Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge conclou que Badalona no pot canviar festes estatals

Més de 100 càrrecs electes de l’Estat donen suport a l’Ajuntament després d’obrir les portes el 12-O

Els regidors que van desobeir la resolució del jutge, a la Ciutat de la Justícia.
Els regidors que van desobeir la resolució del jutge, a la Ciutat de la Justícia. EFE

El jutge que va suspendre cautelarment l’obertura de les instal·lacions de l’Ajuntament de Badalona durant la jornada del 12 d’octubre ha ratificat en una interlocutòria aquesta decisió i argumenta que els consistoris “no tenen competència per modificar els dies festius aprovats per l’Administració”. Paral·lelament, més de cent càrrecs electes de tot l’Estat, entre els quals hi ha diputats als parlaments de Madrid i Andalusia, i a l’Europarlament, han expressat el seu suport a l’Ajuntament després que obrís les dependències el 12 d’octubre passat i que alguns dels seus edils mostressin desobediència explícita, fent miques la interlocutòria del jutge.

En la resolució emesa aquest divendres pel jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona, el magistrat afegeix que “no hi ha una categoria intermèdia entre dies festius i dies de feina, i la norma també s’incompleix en aquells casos”, com quan es dóna llibertat de decisió als treballadors. El jutge justifica que es prengués la mesura cautelar sense escoltar en audiència l’Ajuntament per la urgència perquè la Delegació del Govern va demanar aquesta mesura cautelar el 10 d’octubre i només es podia adoptar l’11 per poder-la notificar al consistori.

“Això feia inviable atorgar tràmit d’audiència a l’Ajuntament, sense que això suposi que se li hagi causat indefensió”, ja que la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa permet adoptar mesures cautelars sense audiència si es presenten circumstàncies d’urgència especial. L’Ajuntament va al·legar que la Delegació tenia temps per haver-hi recorregut en contra, ja que des del 2 de maig hi havia una resolució dictada pel regidor de l’Àmbit de Badalona Democràtica, pel qual s’aproven calendaris ordinaris i especials que permetia als treballadors anar a la feina aquell dia.

Però el jutge rebutja aquest argument perquè no es pot apreciar mala fe en la Delegació, perquè aquesta “no sabia ni podia saber que existia una resolució efectiva de l’Ajuntament”. El motiu és que aquest va incomplir l’obligació de remetre els acords municipals a les administracions de l’Estat i de les comunitats autònomes, tal com preveu la Llei de bases de règim local.

Llibertat ideològica

El jutge entén que l’execució de la resolució podria causar “perjudicis irreparables tant a l’interès general com a la llibertat ideològica dels treballadors”, ja que fixar un dia festiu obeeix a raons socials i culturals que reflecteixen un interès col·lectiu per celebrar-lo.

“La decisió de cada treballador era lliure només en el sentit que podia triar anar a treballar o no aquell dia, però no en el sentit de no haver de triar. Així, col·locava els treballadors en la tessitura d’haver de decidir en un sentit o un altre”, resumeix. Considera que malgrat que hi hagi treballadors que per convicció personal no vulguin celebrar el Dia de la Hispanitat això “no pot justificar que l’Ajuntament fes una actuació aparentment contrària al dret”.

“Difícilment es pot argumentar que una actuació contrària a la Llei ha de mantenir l’eficàcia perquè podria protegir determinades manifestacions del dret a la llibertat ideològica, més quan es presenten importants interessos generals i individuals en sentit contrari”, afirma.

Suport de càrrecs electes

La plataforma “Per a la democràcia i la sobirania local” ha rebut més de cent adhesions de representants polítics catalans i de la resta del país que han volgut mostrar el suport al consistori de Badalona. El manifest de la plataforma destaca que “el poder jurídic instrumentalitzat per la Delegació del Govern a Catalunya prohibeix al govern de la ciutat exercir el dret a la representació política”, i recorda que més de 40 municipis catalans van obrir també les portes el 12 d’octubre.

Entre els signants hi ha Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural; Lluís Rabell, president del grup parlamentari Catalunya Sí que es Pot; Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, o David Fernández, exdiputat del la CUP al Parlament. També s’hi han afegit l’eurodiputat de Podem Miguel Urbán; el regidor d’Economia i Hisenda de Madrid, Carlos Sánchez; l’alcalde de Cadis, José María González, i la portaveu de Podem a la Junta d’Andalusia, Teresa Rodríguez.