_
_
_
_
_

El PSC descarta ara una moció de censura a Badalona amb el PP

García Albiol va demanar desbancar els “radicals” del Consistori després de la polèmica del 12-O

El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol.
El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol.Quique García (EFE)

Després que un regidor de Badalona oferís la setmana passada al PP sumar forces per desbancar l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, el líder del PSC, Miquel Iceta, ha tancat aquest dilluns la possibilitat de la moció de censura. El líder socialista va rebutjar de ple l'oferiment de Xavier García Albiol, coordinador general del PP de Catalunya i exalcalde d'aquesta ciutat. El pronunciament d’Iceta conclou el debat esperpèntic iniciat la setmana passada, quan el regidor socialista Àlex Pastor va suggerir al PP una moció de censura per convertir-se en alcalde després de l'actuació municipal de desobeir al jutge i obrir l'Ajuntament el 12 d'octubre.

Más información
Albiol frustra la intenció del PSC d’impulsar una moció de censura a Badalona

Els 10 edils populars sumats als quatre socialistes haurien desbancat l'alcaldessa. No obstant això, García Albiol va descartar llavors la moció de censura i va assegurar que cap edil del PSC tenia possibilitats de ser alcalde. Però aquest dilluns ha rectificat i ha ofert els seus 10 regidors per fer alcalde el socialista Pastor sense que el PP entrés al govern municipal. I ha estat aquí on el PSC, per boca d’Iceta, ha rebutjat de pla l'oferiment.

“Sap i ha de reconèixer que la seva figura i el seu exercici com a alcalde va ser altament controvertit i, per això, ara no pot exercir un lideratge que potser en altres condicions hauria pogut exercir”, ha dit Iceta d’Albiol. Amb prou feines una hora després, el regidor Àlex Pastor ha canviat d'opinió i ha passat de postular-se com a alcalde la setmana passada comptant amb els vots del PP a afirmar: “No signarem una moció de censura amb el PP”.

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ta tornah aquest dilluns d'un viatge oficial a Bogotà i s’ha reunit amb Pastor per reconduir la situació. “Ja he parlat amb ell i treballaré per revalidar el compromís amb les polítiques socials”, va dir Sabater. Després que l'equip de govern desobeís la decisió judicial que el 12 d'octubre era un dia festiu i l'Ajuntament no obrís les seves portes, el PP va portar el cas al jutjat i es van obrir diligències per desobediència. Fins al moment no ha estat citat a declarar cap regidor. L'alcaldessa ha defensat l'actuació municipal malgrat la prohibició judicial i ha dit que era “una autèntica defensa de la sobirania local”.

Dolors Sabater també ha demanat “fermament” a García Albiol que no utilitzi Badalona per als seus “xous” com un circ mediàtic i per impulsar la seva “carrera política” a Espanya. Al mateix temps, ha mostrat el seu convenciment que “el PSC es mantindrà al costat de les polítiques del canvi”.

“Com un pèndol”

La crisi política a Badalona ha deslligat crítiques cap a tots els partits. “La ciutat ha perdut el rumb. Albiol segueix amb el seu espectacle, el PSC està desorientat i l'acció de Govern és inexistent”, denuncia un exregidor de l'Ajuntament. L'exdirigent enlletgeix la “sobreactuación de Dolors Sabater” i l'acusa de no ser “l'alcaldessa de tots”

Especialment, per posar èmfasi en una causa (la independentista) que no compta, ni des de lluny, amb el suport majoritari dels veïns. “Això no és Berga. Quan la gent dels barris va votar Guanyem, votava Podem, Pablo Iglesias. Volien fer fora Albiol, però no sabien que estaven donant el govern a la CUP”, diu aquest polític, que prefereix l'anonimat.

Alguns líders veïnals comparteixen la sensació que la ciutat oscil·la com un pèndol: de l'orgull espanyolista d’Albiol, que a més anava acompanyat d'un discurs xenòfob en immigració, s'ha passat als gestos independentistes de Sabater.

En les últimes eleccions, Albiol es va imposar en la immensa majoria dels barris. En el centre històric va perdre, un altre reflex del tradicional dibuix de les “dues Badalones”: la de la perifèria, nascuda de la immigració, i la que treu el cap al mar. “Ara no hi ha més fractura social que abans, el que hi ha és fractura política”, denuncia l'exdirigent.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_