Selecciona Edició
Connecta’t

Els bolets posen portes al bosc

L’exigència d’un carnet per collir bolets a Poblet i la prohibició dels llocs de venda a la C-16 liquida l’aprovisionament lliure de rovellons, una activitat que mou més de 30 milions d’euros per campanya

Un boletaire al bosc.
Un boletaire al bosc.

Aquesta campanya no serà fàcil per als entusiastes d’anar a buscar bolets. Almenys no per a aquells que, en lloc d’aconseguir-los al mercat, caminen muntanyes i camins per carregar el cistell. L’escassetat de pluges ha assecat els boscos fins ben entrat octubre i, sense aigua, no hi ha fongs. Està descartat que els prats arribin als 57 quilos de bolets per hectàrea que, de mitjana, produeixen a Catalunya, segons dades del Centre Tecnològic Forestal. Els ruixats recents poden mitigar el fiasco i evitar que es repeteixi una campanya tan pèssima com la del 2011, amb prou feines 25 quilos per hectàrea, però tot està en mans del cel. Si hi ha un descens abrupte de les temperatures, els bolets s’esfumen.

No obstant això, l’escassetat d’oferta no sembla afeblir la demanda i creixen les iniciatives per regular l’accés dels boletaires als boscos. Poblet torna a exigir aquest any un carnet per poder collir bolets als seus boscos. Les 3.500 hectàrees que comprèn l’espai natural d’interès de Poblet, que s’allarga pels termes de Vimbodí, l’Espluga de Francolí, Montblanc i Prades, estan vedades a tot aquell que no estigui en possessió d’una autorització nominal per poder collir rovellons. El carnet té un cost de 10 euros per temporada, 5 euros per als menors d’edat i els jubilats, i dóna dret a carregar un màxim de sis quilos per persona i dia.

La llicència forma part d’un pla pilot que es va engegar l’any 2012 per regular la recol·lecció de bolets en aquesta àrea. El departament de Territori de la Generalitat detalla que l’objectiu era realitzar un estudi sobre “les repercussions que la recol·lecció de bolets té sobre els terrenys forestals”. Afegeix que els usuaris valoren positivament el pla i que per això s’ha anat prorrogant. Aquest any la veda va entrar en vigor el 10 d’octubre passat per aquest motiu aquest ha estat el primer cap de setmana sota regulació. També a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) i a la Val d’Aran hi ha exemples de finques que cobren entrada per buscar bolets.

Una enquesta encarregada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya revela que un 77% dels catalans accepta de bon grat que s’hagi de pagar un cànon per agafar bolets.

Negoci milionari

Es calcula que al voltant d’1,5 milions de catalans surt a buscar bolets de manera regular. La xifra de boletaires ha crescut considerablement en els últims anys. Casualitat o no, l’auge coincideix amb l’emissió per televisió d’espais com Caçadors de bolets. L’impacte econòmic que genera la comercialització de bolets es calcula entorn dels 32 milions d’euros per temporada.

En aquest context, s’ha posat límit als venedors ambulants de rovellons. El Consell Comarcal del Berguedà, encoratjat per municipis com Guardiola de Berguedà, Cercs o la Pobla de Lillet, ha impulsat una ordenança per buidar la carretera C-16 de llocs itinerants de venda de bolets. Els vorals s’havien omplert de taulells, al ritme d’una paradeta per quilòmetre, en una espècie de top manta del bolet. Els Mossos d’Esquadra vetllaran perquè no es plantin més envelats i podran multar els reincidents. Alcaldes i veïns de la zona denunciaven el risc que comportava aquesta pràctica de venda per a la circulació. Els venedors ambulants tampoc eren del grat dels marxants que paguen una quota per vendre bolets als mercats de Cal Rosal o de Guardiola.