Enquestes electorals als Estats Units

Donald Trump s’estavella contra el mur del vot femení

Hillary Clinton consolida el seu avantatge als sondejos 24 dies abans de les eleccions presidencials

Si als Estats Units només votessin els homes, com passava fins al 1920, el republicà Donald Trump seria el proper president. La victòria seria aclaparadora i inapel·lable. Si només votessin les dones, Hillary Clinton guanyaria amb facilitat. La divisió per sexes a l'hora de votar no és nova, però s'ha accentuat en la campanya de les eleccions del 8 de novembre, les primeres en què una dona està en condicions d'arribar a la Casa Blanca. Les acusacions per agressió sexual contra Trump i els seus comentaris masclistes han perjudicat les seves aspiracions.

Donald Trump durant un míting a New Hampshire.

La successió de testimonis sobre el comportament sexista i potser delictiu de Trump ha anat en paral·lel, aquesta última setmana, amb un degoteig de sondejos que reflecteixen un avantatge cada vegada més sòlid de Clinton. La demòcrata supera amb un 5,5% el republicà, segons la mitjana que elabora la publicació Real Clear Politics. Els sondejos publicats diumenge per The Washington Post i The Wall Street Journal confirmen aquesta tendència.

Si Trump no amplia els seus suports més enllà de la base de republicans fidels, ho tindrà difícil per guanyar. És possible, com ha escrit Nate Silver, l'especialista en estadística que dirigeix la publicació 538, que “les dones estiguin derrotant Donald Trump”.

Els sondejos dibuixen dos països diferents en funció de si s'observa el vot masculí o el femení. Clinton té un avantatge mitjà de 15 punts sobre Trump entre les dones, gairebé el doble del que el president Barack Obama li va treure al seu rival republicà Mitt Romney en les eleccions presidencials del 2012. Entre els homes, Trump obté 5 punts més que Clinton. Romney n'hi va treure 7 a Obama.

“Sense fer gaire enrenou, gairebé en silenci, Amèrica s'ha convertit en feminocèntrica, i això ha arribat a la seva màxima expressió en la primera dècada del segle XXI. Una majoria no silenciosa de dones —des de jubilades fins a membres del baby boom i les generacions X i Y— afronten el desafiament singular de remodelar la nació a la seva imatge, i en fer-ho estan sacsejant el nucli de la cultura”, van escriure fa una dècada les estrategues electorals Celinda Lake i Kellyanne Conway al llibre What women really want (Què volen de debò les dones). Conway és avui la mà dreta de Trump i cada dia la realitat que descrivia al llibre és el seu principal problema.

Homes i dones voten diferent a les presidencials des del 1980, però l'avantatge de Clinton sobre Trump en el vot femení supera els precedents i pot acabar sent la clau del resultat al novembre. Si només votessin les dones, la demòcrata aconseguiria 458 dels 538 vots electorals en joc, i el republicà, 80 (cada estat té assignat un nombre determinat de vots electorals: qui n'obté 270 o més és president).

Segons el sondeig de The Washington Post, Clinton avantatja Trump entre el segment clau de les dones blanques amb títol universitari, grup que va optar d'una manera aclaparadora per Romney ara fa quatre anys. El fet que entre les dones blanques sense títol universitari Trump segueixi sent el favorit mostra que la divisió no és només de gènere, sinó també de classe social i nivell educatiu.

La difusió d'un enregistrament de fa 11 anys amb comentaris lascius de Trump i les diverses dones que han revelat episodis passats d'assetjament sexual per part de Trump agreuja el seu problema amb el vot femení. El masclisme —i no les declaracions contra els immigrants hispans ni els plans per discriminar els musulmans— pot acabar sent el mur amb què s'estavellin les seves ambicions.

Els musulmans representen l'1% de la població dels EUA. Els hispans, el 17%. Les dones representen el 53% de votants i, ja en les darreres eleccions presidencials, alguns comentaris desafortunats —molt més suaus que els de Trump ara— van costar un preu als candidats que els pronunciaven.

Fa quatre anys Romney va dir que, quan buscava persones per al seu gabinet quan era governador de Massachusetts, li van presentar “carpetes plenes de dones”. Es referia a les llistes de candidates. Va esclatar un petit escàndol: semblava que les convertís en un objecte. L'incident va ser una minúcia si es compara amb la gravació de Trump on presumeix de la seva capacitat per aferrar impunement els genitals de les dones, una frase que ell defensa com a típica fanfarronada de vestidor esportiu, però que s'ha interpretat com una incitació a l'agressió sexual.

La defensa de l'actual candidat republicà davant de les dones que diuen que les ha assetjat ha consistit a denigrar-les —fins i tot en l'aspecte físic— i al·ludir a conspiracions internacionals per destruir la seva campanya i manipular les eleccions.

Debat sobre l’assetjament

Las paraules i els suposats actes de Trump han obert una discussió nacional, un d'aquests debats que col·loquen el país al divan. A les oficines, als programes de televisió, a les xarxes socials es trenca un tabú i es comença a parlar de les situacions quotidianes d'hostilitat i agressió sexual.

Ha passat una cosa similar amb el racisme durant els anys d'Obama, quan els casos de violència policial contra negres han fet aflorar l'opressió soterrada en què viuen molts afroamericans i ha confrontat els blancs amb la situació de privilegi en què viuen.

No és casualitat que això hagi passat amb el primer president negre a la Casa Blanca. No és malgrat Obama, sinó, en part, a causa d'Obama que els Estats Units discuteixen sobre la pervivència del racisme.

Amb Obama la ferida racial ha quedat exposada en carn viva. Amb Trump és la ferida sexista la que apareix sota els focus intensos de la campanya electoral, i en tota la seva cruesa.

Perquè no ha estat Clinton, la primera dona nominada per un gran partit, la que ha suscitat aquest debat. Al contrari, contrasta l'escàs entusiasme per la possibilitat que una dona arribi a la Casa Blanca amb l'emoció que va envoltar la victòria el 2008 del primer president negre.

El que ha col·locat el sexisme al centre de la campanya electoral ha estat el mateix Trump, sotmès des de fa deu dies a una bateria d'acusacions que recorden les que fa uns mesos va afrontar l'actor Bill Cosby. Cosby encara no ha estat condemnat, però el jurat de l'opinió pública ja l'ha sentenciat. A Trump li pot passar una cosa semblant. 

MÉS INFORMACIÓ