Selecciona Edició
Connecta’t

Cercas torna a la Guerra Civil amb la història d’un familiar falangista

L'escriptor publicarà al febrer ‘El monarca de las sombras’, una novel·la que l'autor considera “complementària” del seu gran èxit ‘Soldados de Salamina’

Fotograma de l'adaptació cinematogràfica de 'Soldados de Salamina', dirigida per David Trueba.
Fotograma de l'adaptació cinematogràfica de 'Soldados de Salamina', dirigida per David Trueba.

Javier Cercas torna a la Guerra Civil. 16 anys després de l'impactant Soldados de Salamina (Tusquets), l'escriptor reprèn el conflicte bèl·lic i amb una implicació personal i afectiva molt més gran: El monarca de las sombras, que Literatura Random House publicarà el 16 de febrer, narra la història d'un oncle de la seva mare, falangista i alferes de l'exèrcit rebel, mort als 19 anys en la batalla de l'Ebre i que durant un temps va ser l'heroi de la família. No pot ser el llibre de la 68a Fira del Llibre de Frankfurt perquè cap dels seus editors internacionals deixa l'autor i perquè alguns fins i tot desconeixen encara la seva existència, però ahir començava a ser el tema de conversa en les tertúlies més assenyalades amb un denominador comú: està a l'altura, en forma i fons, de l'obra que van elogiar de Mario Vargas Llosa a Sontag i de Coetzee a Steiner.

“És el llibre que volia escriure des que sóc escriptor i fins i tot abans; he tingut aquesta història sempre al cap perquè és un episodi que ens va marcar a casa, que m'explicava la meva mare de nen i que no sabia si podria abordar perquè era afrontar el passat falangista de la meva família”, comenta des d'Espanya l'escriptor, poc inclinat a donar gaire detalls sobre la seva nova novel·la.

“A Espanya, som incapaços d’afrontar el passat”

Quatre mesos abans de publicar-se, Javier Cercas ja intueix què passarà amb El monarca de las sombras. “Com que torno a tocar un falangista, diran que faig revisionisme; però no és cert: tothom amb dos dits de sentit comú sap que els republicans tenien raó i els altres, no; aquí la pregunta és si tots els republicans eren moralment bons i tots els franquistes moralment perversos. Aquest parent meu era moralment millor que jo?”, planteja Cercas. En el seu llibre aborda per primera vegada l'emigració i el desarrelament a partir del poble extremeny de la seva família, Ibahernando, on va néixer el 1962 i que va deixar per viure a Catalunya. “Parlo del passat perquè el present actual comença allà. Aquest llibre parla de la necessitat d'assumir-ho, encara que no agradi: som incapaços d'afrontar el passat. Jo, tenint a la família un passat falangista, tampoc ho havia fet fins ara”, assegura.

El retorn al conflicte civil va agafar l'autor per sorpresa. “Després de Soldados… em vaig dir que no tornaria a escriure sobre la Guerra Civil perquè vaig pensar que havia esgotat el tema; però em vaig adonar que aquesta història domèstica era complementària i hi tenia una relació directa, culminava la pregunta amb la qual arrencava Soldados...: l'herència de la violència de la guerra, aquesta presència aclaparant del passat sobre el present… En el fons, d'això tracten la majoria dels meus llibres: Anatomía de un instanteEl impostor…”, confessa.

Si d'alguna cosa es mostra satisfet Cercas és d'haver exorcitzat la història, la de Manuel Mena, falangista, alferes de l'exèrcit franquista que va acabar morint el setembre del 1938 amb només 19 anys. “La meva mare, protagonista secreta d'aquesta història, era una nena de set anys; vivien a la mateixa casa; l'episodi va deixar en la família aquesta herència de dolor, aquest punt de suposat heroisme… El llibre intenta entendre per què a casa se'l veia com un heroi”. I ha trigat anys a entendre-ho. “La devoció no era pel sentit polític, era pel vital, era com un germà gran… En qualsevol cas, quedaven obertes les preguntes de sempre: Què va fascinar aquest noi per fer-se falangista i arribar fins a la violència de la guerra, a militar en el costat equivocat de la història, a defensar amb la seva sang una causa injusta que potser llavors no es veia així?”.

