Selecciona Edició
Connecta’t

Colau, Carmena i Hidalgo demanen més finançament per a les ciutats

Barcelona, Madrid i París signen un manifest que reivindica el paper de les urbs

Les alcaldesses de Barcelona i París, Ada Colau i Anne Hidalgo.
Les alcaldesses de Barcelona i París, Ada Colau i Anne Hidalgo.

En un insòlit front comú, els ajuntaments de Barcelona, Madrid i París han signat un manifest en el qual reclamen als Estats que tinguin més en compte les ciutats, que són les que afronten la gestió de grans reptes globals, com la bretxa social, la falta d'habitatge digne, els moviments migratoris o el canvi climàtic. Per això, i just abans de la conferència mundial Hàbitat III que se celebrarà a Quito del 17 al 20 d'octubre, exigeixen que augmenti el finançament dels municipis fins a rebre un 25% dels fons estatals.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, defensa situar el paper de les ciutats "en l'agenda urbana que es debatrà a Quito". "Més de la meitat de la població mundial es concentra a les ciutats i els principals reptes globals es resolen a les grans ciutats, per la qual cosa els Estats les han de tenir en compte", afirma.

Colau entén que "l'esquema de finançament municipal és del segle passat". A Espanya les ciutats reben un 13% del finançament total, assegura, i exigeix "que un 25% del que es reparteix en diferents escales sigui per a les ciutats". "Som els que tenim capacitat i agilitat per respondre a grans reptes amb pocs recursos", ha afirmat abans de viatjar a Bogotà per participar en la Cimera Mundial de Líders Locals (CGLU) i posteriorment a Quito. L'alcaldessa ha apuntat també la necessitat de "revisar el finançament transnacional".

El manifest que signen Colau i les seves homòlogues de Madrid, Manuela Carmena, i París, Anne Hidalgo, adverteix també que la col·laboració amb els governs locals és indispensable per desenvolupar la nova agenda urbana, i sosté que "el que és global ja no és concebible sense el que és local, ni el que és local sense el que és global, per la qual cosa resulta incongruent relegar les ciutats al paper d'observadores en els grans debats globals".

A més, aposta perquè la nova agenda urbana incorpori problemàtiques globals –com les desigualtats, el canvi climàtic i la crisi de refugiats– i també qüestions com l'impacte del turisme, la gestió de l'aigua, la transició energètica i el foment d'una economia productiva, diversificada i responsable.

El manifest conjunt considera que els governs locals són els que tenen més facilitat per arribar a acords –diu que, on els Estats competeixen, les ciutats cooperen–, i que desaprofitar aquesta capacitat suposa un dèficit democràtic que "només s'explica per la inèrcia del passat i per la voluntat dels governs nacionals de mantenir delimitat un monopoli de decisió a escala internacional".

Les tres ciutats asseguren que els Estats tenen cada vegada més dificultats per donar resposta a grans desafiaments –torna a citar les desigualtats, el canvi climàtic i els desplaçaments de població per guerra, misèria o desastres naturals–, mentre que les ciutats han demostrat que, "malgrat l'infrafinançament, poden fer més amb menys".