Selecciona Edició
Connecta’t
El final d'ETA

Desmantellat un gran zulo d’ETA al nord de París

La banda hi emmagatzemava part de les seves armes, com desenes de pistoles, per escenificar un possible lliurament

Guàrdies civils, camí del desmantellament.
Guàrdies civils, camí del desmantellament.

La policia francesa ha descobert aquest dimecres l’últim gran magatzem de material d’ETA en un bosc situat al costat de Compiègne, al departament de l’Oise, al nord de París. Armament, informes i altres estris estaven amagats en quatre grans bidons enterrats, que contenien armes curtes, com revòlvers, i escopetes. En total, un centenar d’armes. Els agents volen determinar si algunes procedeixen del robatori, ara fa deu anys, a l’empresa Sidam, a la localitat francesa de Vauvert. L’operació, segons fonts policials, s’ha desenvolupat després d’un seguiment que va començar fa mesos a diversos punts de França després de la intercepció d’algunes comunicacions. “Hi ha molt material i s’ha preferit actuar en aquest moment.”

Els escassos etarres que encara queden fugits —una desena, segons aquestes fonts— estaven reunint armes en un sol punt per escenificar un acte de lliurament del material davant presumptes intermediaris internacionals, segons aquestes fonts. Tres dels quatre bidons eren plens. La cambra encara tenia espai per a més material.

Encara queden zulos d’armes per descobrir. En alguns casos, ni tan sols els etarres en actiu en coneixen la localització.

Les armes que havien aconseguit reunir les van traslladar a aquest bosc al llarg de diverses setmanes. Fa força dies que ningú s’havia acostat a aquest magatzem.

En paral·lel, l’organització terrorista i alguns polítics francesos propers als abertzales han fet arribar cartes a l’Elisi mostrant la seva disposició a arribar a un final definitiu d’ETA, que va anunciar el final de la lluita armada fa gairebé cinc anys, però no la seva dissolució ni el lliurament d’armes.

Destacats polítics francesos, algun dels quals proper al president François Hollande, s’han mostrat partidaris d’explorar les vies d’acostament i diàleg amb els actuals dirigents d’ETA. D’altra banda, altres membres del Govern francès han expressat el seu rebuig a aquest acostament, que en teoria podria concloure amb un lliurament d’armes. Entre aquests últims hi ha el primer ministre, Manuel Valls, i el titular d’Interior, Bernard Cazenueve, segons persones que han seguit de prop els contactes preliminars.

Aquests contactes s’han dut a terme especialment al llarg de l’estiu. ETA havia transmès la conveniència d’accelerar el procés abans que conclogui l’actual mandat d’Hollande, que acaba el maig vinent. Segons totes les enquestes, les eleccions presidencials de l’any que ve les guanyarà la dreta i les possibilitats d’aquest acostament entre l’Executiu francès i l’organització terrorista seran nul·les.

La policia francesa, en coordinació amb l’espanyola, ha estat al corrent d’aquestes gestions, però ha decidit actuar i recuperar les armes del cau de Compiègne, una localitat de 40.000 habitants a aproximadament una hora amb cotxe de París. A l’amagatall no només hi ha armes, sinó també material per cometre atemptats.

L’operació ha estat batejada amb el nom de Découvert (descobert o descobriment), per la data triada per fer-la: el 12 d’octubre, el dia en què Cristòfor Colom va arribar a Amèrica, però també la festa de la Guàrdia Civil, amb la col·laboració de la qual s’ha realitzat també aquesta troballa clau en la fase final d’ETA.

“L’operació continua en marxa”, afegeixen les fonts policials franceses. Durant aquesta operació no s’ha detingut ningú. El Ministeri de l’Interior considera que es tracta d’“un dels zulos estratègics” d’ETA, la localització del qual posa de manifest “l’estreta col·laboració hispanofrancesa en la lluita contra el terrorisme”.

L’últim detingut relacionat amb les activitats d’ETA en les proximitats de París va ser Egoitz Urrutikoetxea, fill de Josu Ternera, dirigent històric de l’organització que va participar en les negociacions amb el Govern espanyol durant l’etapa del president José Luis Rodríguez Zapatero.

La detenció d’Egoitz Urrutikoetxea, juntament amb dues persones més, es va produir al barri parisenc de Saint-Denis. En el cas d’Urrutikoetxea hi havia dues ordres internacionals de crida i cerca. El ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va declarar llavors: “Potser era l’únic amb una mica de pedigrí a qui es pogués reclamar per gestionar el poc que queda de l’organització terrorista.”

D’altra banda, en els propers mesos les autoritats franceses lliuraran a Espanya l’arxiu històric d’ETA que es va trobar en un amagatall el 2004, en el marc de l’operació en què es va detenir el dirigent de la banda Mikel Antza, i on s’amagava molta documentació i un centenar de cintes de casset amb testimonis de veterans terroristes i, fins i tot, amb interrogatoris a empresaris segrestats.

Es tracta dels enregistraments dels interrogatoris dels terroristes a dos empresaris segrestats, l’industrial biscaí José Lipperheide, capturat per ETA el 5 de gener del 1982 i posat en llibertat al cap de 30 dies, i Diego Prado y Colón de Carvajal, alliberat després de 74 dies d’un segrest que es va dur a terme el 25 de març del 1983.