Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat estudia prohibir temporalment la pesca de corall

En els últims 20 anys els agents de la llei han decomissat més de 340 quilos als furtius

Corall requisat pels Agents Rurals.
Corall requisat pels Agents Rurals.

En les últimes dues dècades els coralers furtius s’han convertit en veritables saquejadors del litoral gironí. En aquest període, les forces de seguretat han confiscat 342 quilos de corall vermell (Corallium rubrum) pescat il·legalment. Davant les veus d’alarma que alerten del perill en què es troben les colònies d’aquesta preuada espècie, la Generalitat es planteja promoure una moratòria de la seva pesca. Per això s’estan ultimant els informes tècnics preceptius. Aquesta treva es plantejaria conjuntament amb el Govern central i el de Balears.

El director general de Pesca, Sergi Tudela, promourà una moratòria puntual de pesca de corall si els informes dels científics mostren que les colònies d’aquesta espècie, que es pot pescar de maig a octubre en aigües del litoral català, del cap de Begur (Baix Empordà) fins a França, es troben en mal estat. Segons ha detallat el cap de la secció de Pesca i Marisqueig del Departament d’Agricultura, Jordi Rodón, aquest mes es farà una primera reunió amb científics. S’encarregaran uns informes i, si conclouen que les poblacions de corall estan en perill, es farà una moratòria pel temps que recomanin.

En els últims 20 anys els furtius han saquejat el litoral gironí d’aquesta preuada construcció calcària. Els encarregats de perseguir les infraccions són els agents rurals, el Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil i, des de fa un temps, la Unitat Regional de Medi ambient dels Mossos. En aquest període han decomissat més de 340 quilos de corall, d’alt valor econòmic, i han imposat als furtius unes 150 denúncies administratives, que gairebé mai paguen. Un 70% de les infraccions són per pesca de talla inferior a la permesa, però els saquejadors de corall que han fet d’aquesta activitat la seva manera de viure incompleixen la majoria de la normativa.

Les veus d’alarma sobre la situació d’aquest cobejat animal marí arriben des de diferents àmbits. Els biòlegs fa anys que reclamen un enduriment de la llei. Ara també se’ls sumen alguns centres de busseig del cap de Creus, que alerten de la contínua presència de furtius. L’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, és dels que pensa que “fa molt de temps que no s’hauria de poder pescar corall al cap de Creus”. “Entenem que per als municipis del parc –el Port de la Selva, Cadaqués i Roses–, per al país i per a l’economia de tothom és molt mes rendible una branca de corall en el fons del mar que un cop s’ha extret, que beneficia uns pocs.”

El mes passat els Mossos van detenir un dels furtius històrics que, a part de dur corall extret il·legalment, els va envestir amb la seva embarcació. Li van immobilitzar la barca i li van decomissar les eines de pesca. A més, la Generalitat li ha retirat la llicència i ha demanat a les autoritats estatals que també li retirin la d’aigües exteriors. L’han enxampat dues vegades en un any. Ell i mitja dotzena més se salten la llei sense miraments, perquè saben que la venda de corall, encara que sigui de mida no reglamentària, pescat en veda i en espai protegit, els representa més ingressos que les sancions que els imposen. Tant els cossos de seguretat, com biòlegs i persones vinculades al mar de diferents sectors reclamen “mà dura” contra aquests depredadors i una protecció més gran per a aquesta preuada espècie.

Els xinesos intenten guanyar terreny al monopoli italià

La crisi econòmica i els conflictes en països de tradició extractiva de corall han triplicat el valor de les captures. Malgrat que depèn de la qualitat, el corall es ven en aquests moments a un preu d’entre 800 i 1.200 euros el quilo. S’ha encarit fins a convertir-se en un autèntic article de luxe. Els amos i senyors d’aquest mercat, els grans majoristes, són a Itàlia, a Torre del Greco (Nàpols). Són molt pocs els que dirigeixen la compravenda a escala mundial.

El seu poder i influència sobre centres polítics de decisió a Roma és el que impedeix, segons fonts del sector, que es reconegui en aquest país el corall com una espècie protegida i que passi a formar part del conveni CITES, que pretén preservar la conservació d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres mitjançant el control del comerç. Gairebé tots els països del món formen part d’aquesta convenció, en vigor des del 1975.

L’interès creixent de la Xina pel corall ha deixat el mercat en una mena de suspens. Taiwan i Hong Kong organitzen anualment dues grans fires de corall. Això no ha estat cap problema fins que no han començat l’expansió i han decidit que volen actuar com a majoristes, de manera que trepitgen un terreny que històricament ha estat a les mans de molt poques famílies italianes.