Selecciona Edició
Connecta’t

El Parlament inicia el tràmit per anul·lar els judicis franquistes

Una llei deixarà sense efectes jurídics els consells de guerra i les sentències polítiques

Puigdemont, Forcadell i altres diputats, amb víctimes del franquisme, dimecres.
Puigdemont, Forcadell i altres diputats, amb víctimes del franquisme, dimecres. EFE

El Parlament de Catalunya ha fet aquest dimecres un pas sense precedents des que es va restablir la democràcia a Espanya. La cambra ha aprovat una proposició de llei que pretén declarar nuls i sense efectes jurídics tots els consells de guerra sumaríssims i les sentències dictades a Catalunya per causes polítiques durant el règim franquista. És la primera vegada en més de 40 anys que una institució adopta un acord tan ambiciós.


La iniciativa ha estat presentada per Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot. Cap altre grup ha presentat una esmena a la totalitat, motiu pel qual ara continuarà el seu tràmit parlamentari. L'aprovació s'ha realitzat en un ambient molt emotiu perquè desenes de familiars d'aquelles víctimes del feixisme han omplert la tribuna de convidats.

Entre ells, les germanes de l'anarquista Salvador Puig Antich, però també familiars de l'expresident Lluís Companys o del que fos dirigent d'Unió, Manuel Carrasco i Formiguera. Amb ells, avis i àvies i altres familiars anònims amb les fotos dels seus morts penjades al pit i que han estat llargament ovacionats (excepte pels representants del PP i Ciutadans) pels diputats de la cambra, dempeus, a l'entrada i la sortida de la sessió. Després s'ha produït l'habitual foto de família amb el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament i alguns diputats.

La llei que es pretén dur a terme no té comparació en l'Espanya de José Luis Rodríguez Zapatero que va presumir de memòria històrica, ni tampoc en els set anys que va governar el Tripartit. "Ens va faltar ambició", ha admès sense embuts el diputat de Sí que es Pot Joan Josep Nuet, qui ha recordat el paper que tenen aquestes persones en la història. "Van ser lluitadors per la llibertat, no delinqüents", ha dit.

78.331 processaments i 3.358 executats són les xifres d'aquella repressió a Catalunya que es va iniciar amb un bàndol del 28 de juliol del 1936 i va finalitzar amb un decret llei el 26 d'agost del 1975, amb prou feines tres mesos abans que el dictador morís al llit. Les dades les ha presentat la diputada de la CUP Mireia Boya, que s'ha mofat del recurs que pugui presentar el Govern central davant el Tribunal Constitucional.

EL PSC sosté que la Generalitat no té competències per aprovar aquesta llei i per això ha presentat una proposta que es debatrà aquesta tarda en què reclama del Congrés una modificació de la llei de la memòria històrica. L'objectiu es el mateix: anul·lar les sentències franquistes per motius polítics i indemnitzar amb 135.000 euros als beneficiaris de les persones que entre el juny de 1940 i el setembre de 1945 van morir com a conseqüència de la seva deportació o internament en els camps de concentració i de treball nazis. La proposta tirarà endavant perquè cap grup ha presentat tampoc una esmena a la totalitat.

L'emoció del debat només s'ha trencat en algun moment de la intervenció del diputat del PP Fernando Sánchez Costa, qui ha al·ludit constantment a Santiago Carrillo, Adolfo Suárez i Marcelino Camacho i a les seves proclames a favor de passar pàgina a favor de la reconciliació nacional.