Selecciona Edició
Connecta’t

L’afició taurina de Barcelona, cinc anys de sequera

Els bars on es reunia l'afició pateixen la prohibició de les corrides

Cap de toro, al bar Bretón de Barcelona.
Cap de toro, al bar Bretón de Barcelona.

“Déu no s'anuncia, déu apareix”, en aquests termes es refereix Paco March, el president de la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya, en parlar del destre José Tomás. March defensa que Tomás és el responsable “que existeixi un intens sentiment taurí a Barcelona”.

El president de la federació assegura que des que dijous passat que el Tribunal Constitucional va anul·lar la llei que prohibia les corrides de toros a Catalunya els taurins estan “alegres i esperançats”.

Ara serà el Grup Balañá, el propietari de la Monumental –l'única plaça de toros que queda a Barcelona– qui haurà de decidir quan es posa fi a la sequera de tardes de glòria. Precisament, Tomás va ser un dels destres que el 25 de setembre del 2011 es va jugar la vida en l'última tarda taurina celebrada a la Monumental. Aquell dia, la plaça –en funcionament des del 1914– va quedar òrfena d'actes. Els seus antecessors a la ciutat El Torín, de la Barceloneta, va desaparèixer fa anys i Les Arenes va ser convertida en un centre comercial el 2011.

March defensa que l'afició està avui “més viva que mai”. La plaça ha aguantat, sense actes taurins, aquests cinc anys. “Balañá és un empresari romàntic que creu en la festa. Si no, hauria venut la plaça”, destaca. La Monumental s'ha reconvertit en un museu taurí en què els visitants, la majoria turistes, gaudeixen de cartells, capes, monteras i vestits de torero. Els turistes d'origen rus tenen certa predilecció per la visita a la plaça de bous. Malgrat la novetat, la plaça i el seu museu ahir estaven tancats. Un home, amb una gorra, conversava amb un altre a l'interior del recinte: “Després de la notícia d'ahir, tenim por que vinguin–els antitaurins– i facin alguna cosa dins”. L'individu lliurava propaganda del museu, inspirat en els cartells taurins, a tothom qui s'apropava. “Fa 50 anys que treballo a la plaça, ara només en faig el manteniment”.

Però la Monumental no s’acaba fora dels seus murs circulars. Al voltant de la plaça, fa no tants anys, es respirava un ambient taurí que avui ha decaigut. Al carrer Consell de Cent sobreviu el Bar Mesón el Paco. A dins, mitja dotzena de pernils penjant, cartells taurins, fotos i ambient castís donen la benvinguda. “Tenia ple el negoci amb les penyes, els aficionats i els toreros. Mira el paper que tinc ara fora”, renega el seu propietari mentre assenyala una cartolina on es llegeix: “Es traspassa”. “Vam arribar a treballar-hi sis persones. Quan van prohibir les corrides, tot va empitjorar. Ara només hi estic jo”.

Paco March afirma que els toros han estat utilitzats per “nacionalistes d'una banda i de l’altra buscant l'enfrontament”. El president de la federació assegura que els anys 60 va començar el declivi de l'afició. “Els empresaris van començar a celebrar corrides de menys qualitat enfocades als visitants i els aficionats van abandonar la plaça”. Per al president de la federació el món del toro sobreviu avui a la ciutat perquè no és només una afició, és “una convulsió social”. Assegura que després de la prohibició es van enfortir penyes com la Unió de Taurins i Aficionats de Catalunya. “Joves que viatgen a qualsevol lloc per veure torejar”, destaca.

Una de les penyes més antigues de Barcelona és El Pizarral. Els aficionats es troben en un bar que hi ha just darrere de la plaça: el Bretón. Un bar patri regentat per una família d'origen asiàtica. Una jove assegura que no entén gens de toros però que “quan ens va traspassar el local una altra família xinesa ja venien els senyors de les penyes”.

Al soterrani, que fa les funcions de magatzem, dos caps de toro envoltats de bombetes i centenars de fotografies. Allà s’hi han viscut discussions taurines molt acalorades. Avui la jove asiàtica mira amb certa por els caps dissecats.

 

MÉS INFORMACIÓ