Selecciona Edició
Connecta’t

La Hisenda catalana accelera el seu desplegament després de la deixadesa de l’última legislatura

Economia preveu, en un termini de nou mesos, duplicar la plantilla, obrir 14 oficines i assumir més funcions

Nova seu de l'Agència Tributària de Catalunya.
Nova seu de l'Agència Tributària de Catalunya.

El Govern català ha posat el peu sobre l’accelerador per omplir de contingut l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Davant la deixadesa en la qual es trobava l’organisme des del 2010, el Departament d’Economia i Hisenda s’ha donat nou mesos per duplicar la plantilla, obrir 14 oficines i assumir funcions que altres agències autonòmiques ja desenvolupen, com la liquidació de tributs o el cobrament de deutes. L’ATC, a més, vol passar de ser client de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), que ara li fa la recaptació executiva, a competir amb ella a partir del 2017 oferint aquest servei a diputacions i municipis.

L’anomenada Hisenda pròpia és una de les tres estructures d’Estat que Junts pel Sí i la CUP van acordar desenvolupar a la declaració independentista del 9-N. Però obtenir la clau de la caixa no s’antulla una tasca senzilla. No només perquè la Generalitat necessita el control de les seves bases fiscals, dades de tots els contribuents o un banc central per ingressar aquests recursos. A més de tot això, l’equip del vicepresident Oriol Junqueras es va trobar amb un organisme amb falta de personal i que amb prou feines havia desenvolupat funcions noves des del 2010. La impossibilitat de constituir-se en consorci amb l’AEAT, com preveu l’Estatut d’Autonomia; les restriccions pressupostàries, i els acords entre CiU i PP el 2011 van deixar en via morta el seu desenvolupament durant el mandat d’Artur Mas.

Els acords amb ERC van portar a situar el projecte d’Hisenda pròpia al centre del debat. No obstant això, el seu disseny va quedar sota la tutela del Departament de Presidència, llavors dirigit per Francesc Homs, que es va dedicar a projectar l’administració tributària d’una Catalunya independent però no a assumir les competències que li permet l’actual marc legal. “L’agència murciana està més desenvolupada que la nostra”, va arribar a dir Junqueras. El secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, es proposa esgotar tota aquesta via en gairebé nou mesos, encara que des de la conselleria expliquen que treballen en el desplegament des de l’1 de març. L’oposició no “es creu” aquest calendari. “Ens resulta impossible i difícil”, va assegurar la diputada socialista, Alícia Romero en l’última comissió parlamentària. Segons va explicar Salvadó aquest dia, el pla costarà 20 milions d’euros, que pensen cobrir amb l’estalvi que suposaran les rescissions dels convenis amb els registradors i l’AEAT. Aquests són els principals punts crítics que ha de superar el Departament fins al juliol.

La primera de les tasques de les quals l’agència vol ocupar-se és la liquidació d’impostos, que està encomanada, almenys parcialment, als registradors, però Hisenda entén que sense controlar les liquidacions no pot anar més enllà. La Generalitat ha anunciat que denunciarà el conveni que manté amb aquest cos de funcionaris per assumir les liquidacions que realitzen i la seva plantilla a partir de l’any que ve. Ara l’ATC gestiona 1.242 milions d’euros dels ingressos tributaris propis i cedits, el 40% del total. Les oficines liquidadores dels registradors s’encarreguen de 1.063 milions, mentre que l’AEAT, s’encarrega de 791 milions més. L’ATC, doncs, espera passar d’administrar 1.242 milions a uns 2.300 l’any que ve.

Abans de Catalunya, altres comunitats ja han assumit aquesta funció. Segons l’informe sobre la cessió de tributs de les comunitats autònomes inclòs en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2015, ho han fet Astúries, Balears, Canàries i Múrcia, mentre que Galícia ha seguit aquest camí de forma parcial. De fet, els responsables d’Hisenda s’han reunit amb els responsables de Balears per conèixer la seva experiència.

Cost de 100 milions

Els registradors, que demà tornen a reunir-se amb la Generalitat, han advertit que si bé l’Administració catalana s’estalviarà els 27,5 milions dels seus honoraris, perdrà almenys 100 milions, que podrien arribar a 400 milions en cas que l’Administració es col·lapsi per no poder tramitar els més de 200.000 expedients que tenen a les seves mans. A més, afirmen que són més eficients a l’hora de recaptar i controlar els tributs.

