Selecciona Edició
Connecta’t

El parany del fals infiltrat anarquista

Una jutgessa investiga dos policies per coaccionar un jove que van intentar captar com a confident dels moviments socials a Barcelona

Quim Gimeno, durant l'entrevista.
Quim Gimeno, durant l'entrevista.

Els agents Sánchez i Méndez creuen que el tenen controlat. Que l’han entabanat. Li donen els últims consells per a la nova tasca com a confident en els cercles anarquistes de Barcelona: “Quan entris als llocs, et cagues en la puta mare que ens va parir a tots. Tens facilitat per fer-ho, perquè ets un d’ells. No et sentis observat sense necessitat. I, sobretot, res de converses postcoitals amb la teva xicota sobre aquest tema, són molt perilloses”.

Quim Gimeno, de 28 anys, atén com un bon alumne a les indicacions de dos veterans de la Brigada d’Informació de la Policia. Li han promès una paga mensual de 200 euros per la seva col·laboració. I li han assignat la seva primera missió: “Captaràs informació a l’entorn dels casals del Poble Sec”. “M’interessa”, li diu un dels policies, “veure qui hi entra o en surt, si aquest o l’altre estan actius, si pertanyen a alguna campanya… Tens habilitat i ets un paio intel·lectualment brillant, ho podràs fer.”

En Quim assenteix, es presta al joc. Però fingeix: amb el mòbil, grava la conversa per delatar-los. És l’11 d’abril del 2016 i manté la cinquena trobada amb els policies, aquesta vegada a la plaça de la Concòrdia de Barcelona. Necessita una prova definitiva per denunciar-los. I fa el pas. Ara, gairebé mig any després, la titular del jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona, María Eugenia Canal, ha admès a tràmit la querella i investigarà els dos policies per un delicte de coaccions. Primer caldrà confirmar la identitat real dels agents: “Sánchez” i “Méndez” són només els noms amb què es van presentar al noi.

“Vas a captar informació en els casals de el Poblesec”, li va dir un agent

El primer intent de captar-lo es va produir al gener. En Quim va acudir a un centre social on es parlava del cas Pandora, una operació dels Mossos d’Esquadra contra el terrorisme de tall anarquista. El jove estava llavors imputat en la segona fase d’aquesta operació per pertinença a organització terrorista. Després del debat, Sánchez se li va acostar. “Em va dir que era periodista de l’agència Efe i que estava interessat en el meu cas. Vaig accedir que ens veiéssim”, explica a EL PAÍS.

A l’entrevista, Sánchez no es va comportar com en Quim creu que ho ha de fer un periodista. “Em va donar a entendre que, en realitat, volia informació d’altres persones. Em va preguntar què passaria si s’assabentessin a la meva feina que havia estat detingut. I va insinuar que tenia molt bona relació amb gent d’Interior i que podria oferir-me beneficis, com un nou passaport, perquè el meu me l’havien retirat… Vaig començar a sentir-me intimidat i bloquejat”. Dies després, el fals periodista li va anunciar per SMS que disposava d’“informació rellevant” sobre la causa a l’Audiència Nacional. I va forçar una segona trobada, que va acabar d’encendre les alarmes d’en Quim. “Em va dir que en realitat treballava per a l’Estat, que havia parlat amb el jutge Bermúdez, que m’interessava col·laborar amb ell… Aquí ja veig que és un tema perillós i que en puc sortir perjudicat.”

Després de consultar-ho al seu advocat, en Quim va decidir gravar la següent trobada, que va difondre després el setmanari La Directa. Els dies previs a l’entrevista va patir “insomni, ansietat i mania persecutòria”, diu. En aquesta conversa (l’única gravada), el to és de confiança. La xerrada, en qualsevol cas, revela les estratègies que empren els policies per captar infiltrats. A en Quim li ofereixen una “contraprestació fixa, mensual”, que pot augmentar “si hi ha informacions rellevants”. Els policies asseguren que prefereixen lliurar-li “els diners en mà” i l’instrueixen per obrir un nou compte de correu “net”.

En Quim pregunta si podria aconseguir “algun benefici judicial”. Sánchez i Méndez admeten que “és complicat”, perquè “els jutges són independents”, però afegeixen que és més factible amb la Fiscalia. “El fiscal és un maleït funcionari jerarquitzat”, diu un d’ells. A en Quim no li va caldre ajuda externa, perquè poc després, al juny, l’Audiència Nacional va donar carpetada a la segona fase de Pandora. Més enllà que els detinguts “es reuneixen en llocs públics i mantenen converses”, els Mossos d’Esquadra no van aportar cap prova que els vinculi a activitats terroristes, retreu la interlocutòria d’arxiu.

Andrés García, de Irídia (Centre per la Defensa dels Drets Humans) és l’advocat d’en Quim i l’autor d’una querella que pot servir per “posar límits a pràctiques policials irregulars”. García denuncia que “coaccionar persones pendents de processos penals per aconseguir informació és intolerable en un sistema democràtic”. Fonts del Cos Nacional de Policia (CNP) admeten la pertinença al cos d’aquestes dues persones, encara que rebutgen oferir més dades pel caràcter reservat dels serveis d’informació, que “busquen confidents en la lluita contra el terrorisme”. Aquestes mateixes fonts opinen que de la conversa gravada “no es desprèn cap amenaça ni intimidació” i confien que, després de citar-los a declarar, la jutgessa arxivi la causa contra els policies.