Selecciona Edició
Connecta’t

El PSC pressiona Colau per restituir la inscripció de Samaranch

Els socialistes avisen que donaran suport a una proposta del PP que tindria el vot favorable de la majoria de partits a l'Ajuntament de Barcelona

Escultura de Joan Mora dedicada als Jocs Olímpics del 1992.
Escultura de Joan Mora dedicada als Jocs Olímpics del 1992.

La restitució de la inscripció en record de Joan Antoni Samaranch té el suport de la majoria dels partits de l'Ajuntament de Barcelona. La Comissió de presidència del consistori preveu votar aquest dimecres una iniciativa del PP per recuperar la inscripció que acompanyava l'escultura que Samaranch va obsequiar a l'Ajuntament. La inscripció va ser esborrada aquest octubre arran d'una petició de la CUP. La restitució tindria els vots d'una majoria formada per PP, CiU, Ciutadans i del PSC, soci de govern de Barcelona en Comú (BEC). La votació de la Comissió de presidència no és vinculant però debilitaria l'equip de l'alcaldessa, Ada Colau. BEC té fins dimecres per negociar amb el PSC una solució que eviti perdre la votació.

Jaume Collboni, regidor de Cultura i líder del grup del PSC, argumenta la seva exigència del retorn de la inscripció perquè "no és una reivindicació a la persona de Samaranch sinó a un grup de persones que va permetre, a partir dels Jocs, modernitzar la ciutat i recuperar l'orgull de ser barcelonins. Accepto un debat crític, que es replantegin coses, però esborrar el nom d'algú que forma part de la història, i d'una història d'èxit, és innecessari". La inscripció deia: "El president del Comitè Internacional Olímpic, J. A. Samaranch, a la seva ciutat en record dels Jocs de la XXV Olimpíada". La inscripció acompanyava una escultura d'una bossa d'esport i una torxa olímpica creada per Joan Mora.

 

CiU lloa Samaranch

Maite Fandos, regidora de CiU, també avança que el seu grup es disposa a votar a favor de la restitució de la inscripció. "La figura de Samaranch va ser molts anys reconeguda en aquest país. Hem de sumar i no restar. Els Jocs van ser la suma de molta gent que pensava diferent. El govern de Colau té la virtut de treballar per la desunió. La inscripció ha de tornar i no només això, s'ha de seguir posant en valor la figura de Samaranch". CiU, segons Fandos, manté la idea de batejar un carrer de Barcelona amb el nom de Samaranch, però quan hi hagi prou consens, "tal i com va demanar la família".

Andreu Mayayo, catedràtic d'història contemporània i pensador proper a BEC, critica severament el passat franquista de Samaranch, però creu que no calia retirar la inscripció: "Samaranch era un falangista, mai va renegar-ne. Sabut això, la pregunta no és històrica, és un conflicte polític. Una cosa és la batalla perquè l'estadi olímpic no es digués Joan Antoni Samaranch sinó Lluís Companys, una batalla que jo vaig viure a primera fila des de Comissions Obreres. I una altra cosa és que tu no pots esborrar, fins i tot de l'espai públic, que Samaranch va jugar un paper importantíssim amb els Jocs. Que s'ha de limitar a que el museu olímpic es digui Samaranch? Sí. Que hi hagi una escultura amb la seva inscripció? També, a mi no em fa nosa. No s'ha de tapar de la història".

Eulàlia Vintró, qui fou dirigent d'ICV, regidora de l'Ajuntament i membre del Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona 92, considera que la inscripció és un assumpte menor: "Treure la inscripció és una política de gestos que no va gaire lluny. No seré jo que reivindiqui el senyor Samaranch. No crec que s'hagi de caure en la beateria de dir 'quina sort que vam tenir amb Samaranch'. Ni cal donar-li més bombo ni treure-li el reconeixement que se li va donar en cert moment. Cal tenir certa capacitat de distanciament i objectivitat, entendre en funció de quines circumstàncies es van produir aquests reconeixements".

Santiago Segurola, un dels periodistes més veterans en la informació olímpica, opina que el consens i la imatge de modernitat que va donar Espanya amb els Jocs del 92 són el símbol de la fi de la Transició. Segurola destaca que "Samaranch va ser el factor número 1 perquè Barcelona tingués els Jocs, transformador de Barcelona i de l'esport espanyol. Si això és suficient o no per reconèixer la seva figura, cadascú decideixi. Jo puc dir que és una persona fonamental per a la història de l'esport mundial".