Selecciona Edició
Connecta’t

El TSJC processa Artur Mas per desobediència i prevaricació

L'expresident de la Generalitat evita que el jutgin per malversació, l'únic delicte que comporta penes de presó

L'expresident Artur Mas.
L'expresident Artur Mas. EFE

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit processar l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i dos membres del seu Govern –l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau– per l'organització de la consulta independentista del 9-N. Mas, Ortega i Rigau s'asseuran al banc dels acusats per desobediència greu i prevaricació, però no per malversació, tal com havia sol·licitat l'acusació popular. La decisió allibera Mas d'una possible pena de presó en cas de condemna, però l'enfronta a una altra d'inhabilitació per a càrrec públic.

En una interlocutòria que s'ha difós aquest migdia, el TSJC obre judici oral contra Mas com a autor d'aquests dos delictes, i contra les seves conselleres, com a "cooperadores necessàries". La Fiscalia demana una pena de deu anys d'inhabilitació perquè Mas no pugui exercir cap "càrrec públic electiu" ni "exercir funcions de govern" en cap àmbit, ja sigui local, autonòmic o estatal. En el cas d'Ortega i Rigau, la petició d'inhabilitació es rebaixa als nou anys.

Les acusacions populars –que integren dos sindicats policials, a més de Manos Limpias– havien sol·licitat sis anys de presó per malversació. Aquest delicte, no obstant això, quedarà fora de la vista oral. La Fiscalia l'havia inclòs inicialment en la seva querella, però més tard el va rebutjar perquè la majoria de les despeses que va generar el 9-N van ser "compromeses amb anterioritat" a la suspensió dictada pel Constitucional, malgrat que alguns treballs es van pagar després. Hi havia, doncs, un "marge de dubte". El TSJC té en compte aquest argument: "No es pot tipificar la desviació de fons públics a finalitats no autoritzades quan encara no havia recaigut la citada providència". Fonts del Partit Demòcrata Europeu ratifiquen que Mas no va cometre cap delicte i constaten que la vista només pretén resoldre per la via judicial el que s'hauria de resoldre políticament.

Els fets presumptament delictius se centren en el període de temps que va des del 4 de novembre –data en què el Tribunal Constitucional va prohibir la consulta organitzada per la Generalitat– i el 9 de novembre del 2014, quan més de dos milions de catalans van votar en centres públics d'ensenyament. La immensa majoria ho van fer a favor de la independència. El TSJC recorda que el Constitucional "va comunicar directament l'existència" de la resolució a l'expresident mitjançant un correu electrònic.

La interlocutòria és contundent i recull la majoria d'arguments que ja va esgrimir la Fiscalia en el seu escrit de qualificació. Mas, "auxiliat" per Ortega i Rigau, "va articular una estratègia de desafiament complet i efectiu" a la suspensió ordenada pel TC. Des del dia 4, el Govern va simular que havia deixat l'organització de la consulta en mans de voluntaris. No obstant això, segons els magistrats, va permetre que els treballs encarregats a empreses privades pel 9-N seguissin endavant.

Malgrat el veto del TC, la Generalitat va permetre que se seguissin executant treballs crucials per a la consulta, com el manteniment del web institucional, el repartiment de correspondència, la campanya institucional i, especialment, la instal·lació dels equips informàtics als instituts públics que es van habilitar com a centres de votació. Els dies 7 i 8 de novembre, dues empreses (T-Systems i Fujitsu) van lliurar i van instal·lar els programes informàtics necessaris per a la consulta als 7.000 ordinadors portàtils que es van comprar expressament per a la jornada.

El 9-N, dia de la votació, "va transcórrer en tot moment sota el control directe de l'Administració autonòmica" presidida per Mas, assenyala la interlocutòria. Els resultats de la jornada, per exemple, els va difondre públicament la vicepresidenta Joana Ortega.

Els acusats han al·legat que la del 9-N és una "causa política", que només van complir un "mandat del Parlament" i que, després del veto del TC, la consulta va quedar "en mans de voluntaris". Després de presentar els seus escrits de defensa, el TSJC fixarà data per al judici, que es farà a la sala civil i penal del tribunal català.