Fonts de l’Executiu català rebutgen tots dos arguments. Primer, afirmen que els registradors ja estan treballant dins del sistema informàtic públic —anomenat Gaudí—, per la qual cosa té “el control dels processos”, i afegeixen que des de l’1 de març treballen per desplegar aquestes tasques. A més, afegeixen que s’ha desenvolupat una unitat de valoracions dels immobles, la qual cosa consideren un element “clau” per tenir cedits o a les seves mans impostos vinculats al patrimoni, amb la qual cosa grava les compravendes d’immobles i actes jurídics o el de successions i donacions.

La Generalitat tampoc opina que a les seves oficines hi hagi falta d’eficàcia. Segons les dades que manegen, els registradors gestionen 1.032 milions dels impostos de transmissions patrimonials i successions i donacions. D’aquests, 61 procedeixen de revisions posteriors. L’ATC, que gestiona 863 milions en aquests tributs, n’aconsegueix 68 després d’aquest filtre.

La segona gran pota del desplegament consisteix en la recaptació executiva, és a dir, el cobrament de deutes, que ara està subcontractat a l’AEAT. Si bé durant el tripartit es van fer passos per assumir-la, no va ser fins a finals del passat mandat quan l’exconseller Andreu Mas-Colell va indicar que calia desenvolupar-la. “No fer-ho és com tenir carreteres i però no tenir policia per vigilar-les”, expliquen des de la Conselleria. De nou, altres comunitats com Andalusia ja ho fan, i l’ATC ha començat a reclamar deutes d’Administració catalana (en total, 60.000 a l’any) i fins i tot a realitzar embargaments.

Els dubtes dels tècnics provenen de si l’agència podrà assumir el volum que es proposa administrar: 850.000 deutes del Servei Català de Trànsit i administracions locals i diputacions. La Generalitat vol passar de ser client de l’AEAT a competir-hi en assumir el cobrament de deutes o multes que els ajuntaments o diputacions no poden reclamar en sobrepassar el seu àmbit territorial, per la qual cosa els ho demanaven a l’AEAT.

Per a totes aquestes tasques, l’ATC duplicarà la seva grandària en tot just nou mesos per, fins a 800 treballadors. Ara està molt per sota d’altres comunitats. Segons l’investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona Alejandro Esteller-Moré, Catalunya té 3,1 funcionaris cada 100.000 habitants i quatre inspectors per cada milió, fet que la situa a la cua d’Espanya.

Oficines noves

Aquest increment es realitzarà, primer, amb la incorporació de personal interí. Posteriorment es convocaran unes 300 places de funcionaris. Fonts de la Generalitat expliquen que la dificultat de cobrir-les rau en el fet que fa temps que l’Executiu català no convoca oposicions, per la qual cosa la gent no s’ha anat preparant.

Des de la Generalitat es considera, no obstant això, que el punt més crític serà l’ampliació d’oficines, que esperen tancar el juliol del 2017. L’ATC ja ha realitzat la licitació de 14 locals en diversos municipis. Alguns ajuntaments s’han queixat perquè deixaran de tenir oficina liquidadora. La Generalitat vol suplir, no obstant això, alguns buits amb punts d’atenció tributària compartits amb les diputacions, encara que recorda que el 44% de l’impost de patrimoni ja es liquida per via telemàtica.

L’últim assumpte per resoldre és el sistema informàtic. La Generalitat ha encarregat a IBM un nou entorn que podrà fer un seguiment de “360 graus” als contribuents catalans, però fins que es desenvolupi aquest sistema, l’agència ha de bregar encara amb el Gaudí. El nou sistema, segons les previsions, no estarà plenament desenvolupat fins a més enllà del 2018.

 

El desplegament de l'agència tributària

Impostos La Generalitat passarà de gestionar 1.242 milions d'euros a uns 2.300 milions.

Oficines L'Agència Tributaria tindrà 19 delegacions al territori, a més d'una desena de punts d'atenció compartits amb les diputacions.

Deutes L'agència es dedicarà també al cobrament de deutes. En total, gestionarà fins a 850.000: 60.000 de l'Administració catalana; 300.000 ser Servei Català de Trànsit; 190.000 de les diputacions i 300.000 dels ajuntaments.

Plantilla L'administració espera duplicar la seva plantilla, fins a 800 empleats.