Selecciona Edició
Connecta’t

De la terra a internet: iniciatives per reduir el desaprofitament alimentari

La producció d'aliments, la restauració i les llars concentren bona part del malbaratament

Una voluntària recull tomàquets en un camp de Viladecans, a Barcelona.
Una voluntària recull tomàquets en un camp de Viladecans, a Barcelona.

En un camp de tomàquets en què ja s’ha fet la collita a prop de Viladecans, a pocs quilòmetres de Barcelona, una dotzena de voluntaris practiquen una gimnàstica solidària: s’ajupen, busquen entre les plantacions els tomàquets que l’agricultor ha descartat en la recol·lecció i els acumulen en unes caixes. Als països desenvolupats, segons dades de la Unió Europea, en la fase de la collita es malgasta el 39% dels aliments en bon estat que acaben a les escombraries. És la segona fase més malgastadora: la palma se l’enduen els consumidors a les llars, que llancen al contenidor el 42% dels aliments. Algunes iniciatives privades i ONG s’han marcat l’objectiu de reduir el malbaratament i busquen la manera, sigui als camps o a Internet, d’implicar-hi el consumidor.

L’empresa social que ha animat els voluntaris a recollir tomàquets es diu Espigoladors. Espigolar significa recollir de terra allò que ningú vol i que encara es pot aprofitar. Aquesta activitat, representada en el cèlebre quadre de Millet Les espigolaires o en el reflexiu documental autobiogràfic de la cineasta francesa Agnès Varda Les glaneurs et la glaneuse, la duien a terme tradicionalment les dones, que anaven als camps a aprofitar els aliments que la indústria no volia.

És el cas d’aquests tomàquets que l’agricultor no recull perquè no li és rendible engegar la maquinària per a una quantitat insuficient de matèria primera. En altres ocasions, Espigoladors cull altres aliments amb formes estranyes que no es recullen perquè preveuen que ningú els comprarà, i que l’empresa solidària recull i envia a bancs d’aliments. El 5% del producte collit s’utilitza per produir compotes i melmelades, en les etiquetes de les quals fan saber al comprador la finalitat de la iniciativa: “Les persones boniques aprofiten les fruites i verdures lletges”.

Amb aquesta iniciativa es pretenen reduir els escandalosos nombres de malbaratament alimentari. Al món es malgasten 1.300 milions de tones, és a dir, un terç del que es produeix va directament a les escombraries. “És un problema que té una naturalesa ètica, de salut i ambiental: si es reduís a la quarta part, tots els aliments salvats servirien per alimentar els 800 milions de famolencs al món”, explica Ignacio Trueba, responsable especial de la FAO a Espanya.

A més de les polítiques concretes del Ministeri d’Agricultura, com el projecte Més aliment, menys desaprofitament, Trueba afirma que són necessàries les iniciatives particulars com Espigoladors, accions integrals que posen en contacte els consumidors amb els productors, una eina fonamental per a la conscienciació social. Els qui sí que queden conscienciades després d’una jornada de recollir tomàquets al sol són les voluntàries Xènia Elias i Anna Mercader: “Vam conèixer Espigoladors per Facebook i no vam dubtar a apuntar-nos-hi”, afirma Elias. L’altra voluntària arqueja l’esquena i exclama: “Ara quan ens demanin el que sigui per un quilo de tomàquets, ho pagarem a gust!”.

“A les llars és on més es llença”

Una altra iniciativa que també persegueix el fi de la sensibilització social és l’aplicació Jo no desaprofito, jo comparteixo, de l’ONG Prosalus, que porta la lluita contra el malbaratament de la terra a Internet: “Una plataforma digital de consum col·laboratiu en la qual puges al web un aliment que no consumiràs i l’intercanvies amb un altre usuari”, explica Laura Martos, responsable d’aquest projecte a la seu de Prosalus a Madrid. La plataforma té més de 600 usuaris i ha recollit més de 50 quilos, una aportació simbòlica amb la finalitat de conscienciar d’aquests 1.300 milions de tones que es malgasten a les llars.

Fernando José Burgaz, director general de la Indústria Alimentària, explica que des de l’Administració es treballa per conèixer la magnitud del problema i per revisar la normativa legal: així es va modificar, per exemple, la data de consum preferent dels iogurts. No obstant això, Burgaz reconeix que el problema és a les llars, “on es malgasten 29 quilos per persona i any, la qual cosa suposa uns 70 euros per persona i any”. Burgaz explica que en la restauració també es duu a terme el malbaratament. A això hi respon una altra iniciativa, aquesta vegada de l’ONG Nutrició sense Fronteres, que amb el projecte Barcelona comparteix el menjar ha aconseguit que 15 hotels i 17 empreses alimentàries salvessin més de 70.000 quilos de menjar i el destinessin a bancs d’aliments.

Al final de la jornada, amb una lluna plena enorme que surt i meravella els voluntaris cansats, al camp de tomàquets encara es veuen puntets vermells: no s’han pogut recollir tots. Però el resultat, per Sílvia Antón, coordinadora de les espigolades, és positiu: més de 50 caixes plenes i 700 quilos de tomàquets salvats. Per celebrar-ho, un berenar per als voluntaris amb l’ingredient estrella: una amanida i pa amb tomàquet.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >