Selecciona Edició
Connecta’t

Incidents i protestes en la polèmica exposició de Franco

La mostra de Barcelona reflexiona sobre les icones de la dictadura

Inauguració de l'exposició sobre el franquisme al Born.

Corredisses, empentes, una baralla a la porta entre dos homes, xiulades, llançament d'ous i de caquis madurs... La inauguració de l'exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà al Born Centre de Cultura i Memòria (BCCM) es va convertir ahir en un espectacle a Barcelona. El detonant va ser la figura eqüestre de Franco —ara decapitada— de Josep Viladomat i l'estàtua de la Victòria (que va commemorar l'entrada de Franco a la ciutat el 1939) de Frederic Marès, situades a l'entrada de la mostra i que són, en realitat, les dues peces fonamentals d'una exposició que pretén “que no s'oblidi mai el que va passar”, en paraules del primer tinent d'alcalde del Consistori, Gerardo Pisarello. Ho estava explicant ahir quan es van sentir crits i xiulades i es van veure corredisses a l'interior del Born. Eren un grup de joves que finalment no van aconseguir interrompre l'acte.

Uns moments abans de la inauguració que va omplir de convidats el Born CMM —gairebé tants com quan va obrir les portes el setembre del 2013— davant del recinte dues persones de mitjana edat es van començar a donar cops de puny després d'un breu encreuament de paraules. Els van haver de separar perquè la cosa no anés a més.

Mentrestant, unes 25 persones que portaven cartells negres que recordaven la mort de familiars durant el règim franquista van desfilar en silenci i al ritme d'un tambor davant de Franco decapitat que envoltava l'antic mercat. Saltant-se el perímetre de seguretat i situant-se al costat de cadascuna de les escultures, dos grups de joves, amb prou feines una desena, mostraven sengles pancartes en les quals es podien llegir frases com “Franco, ni al Born ni enlloc”, en la de les joventuts nacionalistes de CiU (JNC) i “Fora franquisme dels carrers” de les joventuts d'Esquerra Republicana (ERC). En un moment, tots van cantar Els segadors i van fer crits de “Visca la terra!, Visca la terra!, Visca Terra Lliure!”, i a continuació una desena d'ells es van colar corrents dins del recinte, tot i que no van aconseguir interrompre la presentació de l'acte. Un dels joves, veí de la zona, protestava: “No vull esmorzar cada dia amb Franco!”.

El cap de silicona de Franco de Merino a l'exposició. ampliar foto
El cap de silicona de Franco de Merino a l'exposició.

L'exposició la promou el Consistori d'Ada Colau per explicar la memòria franquista a través del relat de tres escultures —la de Franco i La Victòria rescatades dels magatzems municipals i una imatge de La República, avui a la plaça del mateix nom, que es projecta com una ombra— i dels seus autors: els artistes Josep Viladomat i Frederic Marès que van treballar per a la Segona República, van contribuir a l'exaltació de la dictadura de Franco i van ser reconeguts per la democràcia.

“La mostra ha volgut ser sòbria, austera gairebé d'art povera”, explicava el comissari, Manel Risques, a l'interior del Born, moments abans de visitar-la en un centre cultural que ha estat polèmic des del seu inici. El centre va ser batejat com la “zona zero” de l'independentisme català durant el mandat de Xavier Trias i de CiU i va ser l'epicentre dels fastos del Tricentenari. El comissari, no obstant això, va saber trobar un vincle d'unió entre aquest origen i l'actualitat: “És una reflexió sobre dues destruccions que va patir Barcelona, la del 1714 i la del 1939; sobre qui va col·laborar, qui va conviure, qui va acceptar i qui s'hi va oposar”, va dir.

La ‘carta d’amor’ del dictador a Barcelona

Un dels elements més singulars de l'exposició del Born CMM és la reproducció del document que recull el discurs que va pronunciar Franco al castell de Montjuïc el 17 de juny del 1963. Va ser en l'acte de la col·locació de la figura eqüestre —la que ara està decapitada a l'accés del centre— que la ciutat li va dedicar. El que segueixen són algunes de les frases d'aquest document.

“L'amor ha substituït per sempre l'odi, les nostres presons no alberguen avui la tercera part de reclusos que van tenir en tots els temps, ha nascut una nova albada per a Espanya”.

“Aquest fort de Montjuïc que heu convertit en museu és la significació més fidel de la política del règim... hem volgut canviar els rumbs d'una política de divisions i picabaralles per una política d'amor”.

“Aquesta és la gran política del Moviment Nacional”.

És cert que és una exposició austera. La monumentalitat i rotunditat de les dues escultures situades a l'exterior contrasten amb els retalls de premsa, els documents fotocopiats i les fotografies de diferents èpoques que expliquen les vicissituds —i diferents ubicacions— de les tres estàtues al llarg dels anys.

A través d'aquesta història es vol explicar la permissivitat amb els símbols de la dictadura franquista fins a ben entrada la democràcia i reflexionar sobre la impunitat, Franco va sortir de Montjuïc el 2008 i La Victòria, de l'obelisc de la Diagonal el 2011. Per això, Risques es va preguntar per què no es va treure La Victòria abans, quina va ser realment l'actitud dels governs sobre la simbologia franquista i repta els “avui indignats” que expliquin tot això. “Potser eren al sofà de casa”, va reblar.

Durant el recorregut es poden veure enormes fotografies de l'estàtua eqüestre de Franco al magatzem municipal de Via Favència, on ha estat des que es va retirar del castell de Montjuïc fins a l'actualitat. Amb cap i sense cap, ja que a l'agost del 2013 algú que tenia accés als magatzems municipals la va decapitar amb una serra radial o alguna cosa similar d'un tall net.

Però el cap del dictador no es troba a faltar, ja que si les figures del carrer han aixecat polseguera, més impactant és la testa hiperrealista de Franco que mira el visitant entre cortines vermelles al final del recorregut. L'obra, de silicona, és d'Eugenio Merino, un artista a qui li hauria agradat, segons ha declarat a aquest diari, col·locar la seva creació damunt de la figura decapitada.

Davant de la polèmica que ha suscitat l'exposició des que es va saber a l'agost que les escultures es col·locarien a l'espai públic, Pisarello reconeixia la incomoditat de la mostra, convidava els joves que la visitessin i amb un to seriós va concloure: “Les crítiques amaguen un atac contra un projecte de govern municipal”. Per la seva banda, Ricard Vinyes, comissionat de Memòria, després d'assegurar que no accepten "la censura prèvia”, va criticar la decisió austríaca de demolir la casa natal de Hitler que es va conèixer ahir. “És un gran error”. Vinyes ja ha manifestat la seva posició contrària a destruir monuments franquistes com el de José Antonio Primo de Rivera, demolit, de nit, a Francesc Macià. Ja ha anunciat que l'escultura de Franco ingressarà, després de l'exposició, al Museu d'Història de la Ciutat, “com un bé patrimonial més de Barcelona”.

Absències de CiU, ERC, PP i Ciutadans i queixes a la Síndica

L'exposició va generar indignació en els grups municipals de CiU i ERC de l'Ajuntament de Barcelona quan es va saber el plantejament l'estiu passat i ahir es va acabar de visualitzar per la plantada explícita i per declaracions dels seus caps de files. Joaquim Forn (CiU) va insistir que en l'última Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports els vots en contra de Barcelona en Comú i el PSC, i l'abstenció de Ciutadans, el PP i la CUP van impedir l'aprovació de la proposició de CiU que reclamava al govern reconsiderar l'exhibició de les escultures a la via pública. Cap regidor de CiU va assistir a l'acte, com tampoc ho van fer els del PP. Alberto Fernández Díaz, president d'aquest grup, va considerar “innecessària” la polèmica i va criticar: “Mentre Xavier Trias i ERC pretenien que el Born fos la zona zero de l'independentisme, ara l'alcaldessa Colau vol convertir-lo en la zona zero del guerracivilisme”. Fernández Díaz va demanar que Colau “deixi de confrontar, dividir i agitar”.

ERC tampoc hi va ser. El portaveu independentista, Jordi Coronas, va sentenciar ahir: “Les estàtues les volem al magatzem o en un museu, però no a l'espai públic”. Coronas va recordar que l'exposició ha dividit les associacions de víctimes del franquisme i va demanar al govern de Colau que “eviti sorolls innecessaris i es dediqui a gestionar bé”. Del grup socialista, coaliat amb BComú al govern de la ciutat, va anar-hi la regidora Montserrat Ballarín. Per part de la CUP va assistir-hi la regidora Maria Rovira. No hi va anar ningú de Ciutadans. L'acte sí que va congregar, en canvi, diferents sectors culturals i responsables d'altres equipaments, a més de membres de l'Amical de Mauthausen i Víctimes del Franquisme.

I en relació amb l'exposició, la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va obrir una investigació per esbrinar la motivació i justificació de la mostra. Vilà ha rebut dues queixes, una d'elles signada ja per 9.500 persones a la plataforma Change.org, que sosté que l'exposició “és una ofensa per a molts catalans”.

MÉS INFORMACIÓ