Selecciona Edició
Connecta’t

En Comú Podem endarrereix la seva decisió sobre el referèndum unilateral

El partit esperarà a veure com Puigdemont articula aquesta votació per decidir si hi participa

El pla de Carles Puigdemont de convocar un referèndum unilateral ha posat en tensió En Comú Podem. La confluència planteja una altra fórmula: que la consulta tingui un reconeixement internacional previ, amb efectes reals, i omet que sigui pactada amb el Govern central. El sobiranisme –els independentistes i els defensors del dret a decidir– s’ha retrobat amb el referèndum però En Comú Podem alerta que si és unilateral pot acabar sent un altre 9-N. La confluència esperarà a com articularà Puigdemont la votació per decidir si hi participa o no.

Carolina Bescansa i Xavier Domènech.
Carolina Bescansa i Xavier Domènech. EFE

Membres de la confluència, en les seves dues versions –En Comú al Congrés i Sí que es Pot, al Parlament, on no hi ha els comuns d’Ada Colau– temen que el referèndum unilateral derivi en un altre 9-N, que va acabar sent un procés participatiu ideat per Artur Mas després de la prohibició del Tribunal Constitucional.

El gran interrogant és què farà la confluència si Puigdemont, un independentista de tota la vida –Mas no ho és– posa les urnes. De moment, ja ha enviat la pilota a la seva teulada afirmant que el reconeixement del referèndum el donarà una participació alta. Per la seva banda, el líder d’ERC Oriol Junqueras els ha instat a superar l’“immobilisme”.

Malgrat ser partidari de la consulta pactada, Domènech s’obre a escoltar la unilateral. No revelarà la incògnita fins a conèixer com serà la votació: “Em demanen que em tiri a una piscina. I no és un problema. M’he tirat a moltes piscines: vull saber si tindrà aigua o com serà. Han d’explicar si serà decisiu o no. Si es fa un altre 9-N no es farà cap favor a aquest país”, ha assenyalat el líder d’En Comú.

El pla secessionista no ofereix dubtes: data un referèndum, amb efectes jurídics, pregunta binària –Puigdemont s’ofereix a consensuar-la amb el Govern central–i fixa que n’hi haurà prou amb el 50% més un dels vots per determinar l’opció guanyadora. Junts pel Sí i la CUP rebaten que sigui un altre 9-N perquè diuen que aquesta votació és vinculant i la de Mas, no i perquè el 2014 governava CiU i ara hi ha una majoria secessionista que ha de complir el mandat del 27-S. Un dirigent d’ERC subratlla que el 2014 la Generalitat se sentia legitimada i ara s’acosta un xoc de legalitats.

El dubte resideix en fins on està disposada a arribar la confluència perquè fa un any va votar en contra de la declaració independentista del 9-N i ara s’hi ha abstingut ometent la condició que la votació es pacti amb l’Estat. Però el seu pla posa tantes caucions que sembla difícil que prosperi sense acord: que tingui el reconeixement “previ” de la Unió Europea i la comunitat internacional, amb les màximes garanties d’“inclusió”, que estimuli la participació, que tingui efectes polítics i jurídics reals i que la Cambra adopti iniciatives necessàries “davant l’Estat” per aconseguir-ho. Els independentistes repliquen que el 2014 ja van demanar la consulta amb poc èxit al Congrés.

Sense adjectius

L’ecosocialista Joan Coscubiela, portaveu de Sí que es Pot, no aclareix quines possibilitats hi ha que donin suport a un referèndum unilateral i al·lega que no cauran en “debats simplistes. Tots hem fugit dels adjectius. No ens hem mogut: l’important és que Junts pel Sí ha tornat a reclamar el referèndum quan deien que era una pantalla passada”, assenyala. ICV es va resistir a excloure la condició del pacte i això va generar polèmica en el grup del Parlament que comparteix amb Podem i amb EUiA i on no hi ha els comuns encara que exerceixen en ell una indiscutible influència.

Tota la confluència recalca en qualsevol cas que el seu pla va tenir més vots (73) que l’unilateral (72). Junts pel Sí i la CUP creuen que la qüestió transcendental no és què votarien els comuns –són majoritàriament federalistes però també hi ha secessionistes– perquè segurament apel·laran a la llibertat de vot. La clau, diuen, és si reconeixen o no que Catalunya és sobirana. Els secessionistes els necessiten per apuntalar el referèndum i són optimistes: recorden que en el 9-N van acabar votant Joan Herrera o Ernest Urstasun igual que Domènech o Ada Colau.

 

MÉS INFORMACIÓ