Selecciona Edició
Connecta’t

El finançament públic de les universitats s’ha reduït un 18% des del 2010

La Generalitat reconeix que seria “una bogeria” reduir més els recursos destinats a l’educació superior

Estudiants a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Estudiants a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Les universitats públiques no tenen més marge de retallada. Ho adverteixen els rectors i ho reconeix fins i tot la mateixa Generalitat. “És una bogeria, absolutament impensable, disminuir més els recursos”, va assegurar ahir el secretari d’Universitats, Arcadi Navarro. Segons recull un informe de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), el finançament públic de les universitats catalanes públiques es va reduir un 18,4% des del 2010. L’Administració va passar de destinar 901,5 milions d’euros a transferir-ne 735,1 el 2015.

L’any passat, el finançament públic va registrar un lleuger ascens respecte del 2014 (678,2 milions), però està molt lluny dels pressupostos amb què comptaven les universitats catalanes abans de la primera onada de retallades. “Els pressupostos són un tema clau perquè hem d’avançar cap a aconseguir un finançament com el de l’OCDE [similar a l’1,2% del PIB del país]. La universitat no és un cost, és una inversió de futur”, va advertir la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix. Malgrat que l’informe de l’ACUP situa la despesa pública en universitats al voltant de l’1,2% del PIB el 2012, la rectora va assegurar que, atenent només al finançament estrictament públic –sense comptar l’import que aporten les famílies–, la despesa està per sota del 0,8% del PIB.

Arboix tem que, si s’aplica una reducció de les taxes universitàries com va exigir el Parlament, l’Administració acabi retallant altres partides per compensar. “Estem a favor d’una rebaixa de les taxes, però no a costa del pressupost de la universitat”, va apuntar la rectora de la UAB.

Graduats ocupats

L’informe de l’ACUP també recull la inserció laboral dels titulats de la universitat pública catalana. Al voltant del 77% dels estudiants amb estudis superiors acabats estaven ocupats. Les carreres amb més índex d’atur són les d’humanitats (el 16,4%), mentre que la taxa més gran d’ocupació es registra en els estudis de ciències de la salut (88% d’ocupació) i les enginyeries i arquitectures (86,5%).

Quant als salaris que perceben els titulats que han aconseguit una feina, el 22% dels ocupats a temps complet és mileurista (15.000 euros anuals o menys). L’altre 40% cobra 24.000 euros a l’any o més (dosmileurista) i el 37% cobra més d’aquests 24.000 euros. “El fenomen del mileurisme està associat a jornades laborals a temps parcial. Així, mentre el 80% dels que treballen a temps parcial són mileuristes, aquest percentatge baixa a un 22% entre els que treballen a temps complet”, indica l’informe. La mitjana d’ingressos mensuals bruts d’un titulat és de 1.863 euros.