Selecciona Edició
Connecta’t

Mullar-se pel llibre

Juan Marsé i Beatriz de Moura, entre els premiats per Liber

Juan Marsé i Beatriz de Moura, aquest dijous en el lliurament dels Premis Liber.
Juan Marsé i Beatriz de Moura, aquest dijous en el lliurament dels Premis Liber.

“T'has mullat gaire?”. Era la frase més repetida en un context gairebé familiar, amb mitja hora de retard. Ningú ha dit mai que la cultura i el llibre fossin una feina fàcil, però apropar-se al lliurament de premis que la Fira Internacional del Llibre Liber va celebrar ahir a la nit a la Sala de la Cúpula del Museu Nacional d’Art de Catalunya tenia alguna cosa d'aventura digna de llibre: un xàfec imposava el seu mur d'aigua i si algú gosava traspassar-lo, es trobava amb l'avinguda Maria Cristina tallada per una exposició del Rally Costa Brava.

Sota aquestes coordenades, Daniel Fernández, president de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya i del Liber, no tenia, per no tenir, ni prou autoritats a qui pogués adreçar el clàssic discurs reivindicatiu. La temptació era fer-ho amb els de la Diputació, però la seva xarxa de biblioteques (216 centres) era un dels premiats. “És de les poques institucions que han seguit comprant llibres malgrat la crisi”, va reconèixer Fernández.

Va tenir fins i tot el seu punt graciós que la millor adaptació audiovisual d'una obra literària recaigués en Un día perfecto, pel·lícula de Fernando León de Aranoa basada en la novel·la de Paula Farías... Dejarse llover. “Hi ha històries bones i les que ens inspiren, i aquestes són les millors”, va dir el director a través d'un productor. I a aquest poder evocador es va agafar la periodista Pepa Bueno, “lectora feroç”, com es va definir, reconeguda per la seva dedicació pel llibre des de No es un día cualquiera (RNE). Un altre títol que venia a tomb.

“La ràdio i la lectura comparteixen el fet que estimulen la imaginació”, va llançar. Però no era fantasia que la sala s'anava omplint amb els que, una hora després de la convocatòria, aconseguien fer la versió barcelonina de la muntanya Ararat. També anaven omplint l'alt sostre del museu els esperits que els guardonats van invocar. Van començar els de la llibreria Cálamo de Saragossa, premi a 33 anys infatigables. “Ajudeu-les, visiteu-les, cuideu-les...”, van demanar Ana Cañellas i Paco Goyanes fent una crida a unes multituds que semblen no existir. Juan Marsé, tota la seva obra memòria i lluita davant l'oblit, tendresa i cruesa, va ser breu però fidel: “Vull tenir un record per al meu primer editor, que en van ser dos: Carlos Barral i Víctor Seix; i per a la meva agent Carmen Balcells, que m'ha guiat, com a molts de vostès, tantes vegades”.

La sala desbordava de presències perquè Beatriz de Moura, fundadora de Tusquets, homenatge del Liber, va recordar el seu company i soci Toni López Lamadrid (“em va insuflar els ànims i els mitjans per tirar endavant, en certa manera ens han convocat als dos”). I també va citar José Manuel Lara Bosch, “soci clandestí als anys noranta, que ens va salvar del desastre; tan poderós i tan discret. Chapeau!”

Santi Vila, aquest conseller que regala el Càndid de Voltaire als membres del seu partit amb qui es baralla, que diu en temps confusos que “la cultura catalana forma part de la cultura espanyola”, com li va recordar el president de Liber, va demanar disculpes després d'assumir la famosa frase italiana (Piove, porco governo!). Perdonat: ahir ell també es va mullar pel llibre.