Selecciona Edició
Connecta’t

La col·lecció és l’epicentre

El MNAC se centra la temporada vinent en la realització de noves lectures de les seves obres i inaugurarà el 2017 una nova presentació d'art renaixentista i barroc

Reserva de grans formats del MNAC, en una imatge de Francesc Torres.
Reserva de grans formats del MNAC, en una imatge de Francesc Torres.

Des que va començar la crisi, els museus catalans (i espanyols) han mirat cap a l'interior, revisant i rellegint els seus fons amb la finalitat de nodrir exposicions i activitats. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) també. Per falta de pressupost per contractar projectes forans –com ja va passar amb l'exposició sobre Joaquim Torres García que, després d'inaugurar-se al MoMA de Nova York, ha viatjat a Madrid i Màlaga però no a Barcelona–, però també convençuts del potencial de les seves col·leccions. “Una mostra tancada com la de Renoir no tindria sentit en un museu públic com aquest”, va assegurar ahir dimecres el director del centre, Pepe Serra.

És el que passarà la temporada vinent al museu, que ha programat cinc exposicions, totes a partir de les seves col·leccions, rebuscant als seus magatzems i traient a la llum pintures que normalment no visiten el pis noble del museu, tal com va explicar ahir Serra. I ho farà, ja sigui fent lectures transversals com Soulèvements (Sublevacions), comissariada pel filòsof Georges Didi-Huberman i coproduïda pel Jeu de Paume de París —que la va inaugurar aquest dimarts— i el MNAC per analitzar les emocions col·lectives i els moviments de masses. Seran 270 obres, moltes de les quals (entre un 30% i un 40%) no es mouran del MNAC, perquè formen part dels seus fons, com les signades per Martí Alsina o Fortuny. La mostra viatjarà després a Buenos Aires, Mèxic i Mont-real.

L'altra exposició és La caixa entròpica. Col·lisions d'història i cultura, comissariada per Francesc Torres, que fa un any que visita les sales de reserva del MNAC rescatant obres que han sofert mutilacions, arrencades i talls intencionats, com moltes de les obres que es van amputar durant el Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona el 1952, entre les quals Calipso, de Joan Brull, un nu femení, que va ser esquinçat “per un comando reaccionari als magatzems del museu perquè no estava exposada”, va explicar Serra.

'Germaine', de Ramon Pitxot.
'Germaine', de Ramon Pitxot.

La temporada viurà un altre moment àlgid amb la inauguració de la nova presentació d'art renaixentista i barroc, que també destacarà el valor d'obres d'aquest període, que sempre s'han presentat com les germanes pobres del museu. “Es tracta de donar la visibilitat que mereix el fons artístic del segle XIV. La gent no sap que tenim obres de Tiziano, Tiepolo, Ribera o Zurbarán de primer ordre”, va remarcar Serra. En la nova presentació –que es preveu que s'inauguri per Sant Jordi– s'integraran les col·leccions del llegat Cambó i el dipòsit de Thyssen-Bornemisza.

Com ja ha estat fent els últims anys, el museu dedicarà exposicions temporals a autors no inclosos en el cànon de l'art català. En la temporada que ve seran l'inquietant Pere Torné Esquius, l'exquisit Ramon Pichot i l'inclassificable Ismael Smith (que estava programada per a aquest 2016 però que al final ha caigut de la temporada actual per fer-se el juny del 2017). Aquests artistes se sumaran a la llista d'autors reivindicats, com Josep Tapiró, Carles Casagemas o, l'última, Lluïsa Vidal.

'Personatge literari', d'Ismael Smith.
'Personatge literari', d'Ismael Smith.

Al novembre el museu també viatjarà, per primera vegada, al Brasil. Serà amb l'exposició Gaudí: Barcelona 1900, que es podrà veure a Rio i a Brasília. “També s'hauran de comptar com a visitants del museu”, va destacar el director.

Renovació de contracte

I és que el problema del MNAC és, com en les últimes temporades, un tema de pressupostos. Per a la temporada que ve el museu disposa (provisionalment) de 15,2 milions d'euros, dels quals 4,3 milions són recursos generats pel mateix museu. Però del total, només 1,6 milions són per a programacions i activitats, “la resta és per pagar sous, apujar la persiana i pagar la llum”, va explicar Serra. I malgrat que la quantitat per a exposicions puja un 50% (després de passar d'un a 1,6 milions), segueix sent “minsa i ridícula”, segons el responsable del museu.

El febrer del 2017 Serra també finalitza el seu contracte com a director del MNAC, tot i que espera, “si no hi ha contraordre”, que se li renovi per cinc anys més. “El balanç és positiu, ja que l'any passat es va arribar als 800.000 visitants, el doble literalment que el 2012”, va destacar Serra, que presumeix, sobretot, de poder programar amb antelació. “Podria presentar tota la temporada del 2018 i gairebé la del 2019”, una cosa impossible fa tot just un parell d'anys.

“Aquest és el museu que ha posat Sixena al mapa”

“Nosaltres les hem conservat, les hem protegit, les hem posat en valor. És l'únic lloc del món en què Sixena surt al mapa i on s'ha valorat Sixena, perquè allà tot ho han destruït. Ens haurien d'estar agraïts”. Així de contundent es va expressar ahir Pepe Serra, director del MNAC, després de preguntar-li per la possibilitat que la jutgessa d'Osca demani executar la sentència que obliga a traslladar les pintures murals de la sala capitular per portar-les (de forma provisional) a Sixena.

Serra va explicar que ja disposen dels informes que desaconsellen “absolutament el trasllat” i va dir que el dia 26 els lliuraran a la Comissió Delegada, formada per representants del Ministeri, la Generalitat i l'Ajuntament. “Tots els experts remarquen que no haurien de tocar-se de la sala on s'exposen actualment”, va afegir. També que en les properes setmanes es farà un simposi internacional que abordarà el tema.

Per Serra, la pregunta que s'ha formulat des d'Aragó de si poden traslladar-se les pintures “és molt perversa, perquè avui poder es pot tot, el que és rellevant és si s'ha de fer o no, i se'ns aconsella que no es faci”. Segons el parer del director, és ridícul córrer un risc així per traslladar-les a una distància que és a una “hora i mitja d'AVE o a dues amb cotxe”.

MÉS INFORMACIÓ