Selecciona Edició
Connecta’t
SOL PICÓ | Ballarina i coreògrafa

“Tenia ganes de crear un antiespectacle”

“Els metges que em van operar han comprat entrades: no es creuen que pugui ballar”

La ballarina Sol Picó.
La ballarina Sol Picó.

Tenia ganes de crear un antiespectacle, reivindicar i mostrar el que no hauries de fer mai sobre un escenari i alliberar-me de les idees profundes que de vegades encotillen l’artista”, explica una vital i seductora Sol Picó (Alcoi, 1967), que dilluns vinent dia 24, i fins al 28 d’octubre, presenta al Mercat de les Flors la seva última creació, La pell de l’ou t’ho dóna, una divertida gamberrada, tal com a ella li agrada etiquetar-la.

“Per a aquesta apassionant i absurda aventura compto amb dues artistes excepcionals, de les quals sóc una autèntica fan: l’actriu Candela Peña i la intèrpret musical Elsa Rovayo, La Shica. Són dones amb un gran temperament, amb les quals m’he entès d’allò més bé, em diuen la jefa”, afirma la ballarina i coreògrafa, amb la seguretat que li dóna saber que ja s’han venut, des de fa setmanes, les entrades per a les vuit funcions.

Sol Picó és una de les nostres ballarines i coreògrafes més polièdriques, igual balla en un concert de Martirio com apareix al costat de Sílvia Pérez Cruz en la pel·lícula Cerca de tu casa d’Eduard Cortés, sense oblidar la seva participació en el muntatge teatral de Carme Portaceli, Només són dones; així, no és d’estranyar que per a la seva gamberrada hagi triat dues artistes tan heterogènies com ella.

“L’embrió de La pell de l’ou t’ho dóna es va presentar a Ciutat Flamenc 2014, al Mercat, i va ser un encàrrec de Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors, que em va demanar una peça de flamenc empíric, i així vaig començar a treballar. Em vaig reunir amb la Candela i La Shica, aleshores érem tres artistes que es trobaven en un moment de la seva vida professional similar, i aquest projecte ens va semblar una aventura molt estimulant i enriquidora, i vam arrencar a treballar amb moltes ganes. En els assaigs vam començar a improvisar, cadascuna de nosaltres es va exigir el màxim, i així, sense una dramatúrgia predeterminada, va anar naixent l’espectacle que ara arriba al Mercat més treballat i rodat, però en essència és el mateix que vam presentar el 2014”, explica Sol, que afegeix: “Per a nosaltres aquesta peça és una bretolada divertida en què ballem flamenc, clàssic i contemporani, i també fem servir la paraula. Candela Peña té el seu fragment de ball amb puntes, i també recita una poesia, és una artista que s’atreveix amb tot. Així mateix comptem en escena amb dos músics excepcionals, Bernat Guàrdia, al contrabaix, i Dani Tejedor a la bateria. A tots dos els embenem </CF>els ulls, és un gest de complicitat cap a la presència de l’home en les nostres vides, ells contemplen la nostra bretolada però no la viuen”.

“Formem part de la història de la dansa contemporània, se’ns ha de cuidar”

El nom de l’espectacle se li va ocórrer a Candela Peña, aclareix Picó, “és ella qui ha de desvelar el perquè d’aquest nom, l’origen del qual és molt esbojarrat, potser la Candela ho explica en algun moment de l’espectacle”, adverteix la coreògrafa.

Els admiradors de Sol Picó no trobaran a La pell de l’ou t’ho dóna seu ball huracanat. “Fa dos mesos que em van operar del menisc i del lligament encreuat anterior, i no estic al cent per cent físicament, però aniré a totes, com és habitual en mi. Els metges que em van operar han comprat entrades per a l’espectacle: no es creuen que pugui ballar”.

En l’actualitat, Sol Picó està preparant un nou espectacle, coproduït pel Mercat de les Flors i el Festival Temporada Alta. Es titularà Ballant amb granotes, i serà una reflexió sobre l’home del segle XXI. “Sí a W.W. (We women) vaig voler retratar la dona marginada en la societat actual, ara li toca a l’home”.

W.W., que es va presentar el marc del Grec 2015 i que era un dels muntatges més esperats, va dividir l’opinió del públic i de la crítica. “Algunes crítiques em van fer mal, però he de reconèixer que l’espectacle va arribar al Grec una mica verd; ara ha madurat, ha guanyat en consistència i està molt rodat. L’any que ve ballarem de nou W.W., al Mercat, i estic segura que les opinions adverses es convertiran en positives”, conclou l’artista.

Picó va crear la seva companyia el 1993, i durant aquests 22 anys ha realitzat nombrosos muntatges corals i solos. “Gaudeixo ideant coreografies per a la meva companyia, però quan ballo un solo despullo la meva intimitat davant el públic, i llavors es crea una mena de complicitat que em motiva. Amb Bésame el cactus, de 2001, desgrano la meva vida; és una peça molt especial per a mi, amb ella vaig guanyar un premi Max a la millor coreografia i interpretació femenina l’any següent”. Un guardó que ha rebut també per La dona manca, Sirena a la planxa, Paella mixta i El llac de les mosques. El 2009 Picó va rebre el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat. “Els premis t’ajuden a tirar endavant, especialment quan estàs en moments en què et planteges seguir. Sempre m’han incentivat, però no he rebut el Premi Nacional que dóna el Ministeri de Cultura de Madrid. Aquest premi se’m resisteix”, explica l’artista.

Contemplant aquestes dècades de carrera professional, hi ha dos treballs que destaquen per sobre dels altres: una coreografia ballada per tota la companyia, Memòries d’una puça , que es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya el 2012, i el solo One-hit Wonders, que va inaugurar el festival Temporada Alta del 2014. “Les dues coreografies representen un moment de maduresa creativa i interpretativa, especialment el solo, en el qual reflexiono sobre la meva pròpia vida, l’amor i el desamor, l’edat i la decrepitud física, que expresso en clau d’humor; aquesta peça ha funcionat molt bé”.

La companyia de Sol Picó assaja a La Piconera, un local al cor del Poble-sec. “Quan va arribar la crisi vaig decidir compartir el local, i ara també hi treballen altres companyies com La Veronal, Àngels Margarit i el Teatre dels Sentits. Als grans mals grans solucions, també faig classes de ioga i de ball per a ciutadans corrents que no han ballat mai”, explica la ballarina.

“La crisi ha colpejat amb força la cultura. Cada canvi de govern ens perjudica, perquè els que entren a governar anul·len les mesures que havia pres el partit sortint i s’ha de tornar a començar. Encara no m’he entrevistat amb el conseller de Cultura, Santi Vila. La veritat és que tinc la sensació que els polítics pensen que els creadors que ja duem molts anys en aquesta professió hem arribat a un límit; no s’adonen que tenim la capacitat de treballar 20 anys més i que tenim una trajectòria que mereix una atenció especial. Formem part de la història de la dansa contemporània d’aquest país i això és un patrimoni que s’ha de cuidar”.