Selecciona Edició
Connecta’t

Fiscals antiterroristes de quatre països reclamen poder desencriptar els mòbils

Els experts de França, Espanya, Bèlgica i el Marroc apunten que l'ús que fan els terroristes de les aplicacions que es poden bloquejar dificulta la lluita

Els fiscals del Marroc, El Hassan Daki; de Bèlgica, Frederic Van Leeuw; de França, Francois Molins, i l'espanyol Javier Zaragoza.
Els fiscals del Marroc, El Hassan Daki; de Bèlgica, Frederic Van Leeuw; de França, Francois Molins, i l'espanyol Javier Zaragoza. REUTERS

L'encriptació de certes aplicacions de missatgeria i el bloqueig amb clau dels mòbils és una greu dificultat per a la lluita antiterrorista. Així ho han destacat avui els fiscals de França, Espanya, Bèlgica i el Marroc, membres del grup quadripartit antiterrorista, reunits durant dos dies a París. “És una crida global”, ha dit el francès François Molins, coneixedor que les operadores, els fabricants de mòbils i els creadors del programari són en diversos països i fins i tot en diferents continents.

El problema també és global. Apple va negar a l'FBI el febrer passat l'accés al mòbil del terrorista de San Bernardino, a Califòrnia, que va matar catorze persones. També allà la fiscalia ha cridat l'atenció sobre aquest assumpte. Els fiscals europeus es troben amb el mateix escull, que, com a mínim, alenteix les indagacions. “De vegades ni tan sols fem la requisició perquè sabem que no obtindrem resposta”, ha assegurat Molins a la roda de premsa posterior a la reunió amb els seus tres col·legues, entre els quals hi havia el fiscal en cap de l'Audiència Nacional Javier Zaragoza.

En el comunicat conjunt, els quatre acusadors públics fan una crida a “les altes autoritats nacionals i internacionals, així com a les empreses” del problema que suposen avui els telèfons d'última generació, tauletes i ordinadors. “Hem de poder tenir accés als continguts d'aquestes comunicacions, sempre amb garantia judicial”, ha explicat Zaragoza. “La inviolabilitat de les comunicacions no pot ser un dret absolut”.

Els fiscals no han entrat en detalls d'investigacions que comparteixen, com la dels atemptats de novembre passat a París, on van morir 130 persones i en els quals es van detectar greus errors de coordinació, especialment entre Bèlgica i França. S'han limitat a expressar la seva voluntat de reforçar la cooperació intercanviant dades en temps real. Però per a això demanen més eines. “Ara, per exemple, no pots accedir al telèfon d'un presumpte terrorista si no et vol donar la seva clau”, explica el jutge espanyol d'enllaç Javier Gómez Bermúdez. “És com la prova de l'ADN. No la pots obtenir sense el permís de l'acusat”.

Als fiscals els preocupa també l'adoctrinament de menors i persones dèbils a través de missatges encriptats o dispositius que es poden bloquejar. “Les noves tecnologies s’utilitzen per aïllar i manipular persones fràgils”, diu el comunicat final.

D'altra banda, consideren que l'amenaça terrorista a Europa augmenta en la mesura que s'intensifiquen els combats a l'Iraq i Síria, com està passant ara, contra l'ISIS (Estat Islàmic). “Davant les dificultats allà poden intentar activar els recursos de què disposen a Europa”, diu Molins. “És una anàlisi que tots compartim i que crec que també comparteixen els serveis d'intel·ligència”.