Títol amb història

Com sempre en la seva obra, el títol escollit per Cercas té una història literària i moral. “Era inevitable perquè surt de les entranyes mateixes del llibre: és en l'únic moment de L'Odissea en què apareix Aquil·les, l'heroi perfecte que cau en combat, jove, paradigma de l'ètica grega; Ulisses es troba amb ell a l'Hades i li diu que aquí a baix ha de ser "el monarca de les ombres"; Aquil·les li respon que preferiria seguir sent l'últim serf de l'últim viu… Aquell oncle de la meva mare era una mena d'Aquil·les familiar”. La naturalesa equívoca de l'heroi, com a El impostor o a Soldados… reapareix.

També des del punt de vista formal El monarca de las sombras remet a Soldados… i a bona part de la seva bibliografia a l'hora de difuminar les barreres entre realitat i ficció. Així, la novel·la manté dues línies, la biografia del familiar i el treball de recerca que l'autor n'ha fet. En aquesta última obra Cercas admet que ha jugat amb més llibertat, amb aparicions de personatges reals com el seu amic (i director de la versió cinematogràfica de Soldados… en cinema) David Trueba o l'editor i periodista Ernest Folch. “El llibre té potser un tres per cent de ficció, després és una novel·la: només que hi hagi un gram novel·lat ja és ficció; aquí hi ha una batalla entre ficció i història”, explica. En canvi, la reconstrucció de la vida de Manuel Mena l'ha fet “amb un afany d'historiador gairebé maniàtic”, puntualitza Cercas, que ha hagut de treballar molt, ja que la família va cremar tots els rastres del falangista. “Amb prou feines han sobreviscut una foto i algun paper; per no patir més no van deixar res”. Pura Guerra Civil espanyola.

Turquia i Hong Kong, sense paraules

No tot a la Fira de Frankfurt és negoci ni presentacions espectaculars de llibres, com la que va fer ahir del seu gegantí i exclusiu llibre l'artista David Hockney, que amb les seves noves trapelleries amb l'iPad (com ja va fer fa unes dècades amb les imatges de Polaroid) promou aquests dies una de les novetats d'aquest any, als prop de 2.000 metres quadrats de The Arts+ per crear sinergies entre el món del llibre i la creació artística i la indústria cultural. També hi ha temps per a la reivindicació política.

I aquí Turquia encapçala tristament el rànquing. El president de l'Associació Internacional d'Editors, Richard Charkin, va alertar ahir de la dramàtica situació que viu la llibertat d'expressió a Turquia per la repressió que el president Erdogan ha llançat després del fallit intent de cop d'Estat, entre altres sectors, al dels escriptors, periodistes i editors. Les crítiques i referències ja havien aflorat en la cerimònia oficial d'una fira que se celebra en un país amb una notable emigració turca. I de raons no en falten: es xifren en 140 les empreses culturals i periodístiques que s'han tancat, 30 de les quals són editorials, algunes fins i tot de llibres infantils. Més de 130 escriptors i periodistes són avui a les presons turques.

Per això, és habitual trobar entre els llargs passadissos de la fira algun element publicitari de la campanya Free Words Turkey, llançada pel PEN Club alemany i Reporters sense Fronteres, perquè el Govern alemany exigeixi a la Comissió Europea que no s'accepti aquesta situació en les negociacions de Turquia per a la seva entrada a la UE com a mal menor o anècdota davant la política del flux d'immigrants o l'ús militar de les seves bases. Ja han recollit 80.000 signatures.

No és, malauradament, l'única situació de dramàtica llibertat d'expressió. També es veu aquests dies Angela Gui, filla de l'editor de Hong Kong Gui Minhai, detingut, amb quatre col·legues més, per les autoritats xineses l'octubre de l'any passat, per publicar (Mighty Current) i vendre (Causeway Bay Books) llibres crítics amb el règim. Països sense paraules a la gran fira de les paraules.