Selecciona Edició
Connecta’t

El Parlament dóna suport que els condemnats pel setge no vagin a la presó

La sentència del Tribunal Suprem va condemnar els manifestants a tres anys d'empresonament

Protestes davant del Parlament el juny del 2011.
Protestes davant del Parlament el juny del 2011.

La Mesa del Parlament ha donat suport al fet que els condemnats pel setge a la Cambra catalana el juny del 2011 no ingressin a la presó. El màxim òrgan de govern ha considerat que la sentència del Tribunal Suprem comporta "penes desproporcionades" per als vuit acusats, que van ser condemnats a tres anys de presó. El Parlament ha informat que aquesta decisió es va prendre en una reunió dimarts passat, 11 d'octubre, amb tots els vots a favor, excepte una abstenció del vicepresident segon, José María Espejo-Saavedra (Ciutadans). 

Aquesta sentència del Tribunal Suprem va veure la llum el juliol del 2014, i va enfrontar en aquell moment els actuals socis de Govern, l'antiga CiU i la CUP. El conseller de Presidència, Francesc Homs, va aplaudir l'acció dels magistrats i va considerar que aquells fets "no podien passar sense cap conseqüència".

La mateixa Generalitat va demanar que ingressessin a la presó les quatre persones que, suposadament, van bloquejar la comitiva en la qual circulava el vehicle oficial del president de la Generalitat, Artur Mas. El Parlament, d'altra banda, va exigir penes de presó per a les 20 persones que l'Audiència Nacional va mantenir imputades.

La CUP, en canvi, va reaccionar a la sentència del Tribunal Suprem amb "profunda indignació". El llavors diputat Quim Arrufat va qualificar la resolució de "desproporcionada" i va criticar els elogis d'Homs. "Ens fa vergonya el concepte que aquest Govern té de justícia; està als antípodes de la idea de justícia que tenim a la CUP", va declarar en el seu moment.

Dos anys després d'aquestes declaracions, els anticapitalistes mantenen la seva posició mentre que els membres del Govern de Junts pel Sí la modifiquen radicalment. El grup parlamentari integrat per membres de l'antiga CDC i ERC, és el soci de la CUP des de les passades eleccions del 2015. Aquest canvi de posicionament s'entén en clau política com un acostament entre les dues formacions per part dels diputats de Junts pel Sí. 

La Mesa del Parlament ha manifestat "el seu suport a la demanda dels familiars del no-ingrés a la presó de les persones condemnades". En els propers dies, la Cambra comunicarà l'acord a la defensa dels afectats perquè en tinguin coneixement.

Anys de justícia

Els fets del setge al Parlament s'emmarquen en el context del moviment de protesta del 15-M que va sorgir durant la primavera del 2011. Durant els dies 14 i 15 de juny, diverses associacions van convocar una concentració davant del Parlament de Catalunya en ocasió de l'aprovació dels Pressupostos per a aquell any, en protesta per la reducció de la despesa social. Més d'un miler de persones van anar  a la mobilització, que va ser reprimida pels cossos de seguretat.

Bona part del Govern, entre els quals el president de la Generalitat, Artur Mas, va haver d'accedir al recinte del Parlament en helicòpter. Els diputats van ser increpats i esbroncats mentre intentaven accedir al ple convocat a les 10 del matí.

El juliol del 2014, l'Audiència Nacional va absoldre 19 dels 20 acusats del setge a la Cambra catalana. La sentència va exculpar tots els processats per delictes contra les institucions de l'Estat, atemptat i associació il·lícita, i va al·legar l'exercici del "dret fonamental de manifestació" i la primacia de la "llibertat d'expressió". Només un dels manifestants va ser culpat per pintar una creu a l'esquena de la diputada socialista Montserrat Tura.

Però el Tribunal Suprem va anul·lar el març del 2015 aquesta absolució dictada per l'Audiència Nacional i va condemnar vuit dels processats pel setge al Parlament a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l'Estat.

Els magistrats van assenyalar que l'exercici de la llibertat d'expressió i el dret de reunió no podien operar com a elements "neutralitzants" d'altres drets indispensables, com en aquest cas el "dret de participació dels ciutadans a través dels seus legítims representants en òrgan legislatiu".

La setmana passada, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg va admetre a tràmit la demanda dels joves condemnats pel setge al Parlament de Catalunya. El TEDH investigarà si la justícia espanyola ha vulnerat el dret fonamental dels condemnats a rebre un judici just.