Selecciona Edició
Connecta’t

La CUP veu “lentitud” en el procés independentista de Puigdemont

Els antisistema celebren la inclusió del referèndum, però lamenten l'evolució de les lleis de desconnexió i de l'anomenat procés constituent

Anna Gabriel, diputada de la CUP, passa davant de Puigdemont al Parlament.
Anna Gabriel, diputada de la CUP, passa davant de Puigdemont al Parlament.

La CUP detecta lentitud en l'evolució del camí cap a la independència que va marcar amb la seva investidura el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que va començar abans, amb l'aprovació al Parlament de la declaració secessionista del 9 de novembre. En el seu Observatori del Procés, en el qual analitza els onze primers mesos de la seva aliança amb Junts pel Sí, la formació anticapitalista veu amb preocupació com s'han desenvolupat les tres denominades lleis de desconnexió i el procés constituent, la fórmula per redactar una Constitució per a una eventual república de Catalunya. Sí que celebra que l'Executiu català hagi fet seva, malgrat les reticències, la convocatòria d'un referèndum d'independència i marca "un abans i un després" en els debats sobre la qüestió de confiança, celebrat l'última setmana de setembre, i el de política general, convocat la primera d'octubre.

L'Observatori del Procés és un instrument creat per la CUP per fiscalitzar l'avançament dels treballs per arribar a la independència. Un gràfic que serveix de suport al text és molt il·lustratiu sobre el que considera que ha succeït per als anticapitalistes: hi ha moltes matèries en una fase inicial, d'altres estan en procés i cap ha arribat a concloure's.

La formació antisistema considera com la seva gran victòria la incorporació del referèndum en el procés polític que condueix el Govern de Carles Puigdemont. Qualifica com a “substancials” els avanços recollits després del debat de la qüestió de confiança i el del debat de política general. Destaca que malgrat les “reticències” inicials, finalment la consulta s'ha incorporat i s'ha admès que es convocarà malgrat que el Govern central es negui rotundament a permetre-la. No fan cap esment a la resolució proposada per Catalunya Sí que es Pot, en què es reclama que abans de convocar-la s'hagi intentat la validació de la Unió Europea i la comunitat internacional.

La CUP considera que des que va començar la legislatura s'ha avançat “a bon ritme” el desenvolupament de lleis que eren possibles amb l'actual marc autonòmic i que, en canvi, “no s'havien desplegat en més de 30 anys d'autonomia”. No obstant això, els anticapitalistes fan un balanç crític de les denominades lleis de desconnexió, tres normes que han de fixar la transició jurídica de l'autonomia a la independència, assenyalar el marc jurídic de l'Agència de Protecció Social i el de la futura Hisenda catalana. Encara que estava previst iniciar la seva tramitació abans de 30 dies, “el desplegament de les lleis va més lent del que seria desitjable”, assenyala el balanç de la CUP.

“S'avança lentament en l'activació del procés constituent”, denuncia l'Observatori del Procés. No obstant això, el document apunta que hi haurà “un abans i un després” del debat de política general que el Parlament va celebrar fa dues setmanes. Segons aquest, i atenint-se a les resolucions aprovades per la Cambra en les últimes setmanes, abans d'un mes s'ha de crear una comissió de seguiment i abans de dos el Consell Assessor del Procés Constituent, mentre que després de 90 dies hi hauria d'haver un pla amb el calendari d'actuació. Així mateix, un altre text aprovat per Junts pel Sí i la CUP assenyala que mig any després del referèndum independentista fixat per al setembre del 2017 s'haurien de fer eleccions constituents.

La CUP és especialment dura en la seva anàlisi de la norma presentada pel Govern per suplir la llei antidesnonaments i pobresa energètica que va suspendre el Tribunal Constitucional a instàncies del Govern central. La nova, assenyalen, és “una clara reculada respecte als drets reconeguts en la primera”. Els anticapitalistes també denuncien que no s'ha desobeït l'Estat en matèria de deute, ni s'han aportat aquests recursos ‘alliberats’ al pla de xoc social que marcava la declaració del 9-N.

Una altra denúncia és la que concerneix a la desobediència a les sentències del Tribunal Constitucional, que “no s'ha donat” i “en els últims 11 mesos s'ha donat resposta des del Parlament a fins a una quinzena de requeriments del TC”. Els més importants, els que afecten la Mesa de la Cambra per permetre votar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent.