El valor, en euros, de Sixena

Més enllà del valor de culte que tenen els objectes religiosos, les obres d'art de l'església adquireixen un valor econòmic des del moment en què entren al mercat de l'art. En el cas dels 97 béns del monestir de Sixena pels quals litiguen l'Aragó i Catalunya el valor és clar: el que va pagar la Generalitat el 1992 i el MNAC el 1994 a les monges santjoanistes; unes quantitats que, actualitzades, haurien d'abonar les religioses si la justícia els acaba donant la raó en última instància.

En les sentències emeses per dos jutjats d'Osca no s'esmenta aquest valor econòmic ni la seva compensació, però des del Govern català asseguren que en tractar-se d'una operació de compravenda “s'hauria de restituir l'import corresponent”, tot i que sostenen que “no s'analitzarà aquest escenari fins que hi hagi una sentència ferma en els dos casos”. La xifra a pagar seria superior als 1,7 milions d'euros, segons càlculs d'aquest diari.

Les alienacions dels 97 objectes es van produir en tres moments: el 1983 es van pagar 10 milions de pessetes per 44 peces que es van dipositar al Museu de Lleida; entre les quals, les tres tombes de fusta policromada del segle XV valorades en vuit milions. El 1992 es van pagar 25 milions de pessetes més per 12 objectes que la Generalitat va comprar i va dipositar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC); entre elles, dues portes de fusta pintada amb escuts del segle XIII per les quals es van pagar 18 milions de pessetes. La tercera compra la va fer el MNAC el 1994 després de pagar 14,8 milions de pessetes per 44 objectes, entre ells dos fragments de pintura mural de Mateu Ferrer del segle XVI valorats en 8,2 milions. En total: 49.855.000 pessetes (299.634 euros), que actualitzats segons el càlcul fet a partir dels índexs de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ascendirien a 632.477 euros.

I les pintures murals? En l'altre plet que enfronta Catalunya i l'Aragó no existeix un valor econòmic fixat, perquè les pintures no es van arribar a comprar. Sí que existeix, des de desembre del 1992, un contracte de comodat —signat el mateix dia en què es va tancar la compra dels objectes, cosa que explica l'alt preu que se'n va pagar —, entre les monges i la Generalitat per exhibir-les, en el qual no estipula un preu. Durant el judici celebrat a Osca el MNAC va aportar un document (que la jutgessa no va acceptar i que és objecte de recurs) en el qual s'“acreditava que el valor de les pintures era incalculable, però en tot cas superior al milió d'euros”.

Existeix una valoració dels treballs d'arrencada el 1936 i el traspàs i instal·lació de les pintures realitzats als anys cinquanta del segle XX. A l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es conserven documents de Joan Ainaud de Lasarte, director dels Museus d'Art entre el 1948 i el 1985, sobre aquest assumpte. L'agost del 1949, després de recordar que va caldre arrencar les pintures —especificant que les de l'església i altres dependències no es van extreure perquè estaven sota la teulada — demana a l'Ajuntament que aprovi un pressupost de 118.000 pessetes (resultat de multiplicar 900 euros de mitjana pels 132 metres de pintura) per traspassar-les, “ja que la classe de cua emprada en l'arrencada es podreix amb el temps”.

El tècnic assegura que la Direcció General de Belles Arts ha donat permís amb la condició que “l'Ajuntament pagui el traspàs i instal·lació d'aquestes pintures” i que si “un dia s'arribés a restaurar el monestir i es jutgés imprescindible instal·lar-hi les pintures, l'Ajuntament seria indemnitzat d'aquest dispendis”.

El juliol del 1951, en una carta adreçada a la Diputació d'Osca, Ainaud afegeix dos conceptes més a aquesta xifra: 125.287 pessetes per les despeses d'arrencada i trasllat el 1936, incloent-hi jornals i materials, i 90.792 pessetes més per les despeses del muntatge de les pintures traspassades als arcs. En total, 334.079 pessetes. Una quantitat que, establint el mateix càlcul anterior, segons l'INE, seria de 113.348 euros actuals.

Tots aquests conceptes farien una xifra superior als 1,7 milions d'euros. A aquest total caldria sumar-hi una altra quantitat. El MNAC, segons fonts properes al museu, està valorant el cost de la conservació, exposició i seguretat de les pintures murals des que s'exhibeixen fins ara, perquè, en l'hipotètic cas que s'hagin de lliurar a l'Aragó, es compensi.