Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem imputa Barberá i la cita a declarar el 21 de novembre

El tribunal imposa una fiança de 3.000 euros al PSOE per poder exercir l'acusació popular

Rita Barberá, durant el ple del Senat. Ampliar foto
Rita Barberá, durant el ple del Senat.

El magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem Cándido Conde-Pumpido ha citat a declarar per al proper dia 21 de novembre a les 10.30 la senadora del PP i exalcaldessa de València Rita Barberá, com a part de la causa per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. En una providència, l'instructor cita Barberá en qualitat d'investigada (abans imputada) per rebre la seva declaració voluntària.

Conde-Pumpido, com a instructor d'aquesta causa, ha imposat, a més, una fiança de 3.000 euros al PSOE per poder exercir, com ha sol·licitat, l'acusació popular.

La investigació oberta a Barberá deriva de l'exposició raonada elevada al Suprem a l'abril pel jutjat d'instrucció número 18 de València, descrivint indicis contra l'aforada en un presumpte blanqueig de capitals que s'hauria produït al grup del PP de l'Ajuntament de València quan ella era alcaldessa. La Fiscalia va avalar, en un informe del passat 27 de juliol, l'obertura de la investigació i la designació d'instructor.

En la interlocutòria d'obertura de la causa, el Suprem va destacar que, sense perjudici del que pogués resultar de la investigació, els fets descrits pel jutjat d'instrucción número 18 de València en l'exposició raonada poguessin ser constitutius d'un delicte de blanqueig de capitals previst i penat en els articles 301 i següents del Codi Penal. “Resulta, doncs, imprescindible –afegeix la interlocutòria– continuar la investigació sobre aquests fets i sobre la participació de la persona aforada María Rita Barberá Nolla”.

L'objecte de la investigació iniciada pel jutjat de València és si, sota la cobertura d'unes aportacions de 1.000 euros realitzades per persones vinculades al grup municipal del PP a l'Ajuntament de València i al mateix partit, s'amaga l'aflorament d'uns diners en efectiu en poder d'algun responsable o responsables del grup del PP. També s'indaga l'origen dels diners suposadament blanquejats.

Risc de judicialització de la política

D'altra banda, en una interlocutòria, l'instructor, Cándido Conde-Pumpido, imposa una fiança de 3.000 euros al PSOE per exercir l'acusació popular en la causa, i alerta, a més, del “seriós risc de judicialització de la política” que suposa la pràctica, que no existeix als països del nostre entorn, que un partit polític pugui exercir l'acusació en una causa penal contra una persona rellevant d'un partit de signe contrari. Afegeix que aquest risc existeix en la mesura que aquesta pràctica “transforma l'àrea de debat processal en un terreny de confrontació política”.

El PSOE havia demanat que no se li assenyalés el pagament de cap fiança per exercir l'acusació popular. La interlocutòria recorda que tant l'avantprojecte de reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal del 2011, com la proposta de Codi Processal Penal del 2013, elaborats per governs de signe polític diferent, prohibien expressament l'exercici de l'acció popular per part dels partits polítics.

“És cert que aquests projectes no han obtingut vigència, i que existeix una qüestionable pràctica judicial que admet, amb caràcter general, la personació dels partits polítics com a acusació popular en causes contra polítics d'altres partits. Però això no exclou que, fins i tot admetent la personació, s'adoptin les cauteles necessàries, la qual cosa no permet privilegiar aquest tipus d'acusacions i impedeix que es prescindeixi de l'assenyalament de la fiança corresponent”, indica la resolució.

Ponderant les eventuals responsabilitats pecuniàries que poguessin derivar-se per al PSOE, i la previsible assequibilitat a la seva prestació, el magistrat fixa la fiança en 3.000 euros.