunya que van començar a constituir-se en 2012, la policia catalana ha obert més de 200 investigacions. D'aquestes, 40 han seguit avanci i 88 persones han estat investigades. A més, dos clubs han estat encausats per blanqueig de capitals per part dels Mossos, i un tercer per part de la Guardia Civil, acusat de guanys milionaris.

Els investigadors també relacionen l'augment del consum amb la proliferació dels clubs, que en ocasions atreuen al turista. Muchos estrangers creuen que a Barcelona és legal fumar marihuana, la qual cosa suposa una oportunitat de negoci. El jutge va ordenar el tancament d'un club a Ciutat Vella que buscava a turistes, els feia el carnet de soci a l'instant i els portava fins a l'associació, amb un menú en el qual a més de begudes hi havia la llista de tipus de marihuana i els seus preus.