Selecciona Edició
Connecta’t

La casa i el teatre

El taller d’Oleguer Junyent és una d’aquestes rareses de la nostra ciutat

La casa i el teatre

Després d’accedir per una escala estreta i recargolada i no sense esforç, finalment accedim a un interior de joguina que ens ageganta amb les seves miniatures, i quan travessem la segona porta, i després de fer unes passes, mirem cap a la dreta i ens adonem que hem minvat considerablement a causa de la grandària de l’espai i els finestrals que descobrim amb sorpresa. Visitar el taller d’Oleguer Junyent, artista múltiple, decorador, viatger impenitent i escenògraf del Liceu, produeix la sensació de trobar-nos davant alguna cosa que ens és familiar però al mateix temps estranya, fruit de la reunió d’una estructura espacial moderna i d’una col·lecció de mobles i objectes poc freqüent, que tan sols podem veure avui reunits així a la botiga d’algun antiquari o brocanter, folrant de tal manera les parets que aquestes quasi podrien desaparèixer. Objectes i mobles s’escampen pel terra i les parets de l’entrada, del gran espai, per sota i dalt de l’entresolat, ajudant-nos a fer-nos una idea a mig camí d’una casa i un museu. El que ens atreu d’un lloc així és probablement el fet que tingui un caràcter que es resisteix als judicis i que no sembla estar fet pendent d’un estil o d’un corrent. En definitiva, resulta difícil de catalogar.

El taller d’Oleguer Junyent és una d’aquestes rareses de la nostra ciutat, ara restaurat —sense que resulti una d’aquestes restauracions higièniques— i, per fi, visitable. Un taller, gabinet de curiositats, teatre i habitatge alhora, en el qual reconeixem una estructura espacial al mateix temps antiga i moderna, lligada per tant a la casa taller gòtica —amb sort encara en podem reconèixer alguna al cor de les nostres ciutats—, i a les propostes d’habitatges de Le Corbusier, com ara l’anomenada Maison Citroan, que va contribuir a popularitzar a l’arquitectura moderna un tipus d’espai, el del taller pròpiament dit, subdividit per un entresolat. Aquesta arquitectura va escampar la fórmula d’un espai interior inspirada en locals urbans, com ara tallers, negocis o petits bistrots, i encara més antics com els estables i les pallisses —com el pintat per Tintoretto a l’Adoració dels pastors—, depurant-la i netejant-la de tot allò que no fos l’espai pur. Pel contrari, aquest exemple ens fa pensar en la vocació teatral d’aquest tipus d’espai subdividit, i ens ajuda a encaixar més bé una idea de casa també com a escenografia i no tan sols com a espai funcional. El fet que l’innegable aspecte de teatret que posseeix el taller d’Oleguer Junyent, en el qual s’havien fet representacions, s’hagi aconseguit amb cortinatges i amb la motllura d’una boca d’alcova estofada amb pa d’or extreta d’un palau del XVIII, enderrocat per l’obertura de la Via Laietana, ens duu a pensar que la casa potser ha estat més lligada al teatre del que pensàvem.

Aquí, al taller d’Oleguer Junyent, sorprèn precisament això, trobar aquest espai encara amb els senyals de la seva antiga procedència. El taller és al mateix temps una col·lecció, una decoració extravagant i un attrezzo, tot dins d’un espai que evoca també un petit teatre. Els mobles barrejats, sense “un criteri coherent”, formen una fantàstica atmosfera, que ens duu a la memòria la casa-museu de Mario Praz, a Roma. Prestatgeries amb llibres encastades completades amb motllures d’alcova, paravents amb pintures dels viatges de l’artista pel Mediterrani i l’Adriàtic, làmpades diverses —alguna coberta amb un mantó de Manila—, catifes —que importants que són—, cadires —d’estrada o isabelines, de diferent procedència i factura—, un piano, un divan, pintures de vàlua, grandària i origen divers, talles de fusta, retaules, vestits, joguines, autòmats, petits objectes, plomes, tisores, broquets, nines, plats de majòlica pintats, paletes de pintor, trompes, vaixells, petites escultures i no tan petites, teatrets i vitrines, que resulten importantíssimes per donar forma i estructura a l’espai i per recrear alguna cosa semblant a rèpliques en miniatura del mateix taller, mentre ajuden a il·luminar-lo. Tot convocat aquí amb un afinat sentit coral i una finalitat: dotar aquest espai d’un caràcter que el gust i la decoració en estat pur alguns cops saben aconseguir amb l’ajuda del temps, cosa que equival a dir amb l’ajuda de la vida sencera del que la duu a terme.