El PSC tria líder per construir una alternativa al sobiranisme
La militància opta entre la continuïtat que representa Iceta i l'alternativa que proposa Parlon
La militància del socialisme català està convocada aquest dissabte a unes primàries de les quals sortirà la persona que liderarà el PSC en un dels seus pitjors moments en els seus 38 anys d'història i amb un enorme distanciament del PSOE, immers en una altra profunda crisi. Els afiliats triaran entre la continuïtat de Miquel Iceta, que ha aguantat la sagnia del PSC pel procés sobiranista, i la renovació que representa Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, que diu encarnar “la política real, la que no es fa al Parlament”.
Els dos candidats van tancar divendres la campanya reiterant que si guanyen les primàries ordenaran als set diputats del PSC al Congrés que votin no en una investidura de Mariano Rajoy, malgrat que això contravingui la més que probable abstenció del grup parlamentari socialista. “No trencarem la disciplina, sinó que mantindrem la coherència”, va assegurar a Telecinco Miquel Iceta, que va remetre una carta a la militància assumint aquest compromís.
És una posició que no genera tensions al PSC i que comparteixen també Núria Parlon i “la immensa majoria de la militància i votants del PSC”, assegura Raimon Obiols, qui va ser primer secretari del partit entre el 1983 i el 1996. “El PSOE no té opció de Govern a Espanya sense un PSC fort. Això els hauria de portar a aplicar polítiques de coherència i tolerància”, explica Obiols, per qui la qüestió no és que el PSC es desmarqui del seu partit germà, sinó que el PSOE canviï d'opinió.
L'enfrontament entre la gestora socialista i el nou líder del PSC arran d'aquesta votació sembla inevitable, però els exdirigents d'aquest partit vaticinen que serà un episodi més i que se superarà. Pere Navarro, antecessor d'Iceta i líder del PSC durant dos anys i mig, recorda que l'actual president de la gestora, Javier Fernández, va signar amb ell el 2013, com a secretari general del PSOE d'Astúries, el document de Granada, en el qual s'advoca per un model territorial que uneix tots els socialistes d'Espanya.
José Montilla, exministre d'Indústria, expresident de la Generalitat i primer secretari del PSC del 2000 al 2011, també treu ferro al previsible desencontre. “Les relacions entre tots dos partits mai han estat lineals”, sosté. Per això no creu que hagi de replantejar-se el protocol de relacions entre el PSC i el PSOE. “La norma no pot ser el problema, per això és important que es digui perquè es vol canviar”, afegeix Montilla per rebatre les veus que reclamen un nou model de relació. Montilla va patir en el seu moment un enorme desencontre amb el PSOE quan, el 2006, va forjar el segon tripartit a la Generalitat, en contra del parer de José Luis Rodríguez Zapatero, llavors president del Govern i al capdavant del PSOE.
“Evitar espectacles”
17.935 afiliats i 135 punts de votació
Miquel Iceta i Núria Parlon han protagonitzat una campanya de primàries sense retrets ni desqualificacions, cosa poc habitual en aquests casos. No han tingut debat als mitjans de comunicació, per la negativa de l'alcaldessa, i només han fet un acte obert a la militància, a més d'un altre en una cocteleria convocat per la Joventut Socialista (JSC).
17.935 militants del PSC i de la JSC tenen dret a votar aquest dissabte. 698 afiliats han demanat fer-ho a través d'una plataforma telemàtica.
El PSC ha habilitat 135 punts de votació a tot Catalunya, que estaran oberts entre les 10.00 i les 19.00 hores. Iceta votarà a les 10.30 a l'agrupació socialista del districte barceloní de Sant Martí i Parlon ho farà a les 11.15 a la de Santa Coloma de Gramenet.
Eduardo Madina va obtenir més vots a Catalunya en les primàries del PSOE del 2014, però tota la direcció del PSC es va mantenir fidel a Pedro Sánchez després de ser triat secretari general. Amb la crisi del PSOE, l'escenari per al socialisme català també és incert. “Ens pot anar millor o pitjor, depèn de com es gestioni”, vaticina Montilla, qui reclama evitar “els espectacles poc gratificants que acaben avergonyint militants i votants”, en al·lusió al comitè federal de l'1 d'octubre.
Navarro creu que la relació del PSC amb el PSOE “no depèn d'una persona” i que cal coordinar millor l'actuació dels diputats de tots dos partits, mentre que per Obiols, “les relacions s'han de mantenir perquè per al socialisme espanyol és indispensable tornar a ser alternativa de Govern i, per al PSC ho és que hi hagi un canvi de cultura i mentalitat a Espanya”.
Els tres exdirigents coincideixen que el PSC travessa un moment “complex i delicat”, però argumenten que això també afecta el PSOE i la socialdemocràcia europea. En el cas de Catalunya s'accentua per la dificultat de fer sentir la seva veu en un debat tibat pel procés sobiranista. “Ni l'immobilisme del PP serà permanent ni la independència està molt a la vora”, assegura Montilla.
“Artur Mas i Mariano Rajoy han fet saltar per l'aire tot el sistema de partits”, opina Navarro. “Catalunya és una societat civil molt vulnerable i el PSC segueix sent necessari com a partit federal i federador, capaç d'agrupar gents de parles i procedències diferents”, apunta Obiols.
