Selecciona Edició
Connecta’t

Quants diners val un quadre blanc?

'Art', la cèlebre comèdia de Yasmiza Reza, torna a Barcelona en un muntatge protagonitzat per Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva

Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva.
Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva.

Paga la pena desembutxacar una fortuna per un quadre pintat de blanc? Fins on arriba l'esnobisme al món de l'art? Un llenç no havia generat mai tanta polèmica en un escenari com la pintura que protagonitza Art, el cèlebre muntatge de Yasmina Reza. L'obra es va estrenar el 1994 a França i, després de recórrer els teatres de mig món, torna a Barcelona amb revaloració del quadre inclòs. Si en el muntatge original el llenç signat per un pintor, Antrios, costava 200.000 francs, el preu pagat ara en la ficció pel quadre és de... 200.000 euros! El dilema en qüestió és un gran llenç blanc o, millor dit, pintat de blanc, en clara referència al famós Blanc sobre blanc (1918) de l'artista avantguardista rus Kazemir Malevich.

La creació d'Antrios l'adquireix un home de mitjana edat, el Sergi, aficionat al mercat de l'art. La compra, que ell mostra orgullós als seus dos millors amics, obrirà un cisma entre ells. A propòsit del quadre els tres s'embrancaran en una espiral de discussions i reflexions que acabaran posant en perill una amistat que semblava indestructible.

Després de traduir-se a més de 30 llengües, la comèdia intel·ligent que va marcar un nou subgènere teatral en l'escena francesa arriba avui dimecres al Teatre Goya. Tot apunta que serà una de les estrenes més importants de la temporada. Adaptat per Jordi Galceran i dirigit per Miquel Gorriz, la funció té un elenc de luxe: Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva es posen en la pell dels tres amics protagonistes de l'obra.

El muntatge és fidel al text original, però s'ha catalanitzat. L'acció se situa a Barcelona i la versió incideix en el "minimalisme", en paraules de Gorriz, un referent tant en l'escenografia com en els diàlegs. "És una comèdia brillant, un engranatge perfecte i un artefacte que s'ha de fer detonar. Són tan importants les paraules com els silencis", va explicar aquest dimarts el director d'Art. Gairebé tots els integrants de l'obra tenen una referència clara: el muntatge d'Art dirigit per Josep Maria Flotats, protagonitzat, entre d'altres, per Josep Maria Pou, que es va estrenar a Madrid fa gairebé dues dècades i que va recalar a Barcelona ara fa 16 anys. "Podríem estar hores parlant del que s'amaga darrere de la punta d'iceberg que és el quadre. L'obra aborda el papanatisme en l'art i, sobretot, la por de ser exclòs. Aquesta por de ser relegat del grup d'amics, de quedar-se sol, és una por del segle XX", va relatar Pou, al capdavant de la direcció artística del Goya.

Després de l'èxit recollit per Pou i Flotats, també es va poder veure a Catalunya una versió de la comèdia de Reza amb un elenc capitanejat per Ricardo Darín. Pou i els integrants d'aquest nou muntatge d'Art recorden les funcions que han presenciat de la comèdia durant aquests anys com un acte al qual els espectadors acudien com si anessin a una "festa". De moment, la venda d'entrades de l'obra està batent records al Goya, van revelar ahir els gestors de la sala.

En aquest últim cas, va ser Arquillué qui va proposar recuperar Art en rellegir-la fa dos anys. "Vaig entendre una cosa: no és només una comèdia. Parla de la dificultat de posar-se en la pell de l'altre. I el text és un camp de joc en el qual necessites ser amic (dels altres actors) per poder dur-lo a terme", va opinar l'actor. "És el fetitxisme portat al límit", va afegir Villanueva.

Art es va estrenar al Festival Temporada Alta de Girona aquest octubre. És una producció a quatre mans. Focus, Mola Produccions, Bitò Produccions i Trasgo Produccions participen en el projecte.

Sobre l'escenari els tres amics, tots amb professions liberals, establerts a la gran urbs i amb un nivell cultural alt, comparteixen sopars, copes i aventures. I en totes les trobades la discussió sobre la compra del Sergi centra uns diàlegs que són molt vius, com els va qualificar Gorriz. Controvèrsia rere controvèrsia, la pintura blanca d'Antrios acabarà convertida en un gran forat negre pels tres. Però en la comèdia també es posa de relleu un altre aspecte: si la missió de l'art és incomodar i remoure consciències, no és el quadre d'Antrios l'obra d'art perfecta?